Maria Clotilde de França
 Pintura coetània de la reina | |
| reina | |
|---|---|
| Nom secular | Marie Adélaïde Clotilde Xavière de France et Saxe |
| Naixement | 23 de setembre de 1759 Palau de Versalles (Illa de França, França) |
| Defunció | 7 de març de 1802 Nàpols (Campània, Itàlia) |
| Enterrament | Santa Caterina a Chiaia (Nàpols) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Proclamada venerable en 1806 per Pius VII |
| Fets destacables | Reina consort del Regne de Sardenya-Piemont, esposa de Carles Manuel IV de Sardenya |
| Iconografia | Com a reina |
Maria Clotilde de França (Versalles, Regne de França, 1759 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1802) fou una princesa francesa i reina consort del Regne de Sardenya-Piemont.
Orígens familiars
Va néixer el 23 de setembre de 1759 al Palau de Versalles sent filla del Delfí de França Lluís de França i Maria Josepa de Saxònia. Fou néta per línia paterna del rei Lluís XV de França i Maria Leszczynska i per línia materna del rei Frederic August II de Saxònia i Maria Josepa d'Àustria. Fou germana de Frederic Cristià I de Saxònia i cunyada de Maximilià III de Baviera i Carles III d'Espanya.
Núpcies i descendents
Es casà el 6 de setembre de 1775 a la ciutat de Chambéry amb el futur rei de Sardenya Carles Manuel IV de Sardenya. D'aquesta unió però no tingueren descendents.
La Revolució Francesa (1789) fou percebuda a Torí com una calimatat, observant com el seu germà Lluís XVI i Maria Antonieta d'Àustria van ser executats el 1793 i la seva germana Elisabet de França el 1794. Al seu torn el seu germà Carles d'Artois aconsguí exiliar-se a Torí sota la protecció de Maria Clotilde i el seu espòs
Reina consort
El 1796, a la successió del seu marit al tron de Sardenya, Clotilde es convertí en reina consort de Sardenya. En aquells moments el regne estava en guerra amb la Primera República Francesa, i el 1798 Carles Manuel IV de Sardenya fou obligat a renunciar a tots els seus territoris de la Península Itàlica (Ducat de Savoia i el Piemont) i s'hagué d'exiliar a illa de Sardenya. Carles Manuel IV perdé tot l'interés per governar l'estat que restà a les seves mans i es traslladà a viure inicialment a la ciutat de Roma i posteriorment a la ciutat de Nàpols gràcies a la invitació de la família Colonna.
El 7 de març de 1802 Clotilde va morir a la ciutat de Nàpols, capital en aquells moments del Regne de Nàpols, a causa d'una malaltia. Carles Manuel IV s'afectà moltíssim per la seva mort, motiu pel qual va decidir abdicar el 4 de juny del mateix any en favor del seu germà petit Víctor Manuel I de Sardenya. Clotilde fou enterrada a l'Església de Santa Caterina a Chiaia de la ciutat de Nàpols.
En 1806, Pius VII, que l'havia conegut, la va proclamar venerable, primer pas envers la seva beatificació.