Marcial de Llemotges

Marcial de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges, a l'actual França, d'acord amb una vita perduda escrita per Sant Sadurní de Tolosa i citada per Gregori de Tours a la seva Història Francorum.

Vida

No se'n conserven gaire dades: només se sap que durant el regnat de Graci i Deci (250-251), el papa Fabià va enviar set bisbes des de Roma a la Gàl·lia per predicar l'Evangeli: Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia, i Marcial a Llemotges.

El papa Joan XIX (1024-1032) el va reconèixer com a apòstol i més tard el llemosí Pere Roger, papa amb el nom de Climent VI (1342-1352) el va declarar apòstol d'Aquitània. Fins al segle XVII fou considerat el primer evangelitzador de Tolosa però posteriorment aquesta opinió fou rebutjada per Guillaume de Catel i altres.

Llegenda de Marcial al segle I

L'arribada de pelegrins a l'abadia, va encoratjar la creació d'un seguit de llegendes a partir del segle X. A mesura que les llegendes es multiplicaven, alteraven cada cop més la realitat coneguda del sant: Marcial va ser traslladat en el temps i ara esdevenia deixeble de Sant Pere, qui l'hauria enviat a evangelitzar tota la regió d'Aquitània. Se li van atribuir molts miracles, com les resurrecions de morts quan els tocava amb la gaiata que li havia donat Sant Pere.

Vitrall a l'església de Salignac-Eyvigues
Sant Marcial rep el bastó de Sant Pere (pintura del s. XIV a la capella del Saint Martial, Palau dels Papes, Avinyó)
Resurrecció del fill de Nerva, a la capella d'Avinyó
Santa Valèria presenta el seu cap a Sant Marcial; relleu de l'altar de St Michel des Lions

El procés de mixtificació va culminar al segle XI quan Ademar de Chabannes va escriure'n una vida, però atribuint-la a Aurelià de Llemotges, que hauria estat el successor de Marcial. Segons ademar, Marcial no només hauria presenciat el Sant Sopar i la crucifixió, sinó que era un dels apòstols de Crist i, per tant, deixeble directe. La falsificació d'Ademar no va ser definitivament revelada fins al decenni dels vint del segle XX, tot i que no des del segle XVII havia perdut la credibilitat (encara en 1854, el bisbe de Llemotges, havia demanat a Pius IX que atorgués a Marcial els honors de deixeble de Crist, que el papa no va acceptar).

Sant Marcial també va ser associat a santa Valèria de Llemotges, una màrtir llegendària del segle III o IV de la que es deia que, en ser decapitada, havia agafat el seu cap i l'havia portat fins a Sant Marcial.

Abadia de Sant Marcial

Marcial va ser enterrat fora de la ciutat romana i la seva tomba es va convertir en un lloc de pelegrinatge important, situada, a més, al Camí de Sant Jaume. Sobre ella va establir-s'hi una comunitat benedictina al segle IX, que donà lloc a l'Abadia de San Marcial. Va comptar amb una gran biblioteca i scriptorium (només inferiors als de Cluny).

Tot i la seva història i valor artístic, l'abadia va ser completament arrasada el segle XIX: només en resten alguns còdexs manuscrits dispersos que provenen de la biblioteca. La cripta original, la que va donar lloc a l'abadia, va ser excavada en 1966-1970. Dotze capitells romànics esculpits van ser descoberts construint uns fonaments i avui poden veure's al museu diocesà de Llemotges.

Restes de la cripta de l'antiga abadia, on hi havia el sepulcre del sant
Mosaic que cobria la tomba primera del sant, a la cripta trobada sota de la Place de la République de Llemotges.
Antic sarcòfag del sant, a les excavacions de la cripta de l'abadia de Saint-Martial
Altar i tomba del sant a l'església de Saint-Michel-des-Lions de Llemotges