Maria Antònia París i Riera
 Retrat de la fundadora, 1915 | |
| religiosa, fundadora | |
|---|---|
| Nom secular | Maria Antònia París i Riera |
| Naixement | 28 de juny de 1813 Vallmoll (Alt Camp) |
| Defunció | 17 de gener de 1885 Reus (Baix Camp) |
| Enterrament | Capella de les Missioneres Claretianes (Reus) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Proclamada venerable en 1993, per Joan Pau II |
| Fets destacables | Fundadora de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes |
| Orde | Missioneres claretianes |
Maria Antònia París i Riera (Vallmoll, Alt Camp, 28 de juny de 1813 - Reus, 17 de gener de 1885) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.
Biografia
Va néixer a Vallmoll, on la seva mare, Teresa Riera s'havia refugiat fugint dels francesos. Va ser educada en un ambient cristià amb la seva germana Teresa París. Als 14 anys va sentir vocació religiosa i el 1841 va entrar a la Companyia de Maria, i va ser postulant durant 9 anys.
Va iniciar-se com a novícia el 1850 (amb el nom de Maria Antònia París de Sant Pere) i es va posar en contacte amb Antoni Maria Claret i Clarà, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com Claretians, a qui va seguir a Cuba quan en fou nomenat bisbe, abandonant la Companyia de Maria el 1852. Allí va decidir portar a terme el que ja li rondava pel cap, de fer un nou orde amb una pràctica religiosa més fidel als evangelis.
Va enviar les seves propostes al Papa Pius IX, i el 25 d'agost de 1855 va fundar a Santiago de Cuba l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, dedicat a l'educació de les nenes blanques i negres, amb preferència per les pobres. Ja d'edat avançada va tornar a Catalunya i va morir a Reus el 1885.
La seva obra escrita comprèn: Autobiografía, Relación a Caixal, Recuerdos y notas, Diario, Puntos para la reforma de la Iglesia, El misionero apostólico, a banda de les constitucios i estatuts de la congregació i les cartes.
Veneració
En 1968 es va obrir el procés per a la seva beatificació. El 23 de desembre de 1993, Joan Pau II proclamà l'heroicitat de les seves virtuts, fent-la venerable.
És soterrada a Reus, a la cripta de la capella del convent de les Missioneres Claretianes.