Madrona (Pinell de Solsonès)

Madrona
Localització


El nucli de Madrona. Al fons, l'església vella i el castell. El nucli de Madrona. Al fons, l'església vella i el castell.
Estat • CCAA • Província • Comarca • Municipi	Espanya Catalunya Província de Lleida Solsonès Pinell de Solsonès
Superfície	km²
Altitud	549,5 msnm
Població (2008) • Densitat	31 hab.
Coordenades	41° 58′ 3.728″ N, 1° 20′ 14.31″ E / 41.96770222°N,1.3373083°E / 41.96770222; 1.3373083{{#coordinates:41 \| 58 \| 3,728 \| N \| 1 \| 20 \| 14,31 \| E \| type:city(31)_region:ES-CT \| primary\|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat
Codi postal	`25286`
Festa major	El 15 d'agost
Altres festes	Aplec a l'església de Santes Creus de Bordell (El diumenge després del 3 de maig)
Web	http://pinell.ddl.net

Madrona ^[1] és una de les cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès a la comarca del Solsonès.

Situació i límits

El poble, de poblament integrament dispers, ocupa el sector nord-occidental del terme municipal, limitant al nord amb el terme municipal de Bassella, ja a la comarca de l'Alt Urgell. Per l'est limita amb el terme del poble de Pinell, al sud amb el del poble de Sallent i a l'oest amb el ja citat terme municipal de Bassella (Alt Urgell) i el de Vilanova de l'Aguda (Noguera).

A l'extrem nord-occidental del terme s'hi troba l'enclavament de Sant Mer que pertany al ja citat municipi de Bassella, tot i que, en la divisió diocesana, pertany a la parròquia de Madrona.

Hidrografia

El terme de Madrona és solcat, d'oest a est per la Riera de Madrona. Per la dreta travessen el terme, seguint la direcció preponderant NE-SW, el tram baix del Barranc de Sant Tirs, el Clot de Ripoll, el Barranc de Maçana i la Rasa de Martins mentre que per l'esquerra, seguint la direcció preponderant SE-NW, el travessen el Barranc de Vallcirera, el Barranc de Sangrà, el Clot de l'Infern, el Barranc de Pinós, el Clot de la Masia Cremada i el Barranc de Guardiola que fa de frontera per la banda de ponent del terme.

Vegetació

El terme és cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus, quasi exclusivament de secà, es localitzen a les clarianes de les masies.

Demografia

Evolució demogràfica
Any	Nucli urbà			Poblament dispers			Total
Any	Homes	Dones	Total	Homes	Dones	Total	Total
2000	0	0	0	13	15	28	28
2001	0	0	0	13	15	28	28
2002	0	0	0	13	15	28	28
2003	0	0	0	12	15	27	27
2004	0	0	0	12	15	27	27
2005	0	0	0	12	13	25	25
2006	0	0	0	15	14	29	29
2007	0	0	0	17	13	30	30
2008	0	0	0	17	14	31	31
Font: INE

Poblament

Com ja ha quedat dit, el poblament és totalment dispers, format a base de masies.

Llista de masies de Madrona.

El nucli

El poble es va formar a redós de l'antiga església parroquial de Sant Pere de Madrona i del castell de Madrona situats ambdós a uns 550 metres d'altitud^[2] dalt la carena de l'extrem oriental del serrat de Madrona, al vessant esquerre de la vall de la riera de Madrona.

La primitiva església de Sant Pere de Madrona era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta. Actualment, aquesta cripta i una part dels murs de l'església són esfondrats.

Aquesta església ja és esmentada l'any 839 a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell.

En el període 1771-76 es va construir la nova església parroquial. Es tracta d'un gran edifici neoclàssic decorat amb pintures murals sobre els dotze apòstols als murs laterals.

També s'han ensorrat l'antic castell de Madrona i la casa rectoral.

A banda d'aquestes, el nucli està constituït per algunes edificacions més.

Galeria de fotos del nucli de Madrona
El nucli vist des del castell (Oest). A la dreta, la carretera que puja cap al Collet de Sangrà	El nucli vist des de la vall de la riera de Madrona (NE)	La rectoria. Façana sud-ooccidental.	La façana nord-occidental de la rectoria i el pont que la comunica amb l'església nova.
La façana sud-oriental de la rectoria	L'Hostal de Madrona.	La casa que hi ha a llevant de l'església romànica. En primer terme, la bassa. A l'inici del bosc de la dreta, el pou.	El pou.

