Manuel Irurita Almandoz

Manuel Irurita Almandoz

Q107292093
Q193139   Q327245 Q841654

Manuel Irurita Almandoz (Larraintzar, al municipi d'Ultzama, Navarra, 1876 - Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1936) va ser un eclesiàstic navarrès, doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, que fou nomenat bisbe de Lleida el 1927 i posteriorment bisbe de Barcelona el 1930. Persones de l'entorn del president Francesc Macià el consideraren com a gran enemic de Catalunya.

El 1898 va fundar l'Orfeó Pamplonès. Professà durant un temps en l'orde caputxí a Lecaroz, abandonant-lo més tard per tal d'exercir com a mestre. El 1899 va ser ordenat sacerdot després d'obtenir el benefici com a cantor de la Catedral de València.

Error creant la miniatura:

Al bisbe Irurita, escultura de Vicenç Navarro Romero al carrer del Bisbe, Barcelona

Durant la Segona República, una campanya exigí la seva expulsió de Catalunya, tot i així, promogué la fundació de noves parròquies suburbials i d'obres d'assistència social, impulsà l'Obra d'Exercicis Parroquials i la Federació de Joves Cristians de Catalunya. L'any 1931 va consagrar l'Església de Sant Josep Oriol. Quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, Irurita es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe Francesc Vidal i Barraquer qui l'obligà a canviar de posició.

Al setembre de 1936, coincidint amb l'entrada dels anarquistes al govern de la Generalitat, la seu episcopal fou assaltada, i Irurita va haver de fugir. Després d'amagar-se durant quatre mesos a casa d'un amic orfebre, Antoni Tort, el bisbe va ser detingut en un escorcoll, l'1 de desembre, i traslladat i tancat al monestir de Sant Elies, utilitzat aleshores com a txeca o presó. Es creu que va ser afusellat al cementiri de Montcada i Reixac per la seva condició de sacerdot, el 3 de desembre de 1936, però és un episodi controvertit, ja que alguns testimonis afirmen haver-lo vist viu l'any 1939. Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. La identificació de la seva dentadura, feta per l'odontòleg forense Joan Carol Montfort, ha permès comprovar-ne l'equivalència amb la declaració de dos dentistes que l'havien tractat quan era bisbe de Lleida.

Enllaços externs

• Memòria i consciència històrica Article biogràfic d'en Salvador Sol sobre Manuel Irurita a esglesiaplural.cat.

Bibliografia

• Feliu, Ponç; Mir, Miquel. El misteri de l'assassinat del bisbe de Barcelona. Barcelona: Pòrtic, 2012. ISBN 978-84-9809-213-4. 
• Casas Codinach «L'afer Irurita, cas obert». Sàpiens [Barcelona], num. 104, 6-2011, p.28 – 35. ISSN: 1695-2014.