Malmercat
| Localització | |
  | |
| Poble del terme de Soriguera | |
 | |
| • Regió • Comarca • Municipi |
 CatalunyaAlt Pirineu i Aran Pallars Sobirà Soriguera |
| Malnom | Cireraires, socarrats[1] |
| Superfície | km² |
| Altitud | 972,2 msnm |
| Població (2010) • Densitat |
23 hab. |
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|22|Plantilla:Puntdecimal|N|1|7|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}} |
| Festa major | Darrer cap de setmana de juliol |
Malmercat és un poble del terme municipal de Soriguera, a la comarca del Pallars Sobirà.
És a 10 quilòmetres de Sort, a l'esquerra (llevant) de la Noguera Pallaresa i a 960 m d'altitud. És a la dreta del Barranc del Camp de Quilla just en el lloc on aquest barranc passa a denominar-se el Carcaó. Aquest barranc és afluent per l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a través del Barranc del Cós. El poble és en una carena formada a migdia pel barranc esmentat i a tramuntana per la Costa de Corcó, que s'aboca sobre la plana de l'esquerra de la Noguera Pallaresa.
És notable l'església romànica de Sant Andreu, amb un petit cementiri annex amb vistes impressionants sobre la vall de la Noguera Pallaresa. Es conserven els murs i la base d'una torre del castell altmedieval dels Malmercat (conegut també com a Castell de Bielsa, a causa del cognom del darrers propietaris). Annexa als murs del castell, a la banda de llevant, hi ha la capella de Santa Eulàlia (reconvertida en corral i ara magatzem).
Als anys cinquanta del segle XX hi havia unes 20 cases habitades (uns 90 habitants) i hi funcionava una escola unitària. A partir dels anys 60 el poble es va anar despoblant. Des de finals del mateix segle hi ha poques cases (2 o 3) amb residència permanent.
Al capdamunt del poble es troba el Castell de Bielsa, o de Malmercat, esmentat per primer cop el 1122. Hi va néixer Manuel de Copons i d'Esquerrer, President de la Generalitat de Catalunya del 1707 al 1710.
Etimologia
Segons Joan Coromines[2], Malmercat prové de la comparació del mercat del poble amb els de les poblacions veïnes, davant de les quals era un mal mercat. De tota manera, Coromines no descarta un canvi per assimilació de Vallmercat o fins i tot de Bellmercat. Es més provable que el nom de "Malmercat" provingui dels Malmercat, un nissaga o llinatge pallarès medieval que controlava diversos castells i contrades al Pallars Sobirà.
Geografia
El poble de Malmercat
Malmercat ocupa un espai més o menys pla a mitja carena. Entre l'església de Sant Andreu i el cementiri, situats en el lloc més baixa i de ponent del poble i les cases més enlairades, entre les quals el Castell de Bielsa, hi ha a penes 40 metres d'altitud de diferència. El poble és agrupat a l'entorn d'una petita plaça central, i no forma carrers en el sentit de l'urbanisme habitual a les ciutats, però aquesta plaça té continuïtat cap a llevant, en direcció a la Font del Poble, a través d'un carrer, i cap a ponent a través de dos, el de més al nord dels quals mena a Casa Macareno, el Castell de Bielsa o de Malmercat.
Les cases del poble [3]
|
|
|
|
|
Història
Edat mitjana
La primera data històrica sobre el castell de Malmercat i l'església del poble és del 1122.
Malmercat era un lloc del comte de Pallars, que més endavant passà a mans dels vescomtes de Vilamur.
En l'actualitat es conserven els murs de l'antic castell medieval de Malmercat, o de Bielsa, actual denominat Casa de Macareno. El castell formava part del patrimoni dels Malmercat (segle XI-segle XIV), una nissaga de la petita noblesa del Pallars Sobirà.
La primera documentació amb dates sobre els Malmercat és de finals del segle XI (1097).
