Magí Pontí i Ferrer
Magí Pontí i Ferrer (Manresa, 1815 - Lleida, 1881) fou un organista i compositor català del segle XIX.
Biografia
Inicià els estudis de música als set anys amb Caietà Mensa i dos anys després ingressà com a escolà a la capella de música de la Seu de Manresa. Només hi va romandre dos anys atès que el 17 de març de 1826 ingressava a l'Escolania de Montserrat on estudià amb els monjos Jacint Boada i Benet Brell.
El 1831 obtingué la plaça d'organista a Sant Cugat del Vallès; dos anys més tard, quan encara no havia complert els 18 anys, obtenia, per oposició, una plaça idèntica, a la Catedral de Lleida. Va passar la resta de la seva vida en aquella ciutat on va acumular altres càrrecs: a partir de 1864 fou mestre i primer director de la banda de l'escola de música de la Casa Provincial de Misericòrdia de Lleida que es creà aquell any, i des del 1871 també va exercir com a mestre de capella de la catedral d'aquella ciutat.
Entre els seus deixebles destaquen Francesc Escorsell, Josep Ribera i Miró, Cosme Ribera, Josep Sorribes i Celestí Vila.
D'entre les tasques que comportava l'exercici dels diferents càrrecs que va tenir, Pontí fou especialment valorat com a intèrpret a l'orgue i, concretament, per la seva perícia en la improvisació.
Obra
Segons Ignasi Simón, nebot seu i principal biògraf, va escriure unes dues-centes obres d'entre les quals destaca la Salmòdia orgànica, amb 69 versets en els vuit tons. Devia tenir una difusió considerable atès que se n'han conservat còpies en diversos arxius de Catalunya. Per al mateix instrument va escriure, a més, una sonata, simfonies, temes amb variacions, etc.
També va escriure obres per a orquestra: valsos, minuets, una simfonia i un ofertori, a més d'un vals per a banda.
Però el gruix de la seva producció és vocal, probablement de l'època en què fou mestre de capella. Inclou misses, completes, vespres, Salves, Benedictus, graduals, motets, goigs, letrillas, rosaris, trisagis, etc.
També s'han conservat alguns dels materials de caràcter didàctic que va escriure per als nens de la Casa de Misericòrdia.
La major part d'aquestes composicions es troben a l'arxiu de la Catedral de Lleida on es conserva el que fou el seu arxiu personal de música.
Bibliografia
- Diccionario de la Música Española e Iberoamericana. Madrid, SGAE, 2000.
- Simón i Pontí; Ignasi: Discurs biogràfich de D. MAgí Pontí y Ferrer. Manresa, 1901.