Maria de Luna
Maria de Luna (?, 1357 - Vila-real, Plana Baixa, 28 de desembre de 1406[1]) fou reina consort de la Corona d'Aragó (1396-1406) i comtessa d'Empúries (1402-1406).
D'entre les reines d'Aragó, Maria de Luna mereix un lloc a part, per tractar-se d'un cas especial. La historiografia moderna la ha qualificat amb el títol de "La Gran", justificada per la seva prudència, altes dots i les qualitats que tenia per a governar.
Biografia
Maria era aragonesa de naixement, la seva familia pertanyia a la alta aristocràcia aragonesa. Fou filla i hereva de Lope de Luna, primer comte de Luna i senyor de Sogorb, i de Brianda de Got. Fou compromesa en matrimoni amb l'infant Martí, fill de Pere el Cerimoniós, quan encara no arribava als 8 anys d'edat. Tan aviat com complís els 8 anys, hauria de ser entregada a la reina Elionor, per a que sigui educada a la cort.
El 1372 es casà amb Martí, aleshores infant i futur Martí I l'Humà, rei d'Aragó del qual tingué quatre fills, dels que només un, Martí el Jove, superà la infantesa:
- L'infant Martí el Jove, l'hereu de la corona.
- L'infant Jaume.
- L'infant Joan.
- La infanta Margarida.
Fou reina d'Aragó, Comtessa de Luna, Duquessa de Montblanc, Senyora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall d'Uxó, Sogorb...
L'any 1396, ascendeixen al tron al morir Joan I el Caçador, Martí es trobava a Sicília, pel que la nova reina hagué d'actuar com a Lloctinent General davant les pretensions al tron del Comte de Foix i de la reina vídua Violant de Bar. A l'any 1397, Martí I tornà de Sicília i immediatement jurà els furs, sent coronat a la Catedral de Sant Salvador de Saragossa, realitzant-se les celebracions a l'Aljaferia.
Fou una dona noble, doncs descendia de la casa dels Lluna, caritativa i amant de la justícia, de profundes conviccions religioses, sense arribar a la supervisió, i aficionada a la música i la lectura. Dona elegant i austera, la pompa i frivolitat de la Cort no van influir en aquesta dona, que superava al seu marit en capacitat de govern. Dona propera al poble, va protegir sempre els més desfavorits, ajudant-los econòmicament, fins i tot els eximí d'impostos; defensar els pagesos de Remença, a les Aljames de Sarraïns i jueus de Calataiud i Daroca; intentà posar pau entre els clans familiars que estaven assolant els regnes, inclosos els de la seva pròpia família; escriví diverses cartes al Papa, Benet XIII, per abolir els mals usos catalans que considerava contraris al dret humà i diví...
La reina Maria tingué una salut molt precària. Morí d'un atac d'apoplexia a l'any 1406 a Vila-real, camí de les seves terres de Sogorb, quan anava a reunir-se amb el seu marit que es trobava a València.
En el seu testament, redactat a l'any 1404, donava als frares del Sant Esperit el convent del mateix nom que ella havia promogut per a ells (a 10 km de Sagunt i 35 de València), així com una renda de 5.000 sous valencians que cobrarien les rendes d'Almonacid, augmentada més tard en 1.500 sous més a cobrar que s'havien de destinar per a vestuari i manutenció i 500 sous més a cobrar de les rendes de Paterna per a les reparacions del edifici.
Bernat Metge féu un gran i interessat elogi a Lo Somni (1399), de ... la saviesa e indústria e bons tractaments de la dita senyora.
Francesc Eiximenis li dedicà dues de les seves obres: Scala Dei i Tractat de contemplació; i parlant de la reina, escriví així al rei: ... sapiats, senyor, que ella viu així com se pertany a dona excel·lent e sàvia e de muller de tan gran senyor, en molta honestat e bonesa e per aital se fa tenir devant Déu e devant hòmens.
Referències
Bibliografia
- José Luis Argudo Periz i cols., El señorío jurisdiccional de María de Luna: un registro de cartas de 1409, Saragossa, Centro de Estudios de las Cinco Villas, 1988.
- Icíar Alonso Díaz de Alda, "La alimentación de la monarquía catalano-aragonesa: el consumo de pescado en las mesas de María de Luna y Alfonso el Magnánimo", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 5, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 347-362.
- Salvador Claramunt Rodríguez, "Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona", a Estudios dedicados al profesor D. Julio González González, Madrid, Universidad Complutense (En la España medieval, 1), 1980, pp. 75-88.
- Francisco Javier Cervantes Peris, "El antiguo patrimonio de María de Luna: crédito censal y consolidación feudal (1372-1425)", a El poder real de la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI): XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca, 1993), vol. 4, Saragossa, Gobierno de Aragón, 1996, pp. 51-68.
- Francisco Javier Cervantes Peris, La herencia de María de Luna: una empresa feudal en el tardomedievo valenciano, Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998.
- Aurea L. Javierre Mur, María de Luna, reina de Aragón (1396-1406), Madrid, Instituto Jerónimo Zurita (CSIC), 1942.
- Francisco de Moxó y Montoliu, "Un linaje aragonés con proyección mediterránea: los Luna. Cauces abiertos de investigación", a La Mediterrània de la Corona d'Aragó, segles XIII-XVI & VII Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (València, 9-14 setembre de 2004), vol. 1, València, Universitat de València, 2005, pp. 275-284.
- Núria Silleras Fernández, "La piedad urbana de María de Luna, reina de la Corona de Aragón (1396-1406)", a El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (Barcelona-Poblet-Lleida, 7-12 de desembre de 2000), vol. 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2003, pp. 889-894. ISBN 84-475-2740-9.
- Núria Silleras Fernández, "Spirit and force: politics, public and private in the reign of Maria de Luna (1396-1406)", a Theresa Earenfight (ed.), Queenship and political power in medieval and early modern Spain, Aldershot, Ashgate, 2005, pp. 78-90.
Enllaços externs
- Maria de Luna a la Gran Enciclopedia Aragonesa (castellà)
- Príncipe de Viana: María de Luna (castellà)
- Escudos heráldicos de la Corona de Aragón: María de Luna (castellà)
| Precedida per: Martí I |
Comtessa d'Empúries 1402–1406 |
Succeïda per: Martí I |