El castell de Malmercat va ser ocupat i robat, manu militari, per gent del comte Hug Roger II el 1373. A partir d'aquest moment la titularitat sobre el castell i el poble s'esvaeix fins a començaments de l'edat moderna.
Edat moderna
Els Toralla
Antoni de Toralla segons el fogatge de 1497 era senyor de Malmercat i segons l'Spill també era senyor del Castell de Glorieta i del poble de Montesclado. (Plantilla:Citar ref pàg. 60) Aquestes possessions passaran a anomenar-se "Cavalleria de Mosen Copons" al fogatge de 1553.
Com es van convertir els Toralla en Srs. de Malmercat per una banda i de Glorieta i Montesclado per l'altra no queda massa clar. En el cens ordenat pels Cardona l'any 1491 Malmercat està inclòs en la relació de pobles del Vescomtat de Vilamur (17 pobles, llocs i quadres que entre tots sumen 510 veïns). Pot ser que Malmercat quedés abandonat després de la guerra que posà fi al comtat de Pallars i fos ocupat pels Toralla de Glorieta i Montesclado, que haurien reconstruït el castell.
El 1553 Malmercat enregistrava 7 focs civils, 1 de militar i cap d'eclesiàstic [4] (uns 35 habitants).
Els Copons, senyors de Malmercat
Malmercat i el seu castell van passar al patrimoni dels Copons de Malmercat a principis del segle XVI.
Berenguer de Copons i de Vilafranca donzell de Llor, veí de Cervera, fill de Berenguer de Copons i Bisbal, germà de Onofrede Copons i de Vilafranca (president de la Generalitat entre 1551-1552), era el Procurador General i Administrador del Marquesat de Pallars i del Vescomtat de Vilamur l'any 1519, segons figura en un document de Arxiu dels Medinaceli [5]
Es va casar amb Joana de Toralla, que posseïa els castells de Glorieta, Montesclado i Malmercat. El seu fill, Mossèn Miquel Joan de Copons i Toralla, citat al fogatge de 1553, ja figura com a senyor de Malmercat. La nissaga dels Copons de Malmercat duraria fins a mitjans del segle XIX, de forma ininterrompuda. Aquesta nissaga proporcionà personatges de considerable importància per a la història de Catalunya.
Francesc de Copons i de Vilaplana fou abat de Sta. Mª de Ripoll (1633-51), Oïdor del Principat i ambaixador a la cort reial castellana per tal d'exigir el jurament de les constitucions catalanes al nou monarca com a pas previ al nomenament del virrei. Fou publicat el seu Discurso y memorial hecho por D. Francisco de Copons y otros embaxadores en la corte de su Majestat el 1622, a propòsit de la necessitat de jurament de les constitucions i privilegis de Catalunya per la monarquia.[6][7]
Jacint de Copons i de Gay, 4t senyor de Malmercat, va defensar amb fermesa el setge al qual van sotmetre els francesos el Castell de Malmercat el 1674 i va recuperar la fortalesa de Glorieta, que havia caigut en mans dels francesos.(ACA, Leg. 226. Memorial Dr. Plàcid de Copons i Esquerrer.)
Jacint de Copons i Esquerrer. Militar, va participar a la defensa de Girona, assetjada per un exèrcit francès de 14.000 homes, el juny del 1684.(ACA, Leg. 226, doc. nº 54. Memorial Dr. Plácid de Copons y Esquerrer (citat a: M.A. Martínez Rodriguez: Linaje y poder en la Cataluña Foral. La actividad política de los Copons) )
Josep de Copons i d'Esquerrer(1683 -1738). 6è senyor de Malmercat, Va participar a les Corts de 1701 i 1705, insaculat per a diputat militar per la vegueria d'Urgell el 1706. Va comandar les forces pallareses en la defensa del Pallars contra les tropes de Felip V (Defensa de Gerri el 1708). En reconeixement de la seva aportació a la causa austracista va ser nomenat Marquès de Malmercat per Carles III d'Àustria el 5 de juliol del 1717.
