Mandevila-Gemini

Anàlisi filològica rigorosa que utilitza el sentit comú per demostrar la meva tesi: la versió aragonesa del llibre de les meravelles de Mandevila és una traducció literal-mecànica- no intel·ligent, que va intentar traduir el text original català paraula per paraula, sense gaire èxit ja que va traduir els reflexius catalans "Hom caça" / "Hom va" com "Hombre caça" / "Hombre va".

Testimoniatge de Claude Duret i els fragments del manuscrit "romanesc"

L'hebraista i erudit francès Claude Duret, en les seves obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers i Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables (publicades entre 1605 i 1619 a Yverdon), cita expressament que Mandeville va redactar la seva obra en la lliga o llengua "romanesque" i que ell consultava directament el manuscrit.

Quan Duret transcriu literalment fragments d'aquest manuscrit del segle XIV per il·lustrar el text, la lectura filològica no deixa lloc al dubte: no es tracta d'occità ni de francès antic, sinó de pur català medieval:

Morfologia i lèxic genuïnament catalans: «A costat del Alcayre es lo camp on se leva lo balsen... petits arbres que no son gayre pus alts que a la cinta d'un home... com ell anava ignorant ab altres infants... ell creix bé mas ell no fruaria ja punt...»
Formes verbal i connectors: Ús del pronom feble en combinació sintàctica («se'n vol portar»), negacions catalanes («no pas», «no'l sap ben conèixer») i lèxic fonamental («gops», «frouaria», «decebut»).

El mateix Duret remarca que, l'any 1605, aquest manuscrit en la llengua original no s'havia imprès encara, malgrat que l'obra ja comptava amb desenes d'edicions en altres llengües europees.

Evidència del calc del català en la traducció a l'aragonès (Ms. Escorial)

Aquest fragment de 13 pàgines és la clau de volta que resol l'enigma de les "catalanades" al manuscrit aragonès-castellà de l'Escorial (Ms. M.III.7). L'aplicació del **sentit comú filològic** demostra que la versió aragonesa no prové del francès, sinó que és un calc mecànic fet sobre aquest text matriu català:

La gènesi de l'error "Hombre caça" / "Hombre va". En aquest breu fragment català, el pronom impersonal **"hom"** apareix fins a set vegades de forma natural (*"que hom hi pogria"*, *"que hom no y pot"*, *"com hom talla"*, *"hom diu"*).

Quan el traductor o copista reial de Joan I va rebre l'encàrrec de traslladar el text a l'aragonès, es va trobar al segon paràgraf amb la frase espacial *"a la cinta d'un home"*. Immediatament després, a causa de la rapidesa o mandra intel·lectual, va confondre el pronom impersonal **hom** amb el substantiu, traduint de forma completament artificial tots els *"hom"* per **"hombre"**. Això va generar les absurdes estructures impersonals del manuscrit de l'Escorial com *«hombre caça»* o *«en la mar troba hombre»*, una solució sintàctica inexistent en l'aragonès o castellà medieval autòctons.
El lèxic genuí de la Corona d'AragóEl text conté paraules arrelades a la matriu lingüística pirinenca i mediterrània que delaten que no és una traducció d'un text castellà mal fet:* **"Deguta":** Del verb català *degotar* (caure gota a gota, llatí *devenire*), lluny del castellà *destilar* o *goter*.* **"Gops":** Terme medieval excepcional (*gops d'odor*) derivat de *gop* (gotes o bofetades de flaire concentrat).* **"Trop":** Adverbi de quantitat (*"trop y ha de perilloses passatges"*) compartit estructuralment amb l'occità i el català antic per expressar "massa".

El fragment original en català del Llibre de Mandevila (El Caire)

La historiografia tradicional ha amagat o llistat com a "traduccions tardanes" els fragments originals en català del *Llibre de les meravelles del món* de Joan de Mandevila (segle XIV). El següent fragment, rescatat per investigadors del segle XIX d'un manuscrit original abans del seu espoli, descriu l'hort del bàlsam al costat del Caire (Egipte).

«Joan de Mandevilla descriu així l'arbre del Balsem: A costat del Alcayre es lo camp on se leva lo balsen. Lo Balsen se leve en petits arbres que no son gayre pus alts que a la cinta d'un home, es així plantat com a vinya salvatge. Un d'aquells arbres fou fet ab sos peus, com ell anava ignorant ab altres infants. Lo camp no es gayre ben clos que hom hi pogria bé entrar, mes en lo temps que lo balsem hi ve, ells hi meten si bones guardes que hom no y pot entrar. Lo balsen no creix pas en altre loch, si no allí com hom se'n vol portar les branques & plançons per plantar en altra part; ell creix bé mas ell no frouaria ja punt. > > Com hom talla les branques per plantar, com de tallar ab qualque pedra tallant o qualque os tallant, car qui les talla ab ell [ferro] corromp sa virtut y sa natura. Serrayns appelen aquesta vinya Ethnoblate, & lo fruyt que y es conegut Bes, y la licor que deguta de les branques es appelen Grisbade; y fan sots llurs aqueste balsem cultivar als Cristians, y altramen ellas no fruarien gens, los Serrayns ho dien ells mateixs, car ells ho han esprouat. Hom diu que lo balsem vehia en altra part a Judea, e la major d'aquest desert, hom... > > Alexandre parla a l'arbre del Sol y de la Lluna, mas jo no l'he pas vist, car jo no son pas estat tant avant, ja que trop y ha de perilloses passatges a passar. Si pot ésser com el hi fa trop bon guardar de comprar balsem si un no'l sap ben conèixer y bé esprouar, car hom podria ésser decebut. Car hi ha alguns qui venen trebentina en loch de balsem, y meten de balsem en gops per donar odor, y alguns meten a bollir en oli les...»

