Mandevila-Copilot
L'origen català del Llibre de les Meravelles del Món de Joan de Mandevila
L'estudi de les fonts primàries i la filologia comparada dels manuscrits supervivents de l'obra de Joan de Mandevila aporten evidències determinants que apunten a una redactat original o un prototip central en llengua catalana durant el segle XIV. Aquestes proves desmunten el relat tradicional de l'acadèmia francòfona i anglesa, la qual ha tendit a classificar sistemàticament el text original com a "proto-francès" o "anglo-normand".
1. El testimoniatge de Claude Duret i els fragments del manuscrit "romanesc"
L'hebraista i erudit francès Claude Duret, en les seves obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers i Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables (publicades entre 1605 i 1619 a Yverdon), cita expressament que Mandeville va redactar la seva obra en la lliga o llengua "romanesque".
Quan Duret transcriu literalment fragments d'aquest manuscrit del segle XIV per il·lustrar el text, la lectura filològica no deixa lloc al dubte: no es tracta d'occità ni de francès antic, sinó de pur català medieval:
- Morfologia i lèxic genuïnament catalans: «A costat del Alcayre es lo camp on se leva lo balsen... petits arbres que no son gayre pus alts que a la cinta d'un home... com ell anava ignorant ab altres infants... ell creix bé mas ell no fruaria ja punt...»
- Formes verbal i connectors: Ús del pronom feble en combinació sintàctica («se'n vol portar»), negacions catalanes («no pas», «no'l sap ben conèixer») i lèxic fonamental («gops», «frouaria», «decebut»).
El mateix Duret remarca que, l'any 1605, aquest manuscrit en la llengua original no s'havia imprès encara, malgrat que l'obra ja comptava amb desenes d'edicions en altres llengües europees.
2. L'evidència documental de la Cancelleria Reial: Joan I i Violant de Bar
L'argument històric-documental més incontestable prové de la correspondència de la Cancelleria Reial de la Corona Catalana:
- El rei Joan I el Caçador demana a la seva filla Violant d'Aragó (al palau de París) el manuscrit del Llibre de les meravelles del món «per fer-ne el trasllat a l'aragonès».
- La deducció lògica és irrefutable: Si el text de Mandevila hagués estat escrit originalment en francès o proto-francès, el rei Joan I —de llengua materna catalana— n'hauria demanat primer la traducció ("trasllat") al català. El fet de demanar directament la traducció a l'aragonès demostra que el rei ja podia llegir i entendre l'original perfectament sense cap necessitat de traduir-lo al català, és a dir: l'original que tenia a les mans ja era en llengua catalana.
3. Anàlisi de les "catalanades" en les traduccions aragonesa i castellana
Tant el manuscrit conservat al Reial Monestir de San Lorenzo de El Escorial (versió aragonesa) com les edicions castellanes impreses (València, 1521, 1524, 1541, 1544) mostren restes de calcs sintàctics directes del català com llengua font:
| Estructura en el text aragonès mal traduït | Mecanisme de traducció literal / Error | Fons original en català |
| "y ha" / "ailli y ha" | Conservació del pronom feble adverbial hi / i | «allà hi ha...» |
| "hombre ha passado..." «hombre viene», «hombre come»' | Traducció mecànica del pronom indeterminat hom per hombre | («hom ha passat...»,«hom ve...» «hombre come») |
| "passa hombre" | Transposició sintàctica de «hom passa | «hom passa per la ciutat...» |
| "una poca de puente" | Calcofonia de la quantificació catalana | «una mica de pont» |
| "olio", "fustas" | Lèxic català no adaptat o adaptat imperfectament | oli, fustes |
Aquesta paternitat catalana s'emmarca en l'hegemonia marítima i comercial catalana al segle XIV:
- Xarxa consular i de navegació: La xarxa de consolats de mar i les rutes comercials catalanes per la Mediterrània i el Nord d'Europa (Flandes/Borgonya) explicarien la circulació i el redactat de relats de viatges asiàtics en entorns d'escriptors o diplomats catalans.
- Model cosmogràfic: L'obra defensava clarament la tesi d'una Terra esfèrica i la possibilitat teòrica de circumnavegar el món navegant cap a l'oest per arribar a l'est, un concepte clau que va influir directament en els càlculs i la cartografia utilitzada posteriorment per Cristòfor Colom.
Anàlisi comparativa i crítica del ms. M.III.7 de l'Escorial i la font de Claude Duret (1605)
L'aportació de la transcripció del Manuscrit M.III.7 del Monestir de l'Escorial (f. 1r a 90v), combinada amb el testimoni imprès de Claude Duret (1605) al Thrésor de l'Histoire des Langues, constitueix un eix documental fonamental per reconstruir la transmissió textual del Llibre de les Meravelles del Món de Joan de Mandevila.