Plàcid de Copons i d'Esquerrer. Doctor en Dret, Oïdor de la Real Audiència de Catalunya, participà a les Corts de 1701 i 1705. El 1702, com a advocat del Braç Militar, va intervenir al tribunal de contrafaccions en defensa de les institucions catalanes davant de les actuacions del virrei Velasco. Acabades les Corts de 1701-02, el rei Felip V marxà a Nàpols i deixà la seva esposa com a governadora general. El desembre del 1702, en qualitat d’advocat del braç militar, plantejà que el Governador General, encara que fos la reina, devia jurar les Constitucions Catalanes. Mentre no ho fes, l’autoritat reial requeia exclusivament sobre el Lloctinent General. (Dietaris de la Generalitat de Catalunya pàg. 1499). El virrei Velasco, per tal de punir els considerats desafectes als borbònics, va fer eliminar el seu nom de les bosses d'insaculació, inhabilitant-lo així per a ocupar els càrrec públics (diputat de la Generalitat) per als quals havia estat proposat. Quan finalment s'imposà Carles d'Austria, Plàcid de Copons fou nomenat per l'Arxiduc magistrat de la tercera Sala de la Real Audiència, o Real Consejo. Va romandre en els llocs dirigents de la resistència fins al 1714. Fou un dels consellers enviats per la Diputació al diputat militar de la Generalitat, Antoni Berenguer Novell, que juntament amb el general Rafael Nebot comandaven l'exèrcit organitzat per tal d'aixecar la resistència del principat (agost - octubre 1713) i trencar el setge de Barcelona. L'expedició sumava 400 soldats a cavall i uns 250 fusellers que, embarcats a Barcelona, trencaren el bloqueig, i arribats a Arenys de Mar començaren un erràtic periple per tota la geografia catalana que obligà les forces borbòniques a retreure part de les tropes del setge per tal de perseguir-los.
Manuel de Copons i d'Esquerrer. Cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, va ser el 119è President de la Generalitat de Catalunya, entre els anys 1707 i 1710. El 1718 continuava com a cambrer del Monestir de Banyoles i assistia com a síndic al Capítol General dels benedictins (Plantilla:Citar ref pàg. 215</ref>
Després de la desfeta catalana del l715 i del Decret de Nova Planta, els Copons de Malmercat (que acumulaven dos títols de marquesats: Malmercat i Mura, tots dos anul·lats per Felip V), amb un notable passat austriacista, es replegaren definitivament a Malmercat per esdevenir una família de la petita noblesa rural pallaresa.
Edat contemporània
A diferència d'altres contrades del Pallars, a Malmercat el feudalisme, encarnat en les prerrogatives dels Copons, duraria fins a mitjans del segle XIX. Els Copons de Malmercat, en relació amb la pagesia, exerciren un poder segurament més opressor que l’anterior nissaga dels Malmercat. Residien al castell i exercien els seus drets feudals de forma rígida sobre els pagesos dels seus dominis. Els Copons de Malmercat actuaven com a veritables senyors feudals i tenien cúria i presó al castell. Durant més de tres segles la situació dels pagesos de Malmercat devia ser força precària. A aquesta precarietat se sumaria la pressió dels creditors de censals, que s’aprofitaven de les èpoques de males collites per fer negoci imposant als pagesos condicions financeres insuportables. Tenen arrendat el delme, cobren talles (que sumen 5 o 6 lliures anuals), "les joves de cabar los seps y segar" que li fa anualment el comú de Malmercat, cobren censos de gallines, capons, pollastres, “pernes de tocino”, lluïsmes ... Cobren per la "coltura" del blat en la seva mola, situada a Saverneda.(Arxiu Comarcal Pallars Sobirá. Notarials Doc. 580 foli. 170-171)
Els pagesos es van resistir a l’opressió asfixiant de múltiples maneres. També van recórrer puntualment a la via legal contra els abusos dels Copons, però això, gairebé sempre, només va contribuir a endeutar-los i empobrir-los més. Aquestes reclamacions, denúncies, pactes, concòrdies, ... Situacions semblants es vivien en aquelles èpoques en d'altres pobles propers.