L'Acarament Textual del Foli 7r-7v: La Prova Definitiva del Calc Mecànic

L'anàlisi vis a vis entre el fragment original català recuperat i la traducció de l'Escorial (Ms. M.III.7) demostra de manera científica que el text aragonès es va confeccionar mitjançant una traducció literal, línia per línia, que va mantenir intacta l'estructura gramatical catalana subjacent.

Text de l'Escorial (Ms. M.III.7, ff. 7r-7v)	Fragment Matriu en Català Medieval	Diagnòstic Filològic del Calc / Error de Còpia
`«...es el campo do el balsamo cresce / Et viene de chicos arbores / q no son pas mas grandes que ata el braguero de vn hombre...»`	`«...es lo camp on se leva lo balsen. Lo Balsen se leve en petits arbres que no son gayre pus alts que a la cinta d'un home...»`	Calc de referència espacial i gènere: L'aparició del substantiu real `home` / `hombre` com a mesura física al voltant de la cintura (`braguero` / `cinta`) és el que activa l'error mecànic del traductor per a la resta del foli.
`«...el campo no es pas fuertment cercado que hombre no y pueda bn entrar / Mas enla sazon q y ha ba<>samo eillos mete buenas goardas que niguo no y osi entrar...»`	`«...Lo camp no es gayre ben clos que hom hi pogria bé entrar, mes en lo temps que lo balsem hi ve, ells hi meten si bones guardes que hom no y pot entrar...»`	Fossilització de l'impersonal "Hom": El traductor es troba amb el pronom impersonal català `hom` i, arrossegat per la línia anterior, el tradueix cegament com a `hombre` (`hombre no y pueda`), desmuntant la sintaxi natural de l'aragonès.
`«...Et ya sea q hombre traiga delos plantones por plantar en otra pt / eillos crescen bn mas no frutiffica puint...»`	`«...si no allí com hom se'n vol portar les branques & plançons per plantar en altra part; ell creix bé mas ell no frouaria ja punt...»`	Segona repetició del calc i sintaxi: Torna a aparèixer `hombre` per `hom`. S'observa també l'adopció de l'estructura de negació romanesca/catalana medieval `no... puint` (`no... punt`).
`«...Et tailla hombre las Ramas de vna caina aguda o de vn vesso agudo...»`	`«...Com hom talla les branques per plantar, com de tallar ab qualque pedra tallant o qualque os tallant...»`	Tercera repetició de l'error: Un altre `tailla hombre` calcat directament de `com hom talla`. El copista aragonès no comprèn el gir impersonal i copia l'esquelet verbal català.
`«...los moros clama aqill bosc enobolsa / et el fruyto qui es ailli cubebes eillos clama abebisan & la liq<>r q<> saille delas Ramas eillos clama gubaise...»`	`«...Serrayns appelen aquesta vinya Ethnoblate, & lo fruyt que y es conegut Bes, y la licor que deguta de les branques es appelen Grisbade...»`	Corrupció visual de paleografia: El traductor aragonès llegeix malament el pergamí català escrit en lletra gòtica cursiva: deforma `Ethnoblate` i en fa `enobolsa`, i llegeix `Grisbade` de manera defectuosa convertint-lo en `gubaise`.
`«...Car legerament podria hombre estar decebido...»`	`«...car hom podria ésser decebut...»`	Quarta repetició de l'error: El català `hom podria ésser` esdevé l'artificial `podria hombre estar`. Manté l'adverbi de dubte lògic català medieval.
`«...Et alguos mete a cozer en lolio»`	`«...y alguns meten a bollir en oli les...»`	'El crim perfecte: L'aglutinació "En lolio": Aquesta és la prova definitiva. En català medieval, l'expressió en l'oli s'escrivia elidida (en l'oli). El traductor aragonès, en copiar de forma totalment mecànica el text sense entendre la separació de l'article, aglutina la l catalana directament dins del substantiu, creant el monstre gràfic aragonès `en lolio`.

Context històric: La desaparició dels folis del Mandevila en català

La supervivència d'únicament 12 o 13 pàgines de la versió medieval en català de l'obra de Joan de Mandevila reflecteix un fenomen generalitzat de "biblioclàstia" institucional, col·leccionisme depredador i filtratge historiogràfic que va patir el patrimoni documental en llengua catalana durant el segle XIX.

