Martí Llauradó i Mariscot
Martí Llauradó i Mariscot, Barcelona 1903 - 1957, fou un escultor noucentista català.
Es va formar als tallers dels escultors Enric Bassas, Joan Borrell i Nicolau, i Joan Rebull. Va formar part del Grup d'Artistes Independents, amb artistes com Josep Granyer. És una figura destacada de la generació de joves escultors postnoucentistes.
La seva primera exposició individual va ser l'any 1929, a Barcelona.
Molt influït pel seu mestre, Joan Rebull, les seves obres són dins d'un plànol de mediterraneísme, cap a una escultura expressionista.
El 1933 va ser premiat a l'Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona, i el 1934 se li va concedir la primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.
Va exercir de professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.
Va ser premiat durant la postguerra a Barcelona, Sevilla i Madrid, participant també en dues Biennale de Venècia.
Té obra seva al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.
Obres
- Nena amb trenes
- Nu femení. 1933
- Retrat del pintor F. Camps Ribera
- L'Adolescent. Al cant popular (1960). Col·locada a la Rambla del Poblenou de Barcelona el 1999.
- Imatge de La Pietat (1954-56), de la Confraria Sant Bernat Calbó de Reus
Bibliografia
- Alix, Josefina (1985), Escultura Espanyola 1900/1936, Madrid, Edicions El Viso. ISBN 84 7483 412 0.
- Volum 12 (2004), La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5440 7