Mas del Balust

Mas del Balust

Localització
Despoblat del terme de Salàs de Pallars
• Regió • Comarca • Municipi	Catalunya Alt Pirineu i Aran Pallars Jussà Salàs de Pallars
Superfície	km²
Altitud	784,6 msnm
Població    • Densitat	0 hab.
Coordenades	{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|13|Plantilla:Puntdecimal|N|0|54|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}
Codi postal	25693

Mas del Balust, el Mas de Balust o, simplement, Balust és un antic poble del terme municipal de Salàs de Pallars, al nord-oest de la vila. Està del tot despoblat des de fa molts anys.

A causa de la seva situació i de l'abandonament, el Mas del Balust és en un lloc de difícil i, sobretot, llarg accés. El més planer és a través de la pista rural asfaltada que des de Salàs de Pallars mena a Sensui, Rivert i Santa Engràcia. Cal seguit el trencall cap a aquest darrer poble fins que, ja a prop de Santa Engràcia, la pista travessa el barranc de la Perera. Al cap de poc de travessar-lo, es troba l'arrencada d'una pista cap a l'est, que va a buscar una carena, seguint la qual, en direcció est-sud-est, s'arriba a les ruïnes d'aquest poble en uns 3 quilòmetres de recorregut per una pista irregular, que pot estar en mal estat en determinades èpoques de l'any.

Es té notícies del castell del Balust, però no se'n coneixen les restes, i el que sí que hi ha conservada és l'església romànica de Sant Martí del Balust, que havia estat sufragània de Santa Engràcia.

Etimologia

Segons Joan Coromines (op. cit.), Balust procedeix d'una arrel bascoide bastant comuna en català, potser emparentada amb el basc bela (corb). A aquesta arrel caldria afegir-hi el sufix -ust, present també, amb alternança de vocals, a d'altres topònims, com ara Bastanist, que podria ser el mateix en -us de topònims com Anyús. Tot el conjunt, doncs, és clarament preromà.

Història

El 1553 tenia 1 foc (uns 5 habitants), i el segle XIX hi són censats uns 20 habitants. Actualment es poden veure encara les ruïnes de l'antic poble.

Havia tingut ajuntament propi entre el 1812 i el febrer del 1843. Fou creat a ran del desplegament de la Constitució de Cadis, i suprimit i agregat a Salàs de Pallars el febrer del 1843 pel fet de no arribar als 30 veïns (caps de família) necessaris per poder mantenir l'ajuntament propi, segons les lleis municipals promulgades aquell any.

En el Diccionario geográfico... de Pascual Madoz, editat el 1845, hi ha un article dedicat al Manso de Balust ó Mas de Balust. Diu que és un lloc compost de dues cases de pedra. També comenta que per una tradició ancestral, el batlle de Salàs nomenava un sotsbatlle en aquest poble, i a mitjan segle XIX, eren les dues cases les que nomenaven el seu batlle pedani, única autoritat del poble. Les dues cases, l'església, sufragània de Santa Engràcia, i el cementiri són en un lloc molt ventilat, amb molt bona vista.

El terreny del Mas del Balust participava de pla i de muntanya; la terra, argilosa i calcària. Una font, la de la Solana, permetia un petit hort. S'hi produïa blat, vi i oli, llana, poca seda i fruites. Hi havia ovelles i cabres, i caça de llebres, perdius i conills. A ran mateix de les cases hi havia un molí fariner. S'hi comptaven 4 veïns (caps de família) i 24 ànimes (habitants). Madoz destaca que de les dues cases, l'anomenada del Balust té una pedra, des de feia 500 anys situada a la mateixa casa, que era un bon remei per a les boires dels ulls.

Bibliografia

• BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Balust". Dins El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
• COROMINES, Joan. "Balust". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. II A-Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanaes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X
• FARRÀS, Francesc. "Salàs de Pallars", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
• Plantilla:Citar llibre
• MADOZ, Pascual. "Manso de Balust ó Mas de Balust". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs

• Institut Cartogràfic de Catalunya