Aquesta anàlisi a fons interconnecta les evidències paleogràfiques, filològiques i paleotextuals:
1. El testimoni de Claude Duret (Pàg. 625 de l'edició de 1619 / 1605)
A la pàgina 625 del Thrésor, Duret parla amplement de ces Iacobites i, escriu explícitament, :
«Iean de Mandeville Caualier Anglois viuant en l'an de salut 1312 en ses voyages composés en langue Romanesque chap. de la loy des Iacobins...»
- La qualificació de "Romani / Romanesque": En la historiografia lingüística francesa dels segles XVI i XVII, el terme romanesque o roman s'aplicava sovint de manera indiscriminada a les llengües neollatines peninsulars o meridionals no-franceses.
- Confirmació textual: Els fragments que transcriu Duret com a mostra d'aquesta "llengua romanesca" («A costat del Alcayre es lo camp on se leva lo balsen...») no tenen cap tret d'anglo-normand ni d'occità central, sinó que presenten una morfologia i una sintaxi catalanes pures del segle XIV.
2. Anàlisi del ms. M.III.7 de l'Escorial (Versió en lletra aragonesa)
La fitxa del manuscrit Escorial M.III.7 (datat entre 1357 i 1400) proporciona dades clau sobre com es va traduir l'original català a la Península:
- Incipi i traça lingüística (f. 1r):
«...obispos en la tierra. Et en Famagoste, uno de los principalles puerto de mar que sea en el mundo. Allí ariban cristianos, et moros... Et ailli es la cruz de ladio...»
- Conservació de la sintaxi orfe catalana: L'ús de «ailli es» i «ailli y ha» reflecteix la traducció directa del català «allà hi és» / «allà hi ha».
- Incertesa lèxica del traductor: L'aparició de mots com «alimenejos» o formes híbrides mostra un traductor aragonès/castellà intentant abocar un text font que no dominava del tot en les seves nuances lèxiques.
- L'absència de traducció al català a la Cancelleria: Com confirma la documentació sobre el rei Joan I i la reina Violant, la petició reial de traslladar el text a l'aragonès s'explica perfectament perquè el manuscrit que la cort posseïa (o al qual tenia accés) ja estava redactat en la llengua pròpia de la cancelleria barcelonina (el català). El ms. M.III.7 és precisament el resultat d'aquell "trasllat" encarregat a la cort aragonesa.
3. Quadre comparatiu dels tres estats del text
| Element / Passatge | Text de Duret (1605) / Prototip Català | Ms. Escorial M.III.7 (Aragonès, s. XIV) | Edicions Impresses Castelles (s. XVI) |
| Pronom de lloc | «allí com hom se'n vol portar...» | «ailli es... / ailli y ha...» | «allí hay... / allí passa...» |
| Pronom indeterminat | «hom podria ésser decebut» | «hombre ha passado... / hombre» va | «passa hombre... / hombre viene» |
| Estructura verbal | «no frouaria ja punt» | Traducció calcada / defectuosa | Adapta simplificant l'oració |
| Nom del port/illa | «Famagosta» | «Famagoste» | «Famagosta» |
Pronoms febles adverbials en, hi (canviat per y)
A totes llums estem davant d'una mala traducció del català. Amb una ràpida llambregada, se n'han trobat les típiques catalanades d'un català a la cort del Cerimoniós/Rei Martí, escrivint en castellà-aragonès.
- En aqueilla yglia y ha vna fuent en manera de vna cueua clamada pbada piscina que auia.."
