Modest Feu i Estrada

Modest Feu i Estrada (Santa Maria de Sants, 1870 - Barcelona, 1933) fou un arquitecte modernista i posteriorment noucentista titulat el 1893.

Va fer la major part de la seva producció arquitectònica als barris de Sants, Hostafrancs i Les Corts, actualment pertanyents als districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts de Barcelona. També va realitzar una notable producció arquitectònica a Cornellà de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Igualada, Molins de Rei, Sant Andreu de la Barca.

Etapa modernista

Titulat el 1893, a la seva primera època, va destacar per les seves obres modernistes: Casa Ramon Pujol (1901-1902), Casa Consol Grassot (1902), Casa Jaume Estrada (1906), Fàbrica Gras (Can Gras) (1906), Fàbrica Trinxet (Can Trinxet) (1907-1916), Casa Joaquim Pau i Maria Benosa (1912), Cases Capdevila i Amigó (1913-1922).

Amic íntim d'Antoni Gaudí, també va dissenyar diversos mosaics per als seus projectes.

Can Trinxet també va ser una obra conjunta amb l'arquitecte modernista Joan Alsina i Arús.

La decoració de les llindes de la Casa Joaquim Pau i Maria Benosa presenta clares arrels modernistes d'influència centreeuropea, tant al vienès (Sezession) com al muniquès (Jugendstil).

Modest Feu va destacar per la seva aportació eclèctica dins el Modernisme, principalment a la decoració i els elements arquitectònics.

Etapa noucentista

A la seva segona època, Modest Feu va evolucionar cap al Noucentisme, influenciat per les tendències del moment, realitzant algunes obres noucentistes destacades i conjuntes amb arquitectes com Adolf Florensa (Casa Joaquim Teixidó, 1924-1928).

De la mateixa època, no obstant, són altres obres catalogades de modernistes com els Magatzem Figueras (1916), la Fàbrica Bagaria (1922) o la Casa Pedemonte (1930-1931).

Catalanista

Modest Feu va ser catalanista i algunes de les seves obres porten els símbols de la senyera, les quatre barres, com al Celler de Can Julià de Sant Andreu de la Barca.

