Mònica López (actriu)

Mònica López (actriu)
Naixença:	30 de maig de 1969 ; Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries)
	Pàgina sobre Mònica López (actriu) a IMDb

Mònica López (Las Palmas de Gran Canaria (Illes Canàries), 30 de maig del 1969). L'any 1987, va emigrar a Barcelona i va triomfar com a actriu a Catalunya. Llicenciada en art dramàtic per l'Institut del Teatre de Barcelona, també va seguir cursos d'interpretació amb Franco di Francescantonio, Dominic de Fazio, Bob McAndrew i James de Paul.

Teatre

El 1990, Mònica López presentà Línia Roja de Miguel Casamayor i, després, va treballar amb Pere Planella (Trucades a mitjanit), Lluís Homar (Els Bandits, de Schiller), Adolfo Marsillach (L'auca del senyor Esteve,de Santiago Rusiñol), Joan Ollé (Víctor o els nens al poder, de Roger Vitrac; Oncle Vània, de Txèkhov), Pau Miró (Bales i ombres) i Carlota Subirós (Marie i Bruce, de Wallace Shawn; Fragmentos de La Divina Comedia. Homenaje a Franco di Francescantonio, a partir de textos del Dant).

També va col·laborar amb Mario Gas, amb qui treballà com a ajudanta de direcció a les troianes d'Eurípides i sota les ordres del qual interpretà El temps i els Conway, de J.B. Priestley; Golfus de Roma i A Little Night Music, d'Stephen Sondheim (Premi de la Crítica de Barcelona); Top Dogs, d'Urs Widmer (també Premi de la Crítica de Barcelona); Otel·lo, de Shakespeare; Guys and dolls, de Frank Loesser; Brecht – Brecht, sobre textos de Bertolt Brecht; 100 años de poesía española; Las criadas, de Jean Genet (Premi Revelación dels Premis Ercilla de Bilbao); A Electra le sienta bien el luto, d'Eugene O'Neill, i Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny, de B. Brecht i K. Weill. Igualment, va formar part del repartiment de les adaptacions de textos d'Eurípides Las Troyanas y Hécuba, sorgides de la col·laboració d'Irene Papas i La Fura dels Baus. Amb Calixto Bieito presentà Company, d'Stephen Sondheim i La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Al Teatro Español de Madrid interpretà Follies, de Stephen Sondheim, de nou a les ordres de Mario Gas.^[1]

Teatre Nacional

Obres de teatre que ha interpretat

Platonov (2010)
Escenes d'un matrimoni + Saraband, en el paper de Marianne (2010)
L'auca del senyor Esteve (2007)
Bales i ombres (un western contemporani), en el paper de dona (2006)
Marie i Bruce, en el paper de Marie (2005)
Company (2005)
L'oncle Vània (2004)
Víctor o els nens al poder, en el paper d'Ida Mortemart (2002)
La casa de Bernarda Alba, en el paper d'Amelia (2000)
Guys & Dolls, en el paper de Mary Anderson, Sargenta Sarah Brown (1998)

Cinema

Premis

Mònica López va rebre dues vegades el Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya a la millor interpretació secundària per Aquesta nit o mai de Ventura Pons i La febre d'or, de Gonzalo Herralde. Igualment, també va ser distingida amb el Premi del Col·legi de Directors de Barcelona a la millor interpretació femenina pel seu treball a A la ciutat (2003), pel qual també fou nominada al Premi Goya a la millor actriu de repartiment.

En la divuitena edició dels premis Goya, Mònica López obtingué una nominació com a millor actriu secundària. Per altra banda, el 2004, obtingué el premi a la millor interpretació del Festival de Cinema de Sitges per The Uncertain Guest.