Miquel Forteza i Pinya

Miquel Forteza i Pinya (Palma, Mallorca, 1888 - 1969) fou un escriptor i enginyer de camins mallorquí.

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1905-1907), on fou alumne d'Antoni Rubió i Lluch, i enginyeria civil a Madrid (1916). Treballà com a enginyer de ferrocarrils a Madrid i Barcelona fins el 1929, quan fou destinat novament a les Illes Balears. Fou cap d'obres públiques de les Balears (1940-58), i responent a la crida de Francesc de Borja Moll, fou un dels fundadors i primer president de l'Obra Cultural Balear del 1962 fins a la seva mort.

La seva obra literària respon a l'estètica de l'anomenada Escola Mallorquina, i va col·laborar a Diari de Mallorca, La Veu de Mallorca i altres.

Obres

Poesia

• L'estela (1919)
• L'íntim recer (1935)
• Ressons (1951)
• Rosa dels vents (1960), amb traduccions d'Oscar Wilde i Edgar Allan Poe.

Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona

• Noves cançons (1919)
• El poble submergit (1921), 2n accèssit a l'Englantina d'or
• La llegenda del castell (1922)
• L'àngel tutelar (1932 i 1934)
• El far abandonat (1933), accèssit a l'Englantina d'or
• L'amor essencial (1934)

Llibrets d'òpera

• Nuredduna (1947), amb música d'Antoni Massana
• El Castell d'Iràs i no Tornaràs (1955)
• Santah (1955)

Assaigs

• Los antiguos caminos de Mallorca (1953)
• Muros y cabañas: la mampostería en seco en Baleares (1955)
• Las carreteras de las Baleares (1958)
• Els descendents dels jueus conversos de Mallorca (1966)

Enllaços externs

• Miquel Forteza a l'UOC
• «Miquel Forteza i Pinya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.