Obres

Barcelona

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estil i estat	Foto
1875	Casa de Domènec Vila i Jané	21 | 58,55 | N | 2 | 4 | 36,1 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici de l'any 1875, format per planta baixa i pis. Entre el 1918 i el 1933 es remunten dues plantes i es reforma la façana. L'aspecte exterior és el de començaments del segle XX. El coronament, la façana imitant carreus, i una decoració a base de formes vegetals, formen un conjunt a prop del modernisme, però la presència d'elements de clara lectura eclèctica, obre la possibilitat que fos construït en una data lleugerament posterior.	Modernisme. Degradada
1901	Casa Ramon Pujol	23 | 12,39 | N | 2 | 9 | 36,44 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges de planta baixa i cinc plantes pis. Els elements principals són la tribuna de ferro del pis principal, els esgrafiats i els relleus que envolten les obertures. També hi ha detalls ornamentals, com el coronament, on hi figura l'any.	Modernisme. Correcte	Casa Ramon Pujol
1902	Casa Joaquim Pau i Badia	21 | 58,55 | N | 2 | 4 | 36,1 | E | type:landmark | |name= }}	Habitatge unifamiliar de planta i pis; la planta baixa estava destinada a vaqueria, tal com ens ho recorden els dos caps de vaca en pedra, situats damunt del coronament floral de les dues obertures laterals, de tipus ogival. La porta d'accés té adossada, a nivell del que seria un capitell, la figura d'un bust masculí de perfil. La façana de la planta baixa està acabada amb estuc que imita carreus. La planta superior, inicialment utilitzada per a habitatge, presenta un canvi de solució ja que es tracta d'una combinació de maó amb un arrebossat encintat, com si fos un empedrat. El balcó és de pedra artificial i planta trilobular, amb barana de ferro forjat, emmarcat per maons. L'edifici es corona sinuosament, emmarcant al seu centre una fornícula buida que probablement contenia, en el seu moment, una campana de crida a la llet.	Modernisme. Degradada
1902	Casa Consol Grassot	22 | 31,31 | N | 2 | 7 | 59,12 | E | type:landmark | |name= }}	Dues finques bessones sobre un eix central de simetria, repetint-se a cada finca aquest eix de simetria definit per la porteria i la tribuna de la planta principal. La planta baixa d'alçada força considerable permet l'obertura de ventilacions cap al soterrani, una a cada costat de l'entrada que, amb tota probabilitat, servien per a l'entrada de carbó. Les solucions compositives, on el tema decoratiu diferencia cada planta, col·loca a la planta principal un balcó corregut amb una tribuna. A la planta següent, sobre la tribuna, un balcó amb barana de ferro de barrots llisos i sense decoració. Als balcons individuals, de planta semicircular, les baranes són de forja molt treballada. A la tercera planta, una altre balcó corregut comú als dos edificis, on hi donen setze buits en pedra artificial força treballada i original. El coronament a base d'elements esglaonats, units entre ells també per baranes de ferro molt senzilles.	Modernisme. Correcte
1906	Casa Jaume Estrada	22 | 31,6 | N | 2 | 8 | 17 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges de planta baixa més quatre pisos, amb un terrat com a coberta, on se soluciona l'angle de la cantonada mitjançant un cos arrodonit amb tribuna. L'arquitecte utilitza els vitralls decoratius per als vidres de la tribuna de la cantonada, que a més té una barana de forja i dues columnes salomòniques, en les quals el capitell es transforma en medallons i el fust en escuts. L'ultim pis està decorat amb pintures de línia més simbolista en una part de la façana que ja porta força elements decoratius -balcons falsos amb baranes fent fulles d'acant, així com les columnes de grans capitells que donen suport al coronament de l'edifici-, emfasitzant la riquesa del treball de la pedra.	Modernisme. Regular
1910	Casa d'habitatges	22 | 30,7 | N | 2 | 8 | 30,65 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes pis, amb terrat a la coberta. L'autor segueix un programa decoratiu típic del període modernista: treball del ferro, decoració de les mènsules i de les llindes de la segona planta, façana que es corona amb una forma sinuosa aixecant-se per la part central per poder obrir un forat buit en forma d'ull de bou, i decoració esgrafiada des de la planta segona fins al coronament. Malgrat la forta modificació de la planta baixa que va fer desaparèixer el seu estat original, la façana principal és prou rica en elements i solucions per mantenir la dignitat i l'estètica de l'edifici.	Modernisme. Degradada
1911	Casa Miquel Tusset	22 | 31,84 | N | 2 | 8 | 3,56 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges de planta baixa, quatre plantes pis amb terrat a la coberta. L'edifici es resol amb tres buits per planta. A la principal, units per un balcó corregut ondulat que s'estreny a cada banda del buit. A les altres plantes els balcons redueixen la volada. La façana és estucada, imitant carreus. La decoració se centra en l'emmarcat dels forats, sobretot a les llindes i al coronament de l'edifici.	Modernisme. Regular
1912	Casa Joaquim Pau i Maria Benosa	22 | 31,91 | N | 2 | 7 | 57 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges en cantonada, que originalment tenia planta baixa més tres plantes pis. Posteriorment s'hi va afegir una planta més, amb poc respecte a l'estil original. A la façana principal de les tres plantes originals es disposen dos buits que s'obren a un balcó corregut amb barana de ferro de barrots helicoïdals. La decoració de les llindes presenta clares arrels modernistes d'influència centroeuropea, tant el vienès (Sézession) com el muniquès (Jugendstil).	Modernisme. Regular
1913	Casa Modest Sagalés	22 | 38,29 | N | 2 | 8 | 18,19 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges plurifamiliar, entre mitgeres, de planta baixa més dues plantes i terrat a la coberta. L'arquitecte parteix d'esquemes modernistes per atorgar-los una nova lectura fruit de la revisió conceptual del modernisme. Per tant, manté la sinuositat del coronament, les formes corbades i helicoïdals dels barrots de les baranes de ferro, però limita la decoració a les llindes de les obertures amb motius florals i vegetals, mentre desapareix qualsevol forma voluptuosa pròpia del modernisme. Una sanefa feta de rajoles en què predomina el blau verdós uneix horitzontalment les obertures de la segona planta. A la façana, un esgrafiat revela l'any d'acabament de l'edifici; esgrafiat que se'ns presenta per les formes hereu del coup de fuet modernista.	Modernisme. Degradada	Casa Modest Sagalés