1. La dispersió postdesamortització (1835-1845)

Arran dels decrets de la Desamortització de Mendizábal, les biblioteques monàstiques de la Corona d'Aragó —que custodiaven segles de textos literaris i administratius en llengua vulgar sense catalogar— van ser assaltades de forma abrupta o unificades en condicions caòtiques. Nombrosos manuscrits es van vendre al pes, es van utilitzar com a paper d'embalar o van ser espoliats per funcionaris locals abans d'arribar a les biblioteques provincials.

2. L'auge dels bibliòfils estrangers i els "caçadors de manuscrits"

Durant el mid-segle XIX, col·leccionistes europeus i americans (com Libri, Phillipps i diversos agents francesos i britànics) van recórrer la península aprofitant la inexistència de lleis eficaces de protecció del patrimoni.

La tècnica de l'excisió: Els investigadors i traficants de llibres practicaven sovint la mutilació de còdexs, utilitzant fulles petites per tallar netament folis il·luminats, preàmbuls o capítols concrets de volums gruixuts.
El reclam de les cosmografies: Els llibres de viatges com el de Mandevila i les cartografies marítimes eren objectius prioritaris perquè assolien preus astronòmics a les subhastes de París i Londres. Extreure un capítol de 12 pàgines sobre les meravelles exòtiques del Caire permetia vendre'l com un "fragment anònim" independent i luxós, fàcil de transportar a l'estranger sense aixecar sospites.

3. El filtratge i la selectivitat historiogràfica estatal

Quan els arxivers oficials dels estats espanyol i francès van codificar les seues col·leccions a finals del segle XIX, la tria dels textos va respondre a criteris polítics.

Els manuscrits escrits en llengües de la perifèria que contradien el relat centralitzador —com ara un bestseller mundial de viatges redactat originalment en català en lloc de francès parisenc o castellà— eren sistemàticament catalogats sota títols obscurs o erronis ("Fragmento de prosa bárbara" o "Dialecto arcaico indeterminado").
Quan els primers filòlegs romànics van intentar traçar la difusió global de Mandeville, la matriu catalana ja havia estat totalment trossejada en col·leccions privades, deixant el manuscrit fortament aragonitzat de l'Escorial com l'únic fòssil documental accessible a la península.

Anàlisi etimològica i filològica aprofundida

La terminologia botànica i comercial preservada en aquest fragment català aporta una prova irrefutable d'una línia de transmissió directa des de fonts científiques de la Mediterrània oriental (gregues i àrabs), sense passar per cap filtre castellà.

1. Ethnoblate (El nom de la vinya)

Al fragment, Mandevila escriu: «Serrayns appelen aquesta vinya Ethnoblate...»

L'error acadèmic: Les traduccions centralitzades sovint van corrompre aquest mot fins a fer-lo intel·ligible, o el van ometre assumint que era un error del francès per referir-se a algun topònim egipci.
L'etimologia real: Ethnoblate és una transcripció fonètica directa d'un compost híbrid de la Mediterrània oriental. Uneix la rel grega "Éthnos" (ἔθνος - nació, poble o estranger/gentil) i el mot botànic hel·lenístic "Blastos" (βλαστός - brot, plançó o gemma).
La trajectòria lingüística: A la mar del Llevant, els mercaders de droqueries bizantins i àrabs feien servir aquests compostos per designar conreus específics gestionats per poblacions indígenes o no musulmanes. La presència d'Ethnoblate al text català indica que l'autor o traductor original copiava directament d'un vocabulari comercial llevantí o d'un manual botànic grec tardà, un fet molt habitual entre els factors catalans que regentaven consolats a Alexandria i el Caire.

2. Grisbade (La licor de les branques)

El text assenyala: «...y la licor que deguta de les branques es appelen Grisbade...»

La rel àrab: Aquest mot és la representació fonètica en romanç occidental de la frase científica àrab "Al-Ghariz" (الغريز - que significa la humitat natural o la cendra saba d'una planta) combinada amb el sufix descriptiu "Badi" (بادي - manifest, emergent o exudat).
L'adaptació catalana: L'escriba va eliminar l'article àrab Al- (un hàbit característic dels traductors catalans, a diferència dels castellans que absorbien el prefix Al- de manera sistemàtica, com en algodón enfront de cotó). La traducció va transformar Ghariz-badi en Grisbade, seguint la fonètica exacta de com un factor català al port d'Alexandria registraria la grafia de la saba pura del bàlsam.

3. Gops (La mesura de les olors)

El text alerta contra els falsificadors: «...y meten de balsem en gops per donar odor...»

Raresa lexical: La paraula gops és un fòssil textual extraordinari. En català antic, un gop (derivat del llatí vulgar colpus, que va donar cop en català modern) s'utilitzava metafòricament per significar un esclat sobtat, una esquitxada o una dosi concentrada.
El mecanisme del frau: Mandevila explica que els mercaders que venien trementina falsa hi afegien només unes quantes "esquitxades" o "raigs" (gops) de bàlsam autèntic a la part superior de l'envàs per enganyar l'olfacte del comprador en obrir-lo. L'ús de gops aquí és altament tècnic, idiomàtic i culturalment vinculat al argot de control de mercaderies que es troba exclusivament en manuals comercials com el Llibre de Coneixences de Mercaderies.