Marededéu trobada
Una marededéu trobada és o també és una imatge de la Mare de Déu que segons les llegendes catalanes, creades als segles XV-XVII, havien estat trobades després de la invasió musulmana. Segons aquestes llegendes les talles o imatges s'havien fet abans de la invasió i durant aquesta s'havien amagat, i que després foren trobades enmig de prodigis per pastors o ermitans.[1]
En són un clar exemple la Mare de Déu de Montserrat, la Mare de Déu de Queralt, la Mare de Déu de Puigcerver, la Mare de Déu de la Roca i la Mare de Déu d'Urgell. De la de Montserrat, la més coneguda, es diu que uns xiquets pastors van trobar la imatge en una cova de Montserrat. La Mare de Déu de Puigcerver, diu la llegenda que va ser trobada dins d'un cerver a la muntanya que porta el seu nom, gràcies a uns raigs de llum a la nit. La Mare de Déu d'Urgell és coneguda com Mare de Déu d'Andorra perquè segons la llegenda fou amagada a Andorra durant la invasió dels sarraïns. També cal destacar la Mare de Déu de Núria i la Mare de Déu de Meritxell, patrona de les Valls d'Andorra. Al País Valencià, són molt venerades la Mare de Déu de l'Avellà a Catí, la Ortisella a Benafigos, la Balma a Sorita.
Són molt típiques a Catalunya les escultures en talla de fusta policromada, que foren creades fonamentalment a partir de finals del segle XII. En aquestes representacions, la Mare de Déu acostuma a aparéixer asseguda, ricament vestida i coronada, i el seu fill assegut als genolls. Són escultures típicament romàniques, o tardo-romàniques, concebudes per ser vistes frontalment i amb un marcat hieratisme, propi d'aquest estil. La seva aparició coincideix amb la de la Coronació de la Verge per part de l'Església. Gairebé totes les esglésies en tenien una.
La celebració de la festa de les diferents Mare de Déu trobades se celebra el 8 de setembre i per això aquest dia se celebren aplecs, romeries i processons als molts santuaris de maresdedéu trobades que hi ha arreu dels Països Catalans. També hi ha llocs on aquest dia celebren la seva Festa Major, com ara a Olot amb les Festes de la Mare de Déu del Tura, la Festa Major de la Mare de Déu de la Serra a Montblanc i la Festa Major de la Mare de Déu del Claustre a Solsona. Al País Valencià, entre d'altres' se celebren les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí i a Vila-real s'honora la Mare de Déu de Gràcia des del 1757, en prova de gratitud després d'una epidèmia, encara que no es tracta d'una veritable troballa.[2]
Referències
Enllaços externs
- Les maresdedéu trobades a Festes.org
- Cicle de goigs dedicat a les maresdedéu trobades a [Biblio goigs http://bibliogoigs.blogspot.com]