Manuel Badenes Calduch
| Manolo Badenes | ||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Manuel Badenes Calduch | |
| Data de naixement | 30 de novembre de 1928 | |
| Lloc de naixement | Castelló (Espanya) | |
| rep| |3}} | 26 de novembre de 2007 (als 78 anys) | |
| Equip | ||
| Posició | Davanter | |
| Equips juvenils | ||
| Castellón Amateur | ||
| Equips professionals | ||
| Anys | Equip | PJ (gols) |
| 1946-1947 1947-1950 1949-1950 1950-1956 1956-1958 1958-1960 1960-1961 1961-1962 |
CD Castellón FC Barcelona →Real Zaragoza cedit Valencia CF Real Valladolid Sporting de Gijón CD Castellón UD Oliva |
11 (4) 14 (6) ? (?) 111 (103) 59 (35) 21 (4) 27 (12) ? (?) |
| Selecció nacional | ||
| 1955 1955 |
 Espanya Espanya B
|
0 (0) 2 (8) |
|
1 Partits jugats i gols només a la Lliga.
| ||
Manuel Badenes Calduch (Castelló, 30 de novembre del 1928 - Castelló, 26 de novembre del 2007), conegut al món de l'esport com Manolo Badenes, va ser un futbolista que jugava de davanter.
Format al club de la seva ciutat, també va defensar els colors del Barça, València, Valladolid i Sporting a la màxima categoria. Amb els castellans va guanyar el Trofeu Pichichi del 1958. És el 18è màxim golejador de la Primera divisió, amb 139 gols en 201 partits. La seva mitjana de gols per partit, però, és superior a altres jugadors del seu temps, com ara Di Stefano o César. Malgrat això, només va trobar una certa regularitat al club valencianista i no arribà a debutar amb la selecció espanyola A. Era germà del també futbolista Virgilio Badenes i nét d'una germana del guitarrista Francisco Tàrrega.
Trajectòria
Manolo Badenes va començar a practicar el futbol de menut als voltants del Parc Ribalta. El seu primer equip fou precisament el Peña Ribalta. Amb 15 anys entrà en les categories inferiors del Castelló. Dues temporades després debutava amb el primer equip, que llavors jugava a la Primera divisió. Va ser el 3 de novembre del 1946 a El Sequiol davant del CE Sabadell. Badenes va contribuir amb un gol en la victòria albinegra per 4-0. Tan sols va disputar onze partits de Lliga i cap de Copa, i es va apuntar quatre gols. Aquell any el club posava punt i final a la seva etapa més gloriosa a la màxima categoria, però Badenes tot just començava la seva.
Les seves actuacions no va passar desapercebudes per als grans equips del futbol espanyol. Amb la mediació de Basilio, va fitxar aquella temporada pel Barça, malgrat que primer havia de reunir-se amb un representant del València. Amb l'equip blaugrana va guanyar dues lligues i una Copa Llatina, malgrat que les seves oportunitats als partits oficials foren mínimes. Badenes, però, va anotar 28 gols en els 26 partis que va jugar amb el Barça, tenint en compte els amistosos. La temporada 1949/50 va marxar cedit al Real Zaragoza de segona divisió, aprofitant que havia de fer el servei militar a la capital aragonesa.
Finalment va marxar a defensar el colors dels València per substituir Mundo, màxim golejador de la història del club. Badenes no va gaudir de tanta popularitat com l'ariet basc, encara que els seus números van ser, com sempre, extraordinaris: 103 gols en 111 partits oficials, 89 en 96 d'ells en lliga. El més recordat per l'afició de Mestalla tingué lloc el 1951 en un partit davant de l'Atlético de Madrid. Badenes va superar el porter Marcel Domingo i el defensa Aparicio només amb tres cops de cap i sense deixar que la pilota botara a la gespa, abans de marcar a plaer. Amb el club valencianista va guanyar una Copa del Generalíssim, però va haver de marxar el 1956 en perdre la titularitat davant de Wilkes i per discrepàncies amb la situació esportiva del seu germà Virgilio, llavors jugador del Mestalla.
Posteriorment va jugar a primera per al Valladolid i l'Sporting. Amb els castellans va obtenir l'any 1958 dos guardons individuals: el Trofeu Pichichi (compartit amb Di Stefano i el valencianista Ricardo) i el Trofeu Patricio Arabolaza, al jugador que millor reprentava la furia española. A Gijón, malgrat perdre la categoria el primer any, és recordat per anotar el gol número 1.000 del club en un partit de Segona, davant del Racing de Ferrol.
L'any següent Badenes va tornar a Castelló per tal de continuar jugant a la segona divisió. Va tornar a compartir vestidor amb Virgilio, conegut futbolísticament en aquella etapa com Badenes II. El seu rendiment individual va ser molt remarcable. Tot i això, no va poder evitar el segon descens en les dues campanyes que va jugar per a l'equip de la seva terra. Per a tancar la seva vida esportiva va jugar un any més com a aficionat a la Oliva.
Selecció nacional
Manolo Badenes va ser convocat amb la selecció espanyola al novembre del 1955 per a jugar a Dublín i Londres, però no arribà a eixir al camp. Llavors no existien les substitucions i la competència era molt gran amb jugadors com Di Stefano, Kubala, Pahiño o Luis Suárez. Amb la selecció B va disputar els Jocs del Mediterrani de Barcelona 1955, amb unes xifres dificilment imitables: quatre gols front a Grècia i quatre més a Egipte.
Palmarès
- 2 campionats de Primera divisió: 1948/49 i 1949/50 amb el FC Barcelona.
- 1 Copa del Generalíssim: 1954 amb el Valencia CF.
- 1 Copa Llatina: 1949 amb el FC Barcelona.
- 1 Trofeu Pichichi de Primera divisió: 1957/58 amb el Real Valladolid.
- 1 Trofeu Patricio Arabolaza: 1958 amb el Real Valladolid.