El Masnou


(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|El Masnou is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|El Masnou|link=|alt=]]

Municipi del Maresme

Església de Sant Pere

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Maresme

Gentilici Masnoví, masnovina

Superfície 3,44 km²

Altitud 27 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|28|Plantilla:Puntdecimal|N|2|19|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 1
Pere Parès i Rosés (2011).^[1] (CIU)

Codi territorial 081189

El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.

Història

L'actual terme municipal del Masnou va pertànyer antigament a Sant Feliu d'Alella i a Sant Martí de Teià, pobles de l'entorn relativament allunyats del mar per protegir-se dels atacs dels pirates. La seva població vivia de l'agricultura i la pesca, i, a la platja, s'hi van establir les comunitats de pescadors.

Amb el pas del temps es van construir masos fortificats a la vora del mar i, a partir de 1812, amb la proclamació de la Constitució Liberal, la vila va escollir alcalde. No obstant això, la segregació i independència del Masnou respecte de Teià no es produí fins el 1825. El nou municipi va incorporar el barri d'Ocata i posteriorment (1846) el barri d'Alella de Mar, també anomenat Cases de Mar.

El Masnou, conserva fins a l'actualitat els títols de « Vila Benèfica » concedit l'any 1902 pel rei d'Espanya Alfons XIII amb motiu de la construcció d'un asil benèfic (la Casa Benèfica) i el d'« Il·lustríssima Vila», concedit l'any 1909 -també per Alfons XIII- per la construcció sense cap ajut de l'Escola Nacional (actual Escola Ocata).

A finals del s.XIX, amb la creixent riquesa de la burgesia barcelonina, el Masnou esdevingué escollit per moltes famílies que hi estiuejaven. D'aquests temps n'han quedat importants cases d'estil modernista, un dels principals atractius de la Vila.

Posteriorment es construí el port, que no fou acabat fins arribats els primers ajuntaments democràtics. Actualment a més de l'allotjament de les embarcacions és un important punt d'oci nocturn, no només de caire municipal, sinó també comarcal. Juntament amb el port hi ha una de les platges més amples del Maresme, on sobresurt el Club Nàutic el Masnou, un dels principals clubs de Catalunya i Espanya en quan a competicions i medalles.

Economia

L'agricultura masnovina té com a principal i gairebé únic actiu el conreu de la flor, especialment del clavell. La indústria és més important amb predomini de la tèxtil (gèneres de punt), però també hi ha indústria de la construcció, ceràmica, vidre i productes farmacèutics.

Els dimarts té lloc el mercat setmanal.

Geografia

Està situat a la costa, entre Montgat i Premià de Mar. Té un relleu molt accidentat degut a la proximitat de la Serralada Litoral.

Plantilla:Mapa de distàncies mun cat

Festa patronal

La festa local se celebra per Sant Pere, dia 29 de juny.

Edificis històrics d'interès

Església de Sant Pere (1760-1817)
Casa de la Vila, d'estil neoclàssic, de Miquel Garriga i Roca.
Casa del Marquès, de Salvador Vinyals i Sabaté (1902)
El Casino, edifici modernista amb elements eclèctics, de Bonaventura Bassegoda i Amigó (1902-1904)
Casa Benèfica, de Gaietà Buïgas i Monravà (1901)
Casa de Cultura, edifici d'estil arabesc.
Cementiri del poble. Conservat un important llegat escultòric, amb una important escultura de Josep Llimona i Bruguera.
Museu Cusí de Farmàcia
Museu de les Mines del Masnou
Museu Municipal de Nàutica del Masnou^[2]

Fills i filles il·lustres

Joan Maristany i Galceran (1832-1914): capità dedicat a la pirateria i l'esclavatge i amb molta participació en el despoblament de la illa de Pasqua
Antoni Llampallas i Alsina (1855-1923): notari i delegat per la Unió Catalanista a l'Assemblea de Manresa (1892).
Fèlix Oliver ( El Masnou, 1856 - Montevideo (Uruguai), 1932), pioner del cinema a l'Uruguai.
Jordi Pagans i Monsalvatje (1932): Un dels pintors figuratius contemporanis catalans més importants. Cosí del reconegut compositor de música clàssica Xavier Montsalvatge i Bassols. En la seva pintura es pot veure clarament la influència de les costes empordaneses, especialment, del poble de Cadaqués.
Lluís Millet i Pagès (1867-1941): músic fundador de l'Orfeó Català.
Ricard Rubio i Vives (1990): jugador de bàsquet (Minnesota Timberwolves).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	-	-	3.933	4.250	3.188	3.396	3.487

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
3.873	4.604	4.970	5.098	6.091	10.410	14.430	18.040	18.640	20.022

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
20.387	20.794	21.076	21.220	21.196	21.833	22.066	22.536	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ Plantilla:Format ref http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0811890004
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 78. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

Plantilla:Sister

[1] Plantilla:Format ref http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=0811890004

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 78. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]