Entre 1818 i 1821 sembla que l'hostilitat contra els Copons va augmentar. Coincidint amb un ambient polític que preparava el canvi de règim, (trienni liberal, 1820-1923), els pagesos de Malmercat es negaven a pagar els delmes de sang (“pernes del tocino”), protestaren per l'exempció d'impostos dels Copons... L'absentisme dels senyors de Copons, ara instal·lats a Barcelona, enervava els ànims.
L'aprofitament de les pastures comunals era clau per a la subsistència de ramats i ramaders. Els grans ramats dels Copons podien esgotar-los en un tres i no res i els pagesos de Malmercat no estaven disposats a consentir-ho. El 1819, l'alcalde de Malmercat Pere Rosset, de casa Roi, va retenir empresonat, amb grillons a les cames, durant dos dies i una nit, a Bonaventura Meca, pastor dels senyors de Copons, per un conflicte per l'herba dels comunals del poble, i no el va deixar en llibertat fins que va pagar una multa, amb les conseqüències que implicava deixar el crescut ramat dels Copons sense pastor.
Des de mitjans del segle XIX, la situació va anar canviant a favor de la pagesia . Sembla que els successors dels Copons van millorar les relacions amb els pagesos, arrendant les seves terres als mateixos pagesos del poble de Malmercat. El 1869 els Castillon van arrendar per 6 anys, les finques de la Coma, Carrera Plana de Davall i Bimeneres" a Antoni Roset i Agustí Font de Casa del Roi.
Avui dia Malmercat ha quedat, com tants d’altres pobles, despoblat. Els últims habitants residents van ser les famílies de casa Roi i casa Corcó. L’hereu de casa Corcó va morir prematurament i els seus pares van decidir anar a viure a Sort a principis dels anys 90. Només quedaven els de casa Roi que hi havien viscut des de mitjans del segle XVII. Al final, però, també van marxar cap a Sort.
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[8] a Malmercat. Hi diu que és una localitat amb ajuntament. Es troba en el vessant d'una muntanya, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. El clima hi és temperat, propens a les inflamacions i les pulmonies. Tenia en aquell moment 15 cases, una font, l'edifici del castell del senyor jurisdiccional i l'església de Sant Andreu, que comprèn els annexos de Tornafort i la casa de camp anomenada Llabanes; té rector, nomenat pel bisbat. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses i, cap al sud, poblat de pins. S'hi produïa sègol, blat i fruites i s'hi criava bestiar vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i conills i pesca de truites i de barbs. Comptava amb 14 veïns (cap de casa) i 63 ànimes (habitants).
Demografia[9]
Plantilla:Evolució demogràfica
Llegendari de Malmercat
El Castell de Malmercat ha donat peu a diverses llegendes, conservades en la memòria popular de Malmercat. Hi destaquen les que fan referència al drac de Malmercat i a la cova de Saverneda.
Galeria
-
Detall campanar de l'església -
Vista des de la Noguera Pallaresa -
Església
Referències
- ↑ Lluís 1961.
- ↑ Coromines
- ↑ Montaña 2004.
- ↑ Iglésies, pàg. 74. Mossèn Miquel Joan de Copons, militar; Joan Soriguer, Joan Pere Monic, Jaume dels Camps, la vídua Castilla, Miquel Vidal i Joan Garrover.
- ↑ Plantilla:Citar ref rotllo.1; lligall. 2; doc. 71
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Plantilla:Citar ref
- ↑ Madoz 1845.
- ↑ pàgina web Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del 14.08.2009.
Bibliografia
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre Edició facsímil: Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
- Plantilla:Citar llibre
Plantilla:Millorar bibliografia