Dades climàtiques

Temperatura mitjana anual: de 12 a 13 ºC
Amplitud tèrmica anual: 19 a 20 ºC
Precipitació mitjana anual: de 650 a 700 mm
Balanç hídric anual: de 0 a -100 mm

(Dades referides al nucli de Madrona)

Història

La primera referència documental referida a Madrona apareguda fins avui en dia és a l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell de l'any 839 en la qual s'hi cita la parròquia de Madrona.

A partir d'aquesta primera ressenya documental, els documents més antics que s'han trobat sobre el terme de Madrona fan referència al lloc de Miralles. Són documents de compravenda, cessions o donacions d'alous que abasten el període comprès entre els anys 936 i 1047. Del que se'n dedueix d'aquests documents és que aquest lloc, que cal ubicar al SO de la masia de la Codina on encara ha persistit el topònim de tossal de Miralles, tenia un castell o torre depenent del castell de Madrona, església i una vila i que estava afranquit de pagar impostos al comte d'Urgell per ser lloc de fontera.

En aquest reguitzell de documents s'hi citen els límits de les terres a que fan reeferència, cosa que ens proporciona referència documental d'alguns topònims del poble. Entre altres, hi apareixen citats els següents:

Pinell, la Pedrosa, castell de Miralles i Coma de Madex en un document de 936.
Ichila, la Codina i torrent de Miralles (a l'any 1001)
Castell de Madrona, Castellar del Pui, església de Santa Maria i Sant Romà, església de Sant Mamet, cingle del Pui, Pui de Vespella i Coll de Cavallol (any 1026)

Per a altres referències històriques, veure els articles Sant Pere de Madrona, Castell de Madrona i Llista de masies de Madrona

Jaciments arqueològics

Aquesta és la llista dels jaciments del poble de Madrona inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya:

Balma del serrat de Cavallol - ?
Cambra pirinenca de Santes Masses - Bronze Antic (-1800 / -1500)
Cista de Santes Creus de Bordell - Neolític (-5500 / -2200).
Costa dels Gàrrics de Cavallol I - Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500).
Costa dels Gàrrics de Cavallol II - Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500).
Costa dels Gàrrics de Cavallol III - Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500).
Estela de la costa dels Gàrrics de Cavallol - Neolític Mig-Recent (-3500 / -2500).
Hàbitat en el camp a ponent de Finestres - ?
Megàlit dels trossos dels perers de l'Estany - Neolític (-5500 / -2200).
Menhir de l'Estany - ?
Necròpolis de Santes Masses - ?
Necròpolis del serrat del Trullet - Medieval (800 / 1150).
Poblat de la devesa de Castellana - Desconeguda. Ferro-Ibèric ? (-650 / -50).
Poblat de la devesa de Caballol - Medieval (400 / 1492).
Roca dels moros de Finestres - Calcolític (-2200 / -1800).
Serrat o turó dels moros de Cal Codina (o del camp dels Moros) - Ibèric-romà-medieval.
Viladebait - Des del Neolític Mig-Recent al Neolític Final (-3500 / -2200).

Edificis històrics

Aquesta és la llista d'elements arquitectònics de Madrona que estan inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya:

El castell de Madrona.
La capella de l'Ascensió, a Castellana.
La capella de la Immaculada, a Caballol.
La capella de Santa Magdalena, a Maçana.
La Sant Antoni, a Llobet.
La Sant Antoni, a el Bancal.
La capella de Sant Ermementer, a Sangrà.
La capella de Santes Masses (desapareguda).
La capella de Sant Jaume, a Rossells.
La capella de Sant Joan, a Sant Joan.
La capella de Sant Josep, a Castellana.
La capella de Sant Mamet, a la Codina.
La capella de Sentmer, a l'enclavament de Sant Mer
L'antiga església romànica de Sant Pere de Madrona.
L'església parroquial de Santa Madrona.
L'església de Santes Creus de Bordell
La capella de Sant Cosme i Sant Damià, a la Codina.

Madrona al Madoz

A la pàgina 13 del Volum XI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847^[3], s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i hagiotònims locals que s'hi citen:

