Maria Vila i Panadès
 | ||
|---|---|---|
| Façana del Teatre Romea de Barcelona on triomfà la companyia Vila-Daví Façana del Teatre Romea de Barcelona on triomfà la companyia Vila-Daví |
||
| Nom real: | Maria Vila i Panadès | |
| Naixença: | 1897 (Gràcia), barri de Barcelona | |
| Defunció: | 1963 Barcelona | |
| Nacionalitat: | catalana | |
| Cònjuge/s: | Pius Daví i Segalés | |
| Papers importants: | Cafè de la Marina - Mireia - L'Hostal de la Glòria | |
.jpg){kind=link}
Maria Vila i Panadès (Gràcia, Barcelona 1897 - Barcelona, 1963) va ser una primera actriu catalana. El 1919 es va casar amb Pius Daví i Segalés, també primer actor i director. Amb ell van crear una companyia de sòlida tradició de teatre en català. Va fer primers papers d'algunes obres de Josep Maria de Sagarra i després de la Guerra Civil contribuí al retorn de la llengua catalana als escenaris.
Era filla de la primera actiu Maria Panadès Ricart. Començà la seva carrera artística a l'edat de nou anys en la companyia dels seus pares, interpretant papers infantils, continuant desenvolupant sense distinció de caràcters, però sempre amb gran afició i entusiasme, altres secundaris, tant còmics com dramàtics, de caràcter jove, o d'edat, el que, sens cap dubte, va contribuir a formar a l'actriu, adquirint en aquesta varietat d'interpretacions el domini complet que mostrava en l'escena.
Molt jove encara, el 1914, en morir la seva mare, es féu càrrec de la part de primera actriu en aquella companyia, sent el repertori que desenvolupava exclusivament castellà, mereixent ja la distinció dels públics. El 1917 formà part de la companyia que en el teatre Novedades de Barcelona dirigia l'insigne actor Enric Borràs, assolint com a primera figura destacar-se per la seva impecable tasca en varies representacions del repertori català i estrenant amb èxit les obres següents:
Trajectòria professional
- 1917, 20 setembre. Mireia, de 'obra Mireia de Frederic Mistral, adaptació escènica d'Ambrosi Carrion. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona. Companyia catalana encapçaladas per Enric Borràs.
- 1917, 15 novembre. Filiberta Chigi, de l'obra El cardenal de Louis N. Parker, amb traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
- 1918, 15 març. La Xavaleta de l'obra La mala vida de Juli Vallmitjana. Estrenada al teatre Còmic de Barcelona. Companyia dirigida per Enric Borràs.
- 1918, 4 octubre. Maria Clara, de l'obra Montmatre de Pierre Frondaie, traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
- 1924, 14 novembre. Elvira, de l'obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1925, 15 desembre. Caterina, de l'obra La follia del desig de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
- 1930, 17 octubre. Maria, de l'obra La veïna del terrat de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1931. Glòria, de l'obra L'Hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra.
- 1931, 17 desembre. Angèlica, de l'obra La morena de Coll-Blanc de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1932. Maria del Roser, de l'obra L'alegria de Cervera de Josep Maria de Sagarra.
- 1932. Desitjada, de l'obra Desitjada de Josep Maria de Sagarra.
- 1933, 14 març. Tineta, de l'obra La més bonica del barri de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
- 1933, 27 octubre. Sileta, de l'obra La Ben Plantada de Gastó A. Màntua. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
- 1933. Caterina, de l'obra El "Cafè de la Marina" de Josep Maria de Sagarra.
- 1933. Estrella, de l'obra L'Estrella del miracles de Josep Maria de Sagarra.
- 1935. Reina, de l'obra Reina de Josep Maria de Sagarra.
- 1936. Rosalia, de l'obra La cançó de la filla del marxant de Josep Maria de Sagarra.
- 1952. Munda, de l'obra L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra.
- 1952. Cristina, de l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra.
- 1957. Sílvia, de l'obra Passaport per a l'eternitat de Josep C. Tàpias i Santiago Vendrell
Més enllà de Catalunya
En contraure matrimoni el 1919 amb Pius Daví, reingressant tots dos, com primeres figures joves en la companyia castellana d'Enric Borràs, en la qual, al costat de prestigiosos artistes de l'escena castellana, recorregueren tota Espanya aconseguit grans èxits la jove i ja reconeguda primera actriu a Madrid, València, Sevilla, San Sebastian, Cadis, Saragossa, Santander i Barcelona, amb obres clàssiques i modernes del teatre espanyol, estrenades amb aplaudiments les produccions: Antón Caballero; La seca; Pasa el lobo, i d'altres varies, sent molt elogiada pels primers crítics de la capital.
En finalitzar el 1920, formaren la companyia Vila-Daví, que així-mateix amb repertori castellà, recorregueren pel seu conte les principals capitals de la Península, amb un notable conjunt d'artistes de reconegut mèrit. Contractada el 1924 per l'Empresa de teatre català, ingressà en el Romea de Barcelona, assolint un èxit sense precedents la seva presentació amb l'obra d'Àngel Guimerà La boja; seguint els seus triomfs en quantes obres i estrenes prengué part.
L'autonomia Vila-Daví
El 1927, i ja sense interrupció des d'aquesta data, actua pel seu conte el matrimoni Vila-Daví amb la companyia d'aquest nom en el teatre Romea, i que va ésser classificada per la més completa i de millor conjunt d'aquelles dates, en la qual la jove Maria Vila fou reconeguda per crítics i literats com la primera actriu del teatre català contemporani digna de figurar entre les grans actrius mundials, pel seu gran temperament artístic, la seva perfecta expressió, clara dicció, fi sentiment amb que interpretava quants personatges --(per difícils que fossin els seus caràcters)--, li eren confiats, donant a cadascun d'ells els moviments, modulacions de veu i arrancades còmiques o dramàtiques que requerien, com ho va demostrar en les seves diverses creacions, sent digna de menció per la seva tasca admirable en:
Los emigrants
La caravana
La dona verge
Els fariseus
Els fills
La mentidera
La mare d'Hamlet
La dolorosa
L'hostal de la Gloria
L'alegria de Cervera
Angélica Grelot
I en les traduccions:
L'home que faltava
La Quimeta maca
La novicia de Santa Clara
El carrer
Els criminals
El procés de Mary Dugan
Shanghai
i d'altres varies, sent el seu repertori molt extens. (¹)
Un cop vídua
En la mort de Pius, el seu marit, el 23 d'agost de 1956, Maria entrà a formar part com a primera actriu en la Companyia Maragall, titular del teatre Romea, on assolí èxits tant destacats en la seva interpretació de La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. El 1960 el Circulo de Bellas Artes, de Madrid, li concedí la seva medalla d'argent, i pocs mesos després, el mateix any, li fou atorgada la medalla al Mèrit en el Treball. (²)
Referències
- (¹) Tom n. X de l'Apèndix, pàgs. 1118-1119 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4580-4)
- (²) Suplement dels anys 1963-1964, pàg. 418, de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4596-0)