Maurici Serrahima i Bofill
Maurici Serrahima i Bofill (Barcelona, 1902 – 1979) fou un polític i escriptor català, un dels nou fills de l'advocat Lluís Serrahima i Camín, germà de l'atleta Joan Serrahima i Bofill i nét de Maurici Serrahima i Palà. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i conegué el filòsof francès Emmanuel Mounier.
Durant la Segona República Espanyola col·laborà al diari El Matí, i fou un dels fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola, juntament amb Josep Maria Trias i Peitx va continuar la tasca de Lluís Vila i d'Abadal en l'ajut als sacerdots perseguits en territori republicà, i contactà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer.
S'exilià el 1939, però va tornar el 1940 i fou membre del Consell Nacional de la Democràcia Catalana el 1944, a través del qual contactà amb polítics democristians francesos. Després es dedicà a la resistència cultural interior, col·laborà a les revistes Ariel i Serra d'Or, alhora que mantenia correspondència amb intel·lectuals espanyols com Pedro Laín Entralgo, Carlos Bousoño o Julián Marías. També col·laborà al naixement de la Nova Cançó i el 1977 fou nomenat senador per designació reial.
Tota una època de la cultura catalana es troba reflectida en els seus dietaris De mitja vida ençà (1970) i Memòries de la Guerra Civil i de l'exili: 1936 – 1940.[1]
Obres
Poesies
- Sonets dels temps difícils (1946)
Narracions
- El principi de Felip Lafont (1935)
- El seductor devot (1937)
- Petit món enfebrat (1947)
- Després (1951)
- Estimat Senyor Fiscal (1955)
- La frontissa (1982) (Premi Crítica Serra d'Or de novel·la, 1983)
Assaigs
- Assaigs sobre la novel·la (1934)
- Joan Maragall (1938)
- Un advocat del segle XIX (1951)
- La crisi de la ficció (1965)
- Sobre llegir i escriure (1966)
- Dotze mestres (1972)
- Marcel Proust (1971)
- Realitat de Catalunya (1969) resposta a Julián Marías
- El fet de creure (1967)
- Coneixences (1976)
Dietaris
- Del passat quan era present (2006)[2] (Premi Lletra d'Or, 1973) (Premi Crítica Serra d'Or de prosa de no-ficció, 1973)
Referències
- ↑ «Carrer de Maurici Serrahima i Bofill». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 5 desembre 2012].
- ↑ «Del passat quan era present». Fundació Josep Pla. [Consulta: 13 juliol 2012].