<font color="#000066"Madrona: localitat amb ajuntament de la província de Lleida (12 llegües.), partit judicial i diòcesi de Solsona (2 i 1/2 ll.), audiència territorial i capitania general de Barcelona (22 ll.).- Està situada la població sobre un terreny muntanyós. CLIMA sa, una mica fred i ventilat pels vents de l'oest i del nord. Es composa de 22 CASES disperses pel terme en diferents masies, de les quals les principals són les denominades La Codina, Estany, Finestres, Masana, Caballol, Sangrá, Castellana i Bancal dels Ars. Hi ha església parroquial (San Pedro), contigua a la casa del rector, en el punt més cèntric del terme, de la que depenen les annexes de Sta. Creus i San Antonio de Bordell: la capellania és de termini i la serveix 1 rector i 1 vicari amb l'obligació de dir missa a les annexes els dies de precepte. Confina el TERME, prenent com a punt de partida l'església parroquial, pel nord amb el d’Altés (3/4 llegües ); a l’est els de Pinell i Ciuró (1/2 ll.); al sud, Sallent de Sanahuja (1 ll.), i a l’oest amb els de Castellnou de Basella i Guardiola, Mirambell i el de Portella (1/2 ll.): dintre d'ell s’hi troben, com hem dit, diverses masies que constitueixen la població i en elles existeixen 7 capelles pròpies dels amos de les cases: també corre per ell un torrent anomenat el riu de Madrona, que s'asseca amb freqüència; té el seu naixement al terme de Clará, i travessant els de Madrona i Castellnou de Basella, desguassa al Segre duent sempre el mateix nom. El TERRENY és de secà, una part de baixa qualitat, i la resta de mitjana: tot ell està tallat per serres baixes, en les quals hi ha alguns boscos de pins, roures i alzines, no molt poblats: els CAMINS són de travessa de Pons a Solsona, en bon estat; i la CORRESPONDÈNCIA es rep de l'estafeta de l'últim punt per compte dels interessats, PRODUCCIÓ: sègol, ordi, civada, llegums, patates, mongetes, glans i poc vi, molt dolent; cria bestiar oví, boví i porcí, encara que tot de poca consideració: i caça de perdius, conills i llebres, POBLACIÓ: 17 veïns, 152 habitants. RIQUESA IMPOSABLE: 57.784 rals. CONTRIBUCIÓ: el 14'48 per 100 d'aquesta riquesa. Es celebren 2 fires a la serra denominada del Bancal dels Ars, cap al sud del terme, on hi ha tan sols un hostal del mateix nom; la primera el 19 de setembre, i la segona el 28 de gener; a ambdues hi acudeix bestiar mular, lanar, cabrum, porcí i abundant boví; a la primera s’hi porta molt cànem de les hortes d'Oliana, Tiurana, Pons i Artesa de Segre: tan sols duren fins a la caiguda de la tarda, i són molt concorregudes, sens dubte per la circumstància de que no s’exigeixen els drets municipals.

A la pàg. 431 del Volum XIV, en el quadre estadístic que s'hi publica a propòsit del partit judicial de Solsona, s'hi citen, entre altres, les següents dades:

Estadístiques municipals de Madrona
POBLACIÓ		COMP. AJUNTAMENT		EXÈRCIT Joves allistats a l'edat de		RIQUESA IMPOSABLE
Veïns	17	Alcalde	1	18 anys	1	Territorial (rals / veí)	48.750
Habitants	152	Tinent	-	19 anys	-	Industrial (rals / veí)	7.526
Contribuents	16	Regidors	2	20 anys	-	Consum (rals / veí)	1.508
		Síndics	1	21 anys	2	TOTAL	57.784
		Suplents	3	22 anys	-
				23 anys	-
				24 anys	2

Altres Madrona

A Catalunya

Antiga parròquia de la Valldan (Berguedà)
Puig Madrona: Cim de la serra de Collserola
Cim del municipi de Farrera (Pallars Sobirà)

A Espanya

Madrona(castellà): Poble de 470 habitants situat a 10 km al sud-oest de Segòvia
Sierra Madrona(castellà): Serralada de la província de Ciudad Real

A la resta del Món

Madrona(anglès) Localitat d'uns 5.000 habitants situada a pocs km a l'est de Seattle, estat de Washington

Galeria de fotos de la localitat de Madrona (USA)
Madrona Park	Casa de Madrona	Una altra casa a Madrona	Madrona Park

Bibliografia

Bach, Antoni. Masies del Solsonès. Consell Comarcal del Solsonès, abril 1995. D.L.: L-418/95. , pàg. 170 i 171
LLORENS i SOLÉ, Antoni. Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya II, 1979. ISBN 84 86387 34 5. , pàg. 446 a 450
Els articles referits a Madrona i a les excavacions arqueològiques de Pinell de la Hiperenciclopèdia.
El web de l'Ajuntament de Pinell de Solsonès.
El mapa de l'ICC

Referències

↑ Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000
↑ Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).

[1] Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya

[2] Institut Cartogràfic de Catalunya. Altitud presa del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:5.000

[citamadoz-dicc-3] Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ).

[1]

[2]

[3]