Ventura Pons
| Ventura Pons als III Premis Gaudí (2011) Ventura Pons als III Premis Gaudí (2011) |
||
|---|---|---|
| Nom de naixement: | Bonaventura Pons i Sala | |
| Naixement: | 25 de juliol de 1945 Barcelona, Barcelonès | |
| Nacionalitat: | català | |
| Pàgina web: | www.venturapons.cat | |
Millors pel·lícules | ||
| La rossa del bar (1986) Aquesta nit o mai (1992) Carícies (1998) Morir (o no) (2000) | ||
| Fitxa sobre Ventura Pons a IMDb | ||
Bonaventura Pons i Sala, conegut popularment com a Ventura Pons (Barcelona, 25 de juliol del 1945), és un director de cinema, guionista i productor català.
Biografia
Va néixer el 25 de juliol del 1945 a la ciutat de Barcelona.
L'any 1995 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya, sent guardonat l'any 1999 amb un Premi Ondas especial per la seva pel·lícula Amic/Amat. L'any 2007 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.
Obra cinematogràfica
Després d'una dècada com a director teatral, Ventura Pons dirigí la seva primera pel·lícula l'any 1977, Ocaña, retrat intermitent, la qual fou seleccionada oficialment per al Festival Internacional de Cinema de Canes el 1978. Amb divuit pel·lícules fetes, de les quals setze foren produïdes per la seva companyia "Els Films de la Rambla, S.A.", fundada el 1985, Pons s'ha convertit en un dels directors catalans més coneguts.
La seva obra s'ha programat en els millors festivals internacionals de cinema, destacant especialment en el Festival Internacional de Cinema de Berlín, on ha aconseguit la seva presència durant cinc anys consecutius. Actual conseller de la SGAE i patró de la Fundació Autor ha estat vicepresident de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.
Va iniciar la seva carrera realitzant comèdies costumistes (El vicari d'Olot o Què t'hi jugues, Mari Pili?), però l'any 1995 inicià la seva adaptació, tant dramàtica com còmica, de textos d'escriptors catalans com Quim Monzó (El perquè de tot plegat, Mil cretins), Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, Amic/Amat), Sergi Belbel (Carícies, Morir (o no), Forasters), Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, Amor idiota, A la deriva), Jordi Puntí (Animals ferits), Ferran Torrent (La vida abismal) o Lluïsa Cunillé (Barcelona (un mapa)).
Direccions de teatre
- 1967, 6 de març: Menego, dins l'espectacle Els diàlegs d'en Ruzante, d'Angelo Beolco. Estrenada al Teatre Romea (Barcelona).
- 1968, 9 d'octubre: Nit de reis o el que vulgueu de William Shakespeare. Estrenada al Teatre Romea (Barcelona).
- 1970: Cambrera nova i Allò que tal vegada esdevingué de Joan Oliver. Estrenada al Teatre CAPSA (Barcelona).
- 1972: Bestiari, amb text de Joan Oliver i música de La Trinca. Estrenada al Teatre Ars (Barcelona).
- 1972: L'auca del senyor Llovet o els planys de la soferta de Jordi Teixidor. Estrenada al Teatre Poliorama (Barcelona).
- 1973: La Moschetta de Ruzante. Estrenada al Teatre Grec (Barcelona).
- 1975: El cap i la fi de Carles Valls. Estrenada al Teatre CAPSA (Barcelona).
- 1977, 3 de març: The Rocky Horror Show, original de Richard O'Brien. Versió catalana de Narcís Comadira. Estrenada al Teatre Romea (Barcelona).
- 1983: Tres boleros de Harvey Fierstein, traducció de Quim Monzó. Estrenada al Teatre Martínez Soria (Barcelona).
Filmografia
| Any | Pel·lícula | Com | ||
|---|---|---|---|---|
| Director | Guionista | Productor | ||
| 1977 | Ocaña, retrat intermitent | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1979 | Informe sobre el FAGC | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1980 | El vicari d'Olot | Sí Sí | ||
| 1986 | La rossa del bar | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1989 | Puta misèria! | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1991 | Què t'hi jugues, Mari Pili? | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1992 | Aquesta nit o mai | Sí Sí | ||
| 1993 | Rosita, please! | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1995 | El perquè de tot plegat | Sí Sí | Sí Sí | |
| 1997 | Actrius | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 1998 | Carícies | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 1999 | Amic/Amat | Sí Sí | Sí Sí | |
| 2000 | Morir (o no) | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2001 | Anita no perd el tren | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2002 | Menja d'amor | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2003 | El gran Gato | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2004 | Amor idiota | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2005 | Animals ferits | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2006 | La vida abismal | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2007 | Barcelona (un mapa) | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2008 | Forasters | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2009 | A la deriva | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
| 2010 | Mil cretins | Sí Sí | Sí Sí | |
| 2012 | Any de Gràcia | Sí Sí | Sí Sí | Sí Sí |
Guardons
D'entre els principals premis a què ha optat, els principals han estat els següents:[1]
Premis
- Premi Butaca a la millor pel·lícula catalana:
- Premi Sant Jordi de Cinematografia 1996 a la millor pel·lícula per El perquè de tot plegat
Nominacions
- Premi Goya al millor guió adaptat:
- Premi Butaca a la millor pel·lícula catalana:
- Premi Gaudí 2009 al millor director i al millor guió per Forasters
Referències
- ↑ Nominacions i premis, a IMDb (anglès)
Enllaços externs
- Pàgina oficial del director
- "Ventura Pons converteix Barcelona en un mapa de sentiments", Barcelona Metròpolis, hivern de 2008
- Ventura Pons a Internet Movie Database (anglès) (anglès)