Vés al contingut

Miquèu Grosclaude

De Viki.cat
Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926-Pau 21 de maig de 2002) va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya. Estudià clàssiques a la Sorbona i treballà com a professor de llatí i grec primer a Chinon i des del 1958 a l'institut de batxillerat d'Orthez.

Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa arran de treballar a l'ajuntament de Seuvalada (d'on era originària la seva esposa) i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge del gascó. El 1960 va fundar amb Rogèr Lapassada l'associació Per Noste, com a secció gascona de l'IEO. També fou un dels animadors de Ràdio País, amb l'emissió de lo Cercanoms. Amb el temps s'especialitzaria en toponímia i patronímia gascones, i també va escriure algunes peces de teatre en gascó.

El seu fill, David Grosclaude, és el periodista fundador de La Setmana i fou president de l'Institut d'Estudis Occitans.

Bibliografia

  • Lo procès de l'aulhèr : seguit de ; Lo rei e lo curè ; Lo diable e l'ussièr ; L'arrastèth, 1976.
  • Lo gascon lèu e plan, 1977.
  • La Republica de Pèira-Lada, 1977.
  • Une leçon sur les troubadours, 1981.
  • La termièra sauvatja, 1983.
  • La langue béarnaise et son histoire [Texte imprimé] : études sur l'évolution de l'occitan du Béarn depuis le XIIIe siècle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986.
  • Béarn, 1987.
  • Dictionnaire toponymique des communes du Béarn, 1991.
  • Une leçon sur les troubadours, 1997.
  • Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999.
  • 70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne, 2000.
  • Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées, 2000.

Obres publicades pòstumament