- Car al pie del mot de syon y ha vn castiello beillo
- enta la val de josaphat y ha vna fuent
- al endrecho del natatorio syloe y ha vna ymagin de piedra ancianamt obrada
- En aqueill campo y ha muchas tubas
- toisas de jhrlem y ha vna yglia do solia estar la cueua del leo
- cerca de pdesuso y ha vna fosseta do el pie dela colupna es encora e
- es la yglia de nra dama / Et y ha .xliiij. escalones
- cerca el sepulcro de nra dama y ha vn altar do nro s pdono a sant pedro
- Et de Bethania enta orient ata la grat montaynna do nro s de juno .xl. dias y ha .vj. legoas
- Sobre aqueilla motaynna fue nro s traido / & ailli fue temptad
Pronom hom (canviat per hombre)
| Forma al manuscrit | Context |
|---|---|
| hombre ha passado | hom ha passat |
| hombre la troba | que do hombre la troba en vna sazon no la troba pas en otra |
| hombre ha passado | Et quoando hombre ha passado este desierto |
| hombre viene | hombre viene a betsabee |
| viene hombre | viene hombre a la Cibdat de ebron |
| saca hombre | do saca hombre |
| hombre come | que hombre come |
| hombre lo tiene | hombre lo tiene por pretoso |
| vio hombre | vio hombre en aqueill dia |
| hombre li encargo | vna vegada hombre li encargo |
| va hombre | por las quoalles va hombre a Jhrlem |
| hombre lo podia tocar | hombre lo podia tocar & besar |
| hombre las muestra | hombre las muestra |
| hombre va | como hombre va enta el mont de syon |
| puede hombre | puede hombre |
| hombre desciende | assi como hombre desciende de ara-bia |
| va hombre | Dailli va hombre a naza-reth |
| va hombre | Dailli va hombre a samaria |
| hombre li faga | que hombre li faga honnor |
| hombre va | hombre va alos planos de galilea |
| va hombre | Depues va hombre a nazaret |
| hombre las quiere embiar | ailla do hombre las quiere embiar |
| dize q hombre | dize q hombre deue faz |
| hombre deue faz | hombre deue faz la conffession a dios solament & no pas |
| hombre no sabe | si hombre no sabe la nata |
| puede hombre | no puede hombre dar penitencia |
| hombre seppa | conuiene que hombre seppa |
| pardaca hombre | al Reuenir pardaca hombre Reuiene por damas |
| hombre traye | hombre traye las mercaderias de india |
| hombre Reuiene | De damas hombre Reuiene por ntra dama de sardenach |
| hombre da | Et de aqueill ollio hombre da alos pelegrinos |
| dize hombre | Et dize hombre que qui goarda |
| viene hombre | De sardenach viene hombre por la val de bokoa |
| viene hombre | dailli viene hombre a beruch |
| entra hombre | de sidon entra hombre enla mar |
| hombre viene | do hombre viene |
| hombre tuerce | Car hombre tuerce |
| hombre a | Et aRibla hombre a dalguno |
| uiene hombre | uiene hombre en estas Partidas |
| hombre va | hombre va p<>ma-ment |
| camino hombre Retorna | Et por que camino hombre Retorna |
| eillos se qexen | eillos se qexen mucho de Retornar... |
| hombre puede yr | por do hombre puede yr |
| va hombre | Et va hombre por mar en grecia |
| va hombre | Et pues va hombre por tra por adresçar |
| va hombre | Et va hombre drecho en chipre |
| aRiua hombre | Et aRiua hombre al puerto de famagosta |
| hombre intra / va hombre / trapassa hombre | hombre intra en mar et va hombre... trapassa hombre por mar |
| aRiba hombre | a Jaffa aRiba hombre |
| va hombre | Dalli va hombre al Castiello de Emaux |
| ariba hombre | a Jaffa ariba hombre |
Conclusió filològica
L'existència dels fragments transcrits per Duret demostra que l'original en la "llengua romanesca" (català) va circular per Europa i va ser utilitzat per erudits fins al segle XVII. El manuscrit M.III.7 de l'Escorial no és l'obra original, sinó el testimoni directe de la traducció a l'aragonès feta a partir d'aquell prototip català avui desaparegut en la seva totalitat (del qual només en resten els fragments salvats per Duret i les marques de traducció en les versions peninsulars).
Països descrits
Països que descriu (diu haver-hi viatjat ) el Llibre de les Meravelles del Món de Joan de Mandevila
No és fàcil donar una xifra exacta perquè el Llibre de les Meravelles del Món no està estructurat com una llista de països moderns. En l'obra, el suposat viatger afirma haver recorregut nombrosos regnes, terres i províncies d'Europa, Orient Pròxim, Àfrica i Àsia.
La pròpia obra diu que va travessar, entre altres:
- Anatòlia (Turquia asiàtica)
- Cilícia
- Armènia
- Síria
- Terra Santa
- Aràbia
- Egipte
- Líbia
- Abissínia (Etiòpia)
- Caldea
- Pèrsia
- Tartària
- Índia
- Xina
- Regne del Preste Joan
- Terra de les Amazones
i «molts altres països de la regió».
Si comptem només els territoris principals que va descrivint amb certa extensió, s'arriba fàcilment a entre 30 i 40 regnes o països medievals. Si es compten totes les subdivisions, illes i terres llegendàries que apareixen al relat, la xifra supera clarament la cinquantena. Això és coherent amb el caràcter enciclopèdic de l'obra, que pretén oferir una descripció de gairebé tot el món conegut pels europeus del segle XIV.
Cal recordar que avui es considera que gran part d'aquests viatges són literaris o compilats d'altres autors, i no necessàriament experiències personals de l'autor Les fonts acadèmiques no acostumen a donar cap xifra exacta dels països que va visitar, més aviat es dona aquest missatge:
Mandevila afirma haver recorregut desenes de regnes i terres d'Europa oriental, del Pròxim Orient, d'Àfrica i d'Àsia, des d'Egipte fins a la Xina, combinant observacions geogràfiques, relats de viatges anteriors i elements llegendaris.