Maria Teresa Agnesi
Maria Teresa Agnesi (Milà, 17 d'octubre de 1720 – 19 de gener de 1795) fou una compositora italiana.
Malgrat ésser més coneguda per llurs composicions, també fou una consumada clavecinista i cantant, i la majoria de les seves composicions supervivents foren escrites per a teclat, veu i ambdues. Era filla de Pietro Agnesi, un arrogant home de la noblesa menor. Aquest home procurà ben aviat de l'educació de les dues filles, Maria Teresa i llur famosa germana gran, Maria Gaetana.
Maria Teresa es casà amb Pier Antonio Pinottini el 13 de juny de 1752, i s'assentaren en un barri poblat per intel·lectuals i artistes, però amb el temps sofrí la ruïna financera. Pinottini morí poc temps després.
Carrera
No se’n sap gaire vers Maria Teresa, ni de llur educació hi quins foren els seus professors, i les dates de llurs composicions són en gran part desconegudes. Moltes d'aquestes s'han perdut, malgrat existir registre de la seva existència. La seva carrera fou possible mercès a l'ajuda del govern de Llombardia en aquells temps austríaca i el qual era progressiu i il·lustrat sobretot envers els drets de la muller. Aquest moviment fou més prevalent a Viena i Dresden, que en la seva ciutat nadiua Milà, i Maria Teresa trobà més èxit i més aprecio del públic en aquelles ciutats que en el seu lloc de naixement.
Maria Teresa va fer varis concerts, tal vegada el més famós el del 16 de juliol de 1793, el famós marxant Charles de Brosses estava molt impressionat per la seva música. I no fou l'únic, el comte Gerolamo Riccati va escriure varies cartes elogiant llurs composicions i talent musical.
També fou famós el seu debut teatral, la Cantata Pastorale d'Il Ristoro Arcàdia, a Milà en el Teatre Reggio Ducal, on el 1747 dedicà la seva obra a varis governants dels voltants de Saxònia i Àustria. Agnesi gaudiria del patrocini de l'emperadriu Maria Theresia, que en aquells temps ho era de la Llombardia, i de Maria Antonia Walpurgis, una talentosa compositora contemporània. Es creu que l'emperadriu Maria Theresia escoltà el 1747 a Teresa Agnesi.
Avui dia rar vegada s'escolten les seves obres. la seva música de teclat, si bé resulta tècnicament difícil, es diu que ha estat quelcom abatuda i no distintiva. El seu treball madurà al llarg de la seva carrera, llurs primeres obres són simples i netes, mentre que les últimes obres són més virtuoses, complexes i melodramàtiques.