Cau Ferrat
| Museu del Cau Ferrat | |
 | |
 <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"> Localització respecte Catalunya
| |
| Fundat | 1893 |
|---|---|
| Localització | Fonollar s/n, Sitges |
| Àmbit | Art antic, art modern, arts decoratives i aplicades, modernisme |
| Xarxa | MNAC, Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona |
| Transport públic | Estació de Sitges |
| Lloc web | www.museudesitges.com |
El Museu del Cau Ferrat, ubicat a Sitges, va ser la casa-taller de l'artista i escriptor Santiago Rusiñol, una de les figures destacades del Modernisme a Catalunya i des de 1933 és museu públic. Actualment és un dels tres museus de Sitges situats al casc antic de Sitges, a la vora de la platja de Sant Sebastià.[1] Actualment està tancat per obres, i es preveu que torni a obrir les seves portes a finals del 2013.[2]
Història
Abans d'establir-se a Sitges, Rusiñol compartia un taller amb l'escultor Enric Clarasó al carrer Muntaner número 38 de Barcelona, que ja anomenava Cau Ferrat, el refugi per a la seva ja important col·lecció de forja, on es reunia amb d'altres artistes; Clarasó hi treballava, però Rusiñol pintava al natural.[3] L'any 1893 va adquirir una casa de pescadors a Sitges, a l'antic barri de Sant Joan, situada al que avui es coneix com a Racó de la Calma. L'any següent, el 1894, va comprar la casa del costat, Can Sense, també construïda al segle XIV.
Les enderrocà per construir-hi la seva casa-taller que va nomenar Cau perquè volia que fos un refugi per als amants de la poesia i Ferrat per la col·lecció de ferros forjats. Va encarregar la construcció a Francesc Rogent. La casa es va inaugurar en petit comitè el dia 11 de setembre de 1893, tot i que la seva inauguració oficial fou el 25 de juliol de 1894, amb actuació de la banda municipal inclosa.[4]
Pel Cau Ferrat van passar els pintors, músics, poetes i escriptors més importants del final del segle XIX i des d'aquí van obrir Catalunya als corrents europeus més innovadors del moment.
Durant l'estada de Rusiñol a Cau Ferrat es van organitzar diverses festes, conegudes com les Festes Modernistes. La més rellevant és la Tercera, de 1894, quan Rusiñol va traslladar-hi els dos quadres del Greco que havia adquirit aquella primavera a París i el 4 de novembre de 1894, en arribar al poble, van ser rebuts com si d'una festa major es tractés, amb una comitiva popular i personalitats rellevants del món intel·lectual català.[4] Els quadres eren "Les llàgrimes de Sant Pere" i "Magdalena Penitent".
Santiago Rusiñol va llegar el Cau Ferrat i tot el seu contingut a la Vila de Sitges, per l'amor que professava a aquesta població, tal com va deixar escrit al seu testament. Dos anys després de la mort de l'artista, el 1933, el Cau Ferrat es va obrir com a museu públic sota la tutela de la Junta de Museus de Catalunya, dirigit per Joaquim Folch i Torres, que va tenir cura de la museïtzació del Temple del Modernisme.
Des del 2010 està tancat per obres de rehabilitació, restauració i adequació a la normativa actual de museus; la seva reobertura està prevista a finals de l'any 2013. [5]
Col·lecció
El Cau Ferrat exhibeix les col·leccions que Santiago Rusiñol va formar al llarg de la seva vida d'artista. Tot el seu contingut té relació amb la seva biografia artística i, pel que fa a la pintura, escultura i el dibuix moderns, amb el Modernisme. La col·lecció de ferros és la més emblemàtica i la que dóna el nom al museu, i la primera que formà Rusiñol, amb obres cabdals de la forja des del segle XIV endavant. També cal remarcar la de vidres, amb mostres de l'antiguitat clàssica, medievals i dels segles XVI-XVIII. La col·lecció de ceràmica popular també és representativa, així com la d'escultura i mobiliari.
A banda, hi ha la col·lecció de pintura i dibuix, amb obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Ignacio Zuloaga entre d'altres i artistes més joves com Hermen Anglada Camarasa o Pablo Ruiz Picasso.
Altres artistes representats:
- Aleix Clapés
- Pere Ferran
- Manolo Hugué
- Joan Llimona
- Arcadi Mas i Fontdevila
- Joaquim de Miró
- Isidre Nonell
- Darío de Regoyos
L'obra mestra, però, és la mateixa disposició de les obres a l'interior, l'arquitectura de la casa, la decoració i el conjunt d'aquestes obres en un espai únic.
Vegeu també
Referències
- ↑ Plantilla:Citar llibre
- ↑ «Via lliure a les obres dels museus de Sitges». El Punt Avui, {{#invoke:data|data_format|03/01/12|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
- ↑ Plantilla:Citar publicació
- ↑ 4,0 4,1 Museus Singulars de Catalunya. Editorial Diàfora. 1979 ISBN-84-85205-32-2
- ↑ Tv3.cat El cau ferrat, de trasllat 03/06/2010. Consulta. 03/08/2010]
Enllaços externs
Plantilla:Santiago Rusiñol {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|14|Plantilla:Puntdecimal|N|1|48|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark|primary|name=}}