Sant Pere

Segons el Nou Testament, Simó Pere (en arameu Xim'on kēfa, ܫܡܥܘܢ ܟܐܦܐ i en grec Σίμων ὁ Κηφᾶς Quefes, o Πέτρος Petros) conegut com Sant Pere o Quefes (Betsaida, Galilea, ? - Roma, c.64/67) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme. És venerat com a sant en tota la cristiandat.

Biografia

Originari de Betsaida, el seu nom era Simó (en arameu Shim‘on bar Jochanan, en hebreu שמעון בן-יוֹחָנָן Šim‘ôn ben Johanan i en grec Συμεών Symeon, o Σίμων Símon). Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir el Messies.

El més precís sobre la vocació de Sant Pere és l'Evangeli segons Joan (hom pensa que va ser escrit vora l'any 100), que conta com Jesús va ser presentat a Simó pel germà d'aquest, Andreu.

A l'Evangeli segons sant Mateu (16:16-18), Crist li va dir: Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meua església. Així doncs Jesús li va donar a Simó el nom de Pere (Kéfa, o Quefes, que vol dir pedra en arameu). La tradició catòlica li assigna el primer lloc entre els apòstols (en les llistes de Mateu, de Marc i de Lluc, així com en els Fets dels Apòstols, Pere és citat sempre en primer lloc).

Icona del s. VI, encàustic (Santa Caterina del Sinaí)
Estàtua de bronze d'Arnolfo di Cambio, s. XIII (Basílica de Sant Pere, Vaticà)
Llàgrimes de Sant Pere del Greco
Estàtua a Sant Joan del Laterà, per Pierre-Étienne Monnot

En ser probablement Joan, amb Andreu, un dels primers deixebles de Jesús, és comprensible que tingui un record personal molt precís d'uns esdeveniments tan importants en la seua existència. Finalment, com que aquest Evangeli ha estat escrit el darrer, aquesta obra no ha pogut pas influenciar els altres tres Evangelis, els escriptors dels quals no van ser testimonis directes de l'escena i per això en donen menys detalls.

Ben sovint és un dels principals actors del Nou Testament:

Arran del procés i de la condemna de Jesús, Pere nega el seu mestre, però serà, juntament amb Joan, un dels primers a admetre la resurrecció i a donar-ne fe.
A Pere adreçarà Jesús el famós Posa't darrere de mi, Satanàs quan Pere va reprendre Jesús, ja que el veritable deixeble he de seguir les passes del Mestre.

Pere és un dels apòstols de qui més parlen els Evangelis i els Fets dels Apòstols. La darrera part de la seua vida no és relatada als llibres del Nou Testament. Hom li atribueix dues cartes integrades a la Bíblia.

Segons la tradició catòlica

Segons la tradició catòlica, després d'haver evangelitzat Antioquia, la regió del Pont, Galàcia, Bitínia i Capadòcia, hauria marxat a Roma, n'hauria esdevingut el primer bisbe i hauria mort com a màrtir a l'emplaçament del Vaticà. La seua tomba va ser trobada efectivament per l'arqueòleg Jérôme Carcopino als anys quaranta i pot ser visitada. És considerat un sant, entre d'altres, per l'Església catòlica així com el primer papa.

Segons la tradició popular, sant Pere seria el guardià de les portes del Paradís, per això se'l representa amb unes claus a la mà.

Alliberament de Sant Pere per Rafael; fresc a les Estances Vaticanes
St. Pere predicant, per Fra Angelico, 1433 (Florència, San Marco)
Crucifixió de Sant Pere per Filippino Lippi (Florència, Església del Carmine)
Crucifixió de Sant Pere pel Caravaggio (Roma, Santa Maria del Popolo)

Segons la història

Els historiadors de primer segle ignoren els orígens i els primers temps del cristianisme i els Evangelis no poden ésser pas considerats història tal com es considera avui dia; d'altra banda això no n'és pas l'objectiu: els evangelistes no són pas testimonis des de fora , sinó sobretot deixebles que viuen llur fe i, a resultes d'això, produeixen documents apologètics destinats a animar la fervor de llurs auditors i a resumir el que consideren que és important difondre.

Només es disposa d'una al·lusió vaga i tardana (Tàcit) als fidels d'allò que aleshores només és considerat com una secta del judaisme i hom no disposa pas de cap testimoni escrit contemporani sobre els apòstols fet per cap dels historiadors esmentats.

Ruines de la casa de Pere a Cafarnaüm, sota l'actual església ortodoxa de Sant Pere
Columna de St. Pere, a S. Piero in Grado, Pisa, lloc on el sant va fer la primera missa en arribar a Itàlia
Peus de Sant Pere, a l'església del Quo Vadis (Roma, Via Àpia)
Cadenes de Sant Pere a S. Pietro in Vincoli (Roma)
Presó Mamertina al Fòrum Romà
Cripta del templet de S. Pietro in Montorio, lloc tradicional del martiri
Tomba de Sant Pere, a la cripta de Sant Pere del Vaticà
Baldaquí a Sant Joan del Laterà (Roma), amb el reliquiari dels caps dels sants Pere i Pau, obra de Giovanni di Stefano (s. XIII)