Mare de Déu de la Posa
| Mare de Déu de La Posa | |
 El santuari de la Mare de Déu de La Posa | |
| Situació | |
|---|---|
| • Territori | Catalunya |
| • Regió | Alt Pirineu i Aran |
| • Comarca | Pallars Jussà |
| • Municipi | Isona i Conca Dellà |
| • Localització | Isona |
| • Coordenades | |
| Fitxa tècnica | |
| Construcció | segle XII |
| Estil | Romànic |
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà |
| Categoria | Santuari de la parròquia de Santa Maria d'Isona |
| Estat d'ús | En bon estat. En ús com a santuari |
La Mare de Déu de La Posa és un santuari del municipi d'Isona i Conca Dellà, pertanyent a l'antic terme municipal d'Isona. Està situat a poc més de dos quilòmetres i mig en línia recta, en direcció est-nord-est del centre de la vila d'Isona, i a uns quatre pel camí que en permet l'accés. Aquest camí surt del punt quilomètric 3,3 de la carretera L-511 (Isona - Coll de Nargó), just al lloc on hi ha al trencall cap al nord de la carretera local que mena a Abella de la Conca. Gairebé al davant del trencall d'Isona es troba l'arrencada d'una pista, senyalitzada, cap al sud, que mena en un quilòmetre a l'Obac de La Posa, on hi ha el santuari de la Mare de Déu i, davant seu, un camp d'empremtes de rajades.
Centre religiós de l'antic municipi d'Isona on es veneren les imatges de la verge de La Posa, Sant Sebastià i Sant Roc. Aquí s'hi celebren els aplecs populars de Sant Sebastià (dissabte següent al 20 de gener), el de dilluns de Pasqua florida i la festivitat de Sant Roc, amb una missa, el 16 d'agost. En totes les celebracions es canten els tradicionals gojos. La festivitat de la verge de La Posa marcava la data de l'antiga Festa Major d'Isona, que se celebrava en la diada de les Mares de Déu trobades (8 de setembre). Adossada al temple hi havia la casa dels masovers que conreaven aquesta heretat i que va desaparèixer amb motiu dels bombardejos que patí la zona durant la guerra civil.
No se'n tenen gaires notícies, al llarg de la història: de fet, el primer document que l'esmenta és del segle XVII. Ara bé, té un absis romànic de segle XI o primers anys del XII, fet amb un aparell molt regular. La resta de l'edifici és més tardana, possiblement del s. XVII-XVIII i refeta en diversos moments al llarg dels temps. Tanmateix, a la base de l'altar hi ha una làpida romana dedicada al déu Mercuri, procedent d'Isona en la reforma del seu interior als anys 70 del S. XX quan s'profità també per desenrunar i acondicionar els voltants
Una particularitat del darrer segle és que aquest santuari fou, com tot el terme d'Isona, escenari d'una llarga i dura batalla de la guerra civil, al llarg de tot el 1938. El temple fou molt malmès, el seu interior destruït i cremades les seves imatges, entre les que es trobava el seu retaule i la imatge romànica de la seva marededéu. Una mostra d'aquells moments queda de record a la seva espadanya, com a campana hi ha un fragment d'obús reciclat per al servei de crida al temple. L'actual imatge de la marededéu data del 1947 i està inspirada en l'antiga imatge romànica desapareguda.
Parc Cretaci de La Posa
A prop del santuari, al seu costat de ponent i en un pendís pronunciat que mira cap al barranc de la Colomera i Cal Sialló hi ha una estesa de petjades, en un lloc arranjat per a la visita i gestionat pel Museu de la Conca Dellà, amb seu a Isona. Es tracta d'una superfície bastant gran on es poden observar centenars d'empremtes d'animals prehistòrics, possiblement rajades.
Bibliografia
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa. "Mare de Déu de la Posa", a Catalunya romànica. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9.
Enllaços externs