1917	Casa Álvaro Capdevila i Amigó	22 | 31,25 | N | 2 | 8 | 2,81 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici de planta baixa més quatre plantes pis, amb terrat a la coberta. La planta baixa té un local comercial i l'accés de veïns lateral, emmarcat per motllures esbeltes hereves del neogòtic però producte d'una lectura interpretativa lliure. A cada planta pis hi ha dos buits, units per un balcó corregut de barana de ferro, d'igual disseny a les tres primeres plantes, i totalment diferent a la quarta planta. Tota la solució de les llindes i l'espai de ventilació i la barana de la part superior també procedeix de formes neogòtiques molt ben resoltes.	Modernisme. Regular
1922	Casa Andreu Capdevila i Amigó	22 | 31,27 | N | 2 | 8 | 2,54 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges de planta baixa més cinc plantes pis amb terrat a la coberta. La planta baixa és un dels pocs exemples on no s'han produït intervencions i es conserva tal com era a l'origen. L'arquitecte manté la voluntat d'anar introduint modificacions a cada planta, que en aquest cas es tracta de la novetat d'una tribuna important quant a mides i proporcions. L'element de coronament, després de treballar les plantes intermitges d'una manera austera, esdevé una tremenda "loggia", amb balustrada, columnes de capitells vegetals, sota la qual es disposen unes cartel·les que ajuden a configurar una imatge que ens porta al "seicento" venecià. Cal destacar la modernitat palesa a la planta baixa en separar estructura i façana marcant l'eix per una columna neogòtica.	Modernisme. Regular
1922	Casa d'habitatges	22 | 31,90 | N | 2 | 8 | 2,32 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges entre mitgeres format per planta baixa més quatre plantes pis i amb terrat a la coberta, de composició ordenada i simètrica. La planta baixa, amb l'accés de veïns central i en la línia de l'eix de simetria, disposa a cada banda dos buits destinats a usos comercials, l'evolució dels quals ha comportat que avui estigui lleugerament transformada. La planta principal es dignifica gràcies al balcó corregut que va de costat a costat i al parament que forma marcades franges horitzontals. Es pot relacionar aquest edifici amb l'estètica noucentista evolucionada pròpia dels anys vint.	Noucentisme. Regular	Casa d'habitatges
1922	Casa Antoni Pidelaserra I	22 | 41,20 | N | 2 | 7 | 53,35 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges plurifamiliar, aïllat, format per planta baixa més cinc plantes pis i planta àtic, l'autoria del qual s'atribueix a l'arquitecte Modest Feu, autor del bloc d'habitatges que hi ha a la mateixa illa, també propietat d'Antonio Pidelaserra i que data del 1925. El que ens ocupa és resultat d'un projecte anterior, del 1922. Totes les obertures formen balcons, correguts en les plantes primera i cinquena, i que forma galeries i balcons en la façana posterior. Destaca per la cornisa que dóna la volta a l'edifici, de considerable volada. L'element més interessant és el conjunt de llindes de les obertures de la planta superior que formen un arc esglaonat. Aquet motiu es repeteix en la façana de les galeries o posterior, o a nivell del forjat de la mateixa planta, on emmarquen falses obertures on s'obren les cambres de ventilació. Es tracta de quatre falses obertures per banda i de tres més tres al nivell de la planta àtic, i que augmenten la seva superfície de manera ascendent en allagar-se; així, la primera té una cambra de ventilació, la segona dos, etc.	Noucentisme. Correcte	Casa Antoni Pi de la Serra I
1924-1928	Casa Joaquim Teixidó	22 | 41,20 | N | 2 | 7 | 53,35 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges format per planta baixa més tres plantes pis i amb terrat a la coberta, de composició ordenada i simètrica. La planta baixa i el primer pis van ser obra de Modest Feu (1924), les plantes pis restants van ser obra de l'arquitecte català Adolf Florensa l'any 1928. La planta baixa, amb l'accés de veïns i en la línia de l'eix de simetria, disposa a una banda d'un buit destinat a un habitatge, l'evolució del qual ha comportat que avui estigui lleugerament transformada. La planta principal es dignifica gràcies al balcó que va de costat a costat i a quatre columnes en la façana. Es pot relacionar aquest edifici amb l'estètica noucentista pròpia dels anys vint. L'única edificació conjunta dels arquitectes Feu i Florensa és la d'aquest singular edifici.	Noucentisme. Regular	Casa Joaquim Teixidó
1925	Casa Gran	22 | 41,20 | N | 2 | 7 | 53,35 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges format per planta baixa més set plantes pis, de composició ordenada i simètrica. Va ser el primer gran edifici d'habitatges per a obrers del barri de Sants.	Noucentisme. Regular
1925	Fàbrica Germans Climent	22 | 47,41 | N | 2 | 8 | 16,32 | E | type:landmark | |name= }}	Conjunt fabril propietat dels germans Climent, raó social propietària del terreny, que li van encarregar el conjunt. Es tracta d'un conjunt de naus, avui dividides, amb la coberta de volta de canó de teula. Tota la construcció és d'obra vista, excepte l'estructura amb pilars de ferro, i l'encavallada, també del mateix material. Pel carrer Viriat es conserva una porta d'entrada a un pati, avui ple de petites construccions poc homogènies entre si i que no tenen res a veure amb el conjunt fabril original a què s'adossen algunes d'elles.	Noucentisme. Regular	Fàbrica Germans Climent
1926	Casa Antoni Pidelaserra III	22 | 42,41 | N | 2 | 7 | 52,81 | E | type:landmark | |name= }}	Edifici d'habitatges plurifamiliar, construït en una parcel·la que fa cantonada al final dels anys vint; construcció de la qual ja estava prevista l'any 1925. Format originalment per planta baixa més cinc plantes pis, posteriorment es va augmentar el volum edificat-hi una planta àtic que està endarrerida respecte de la línia de façana. De composició tradicional, en les façanes es marquen els forjats corresponents a les plantes primera, cinquena i la de l'antic terrat. Les obertures estan emmarcades amb brancals i llindes que sobresurten lleugerament de la línia de façana. El tractament de les façanes és a base d'estuc. En aquest edifici va viure Quim Monzó des que va néixer, l'any 1952, fins el 1970.	Noucentisme. Correcte	Casa Antoni Pi de la Serra III
1928-1932	Conjunt edificis c/ Danubi i ptg. Jordi Ferran	22 | 35,51 | N | 2 | 7 | 1,8 | E | type:landmark | |name= }}	Amb la construcció i posta en funcionament de la fàbrica tèxtil, cap al 1910-15, els propietaris dels terrenys adjacents amb l'Hospitalet promogueren la construcció d'una petita colònia d'habitatges unifamiliars. Els terrenys que es van urbanitzar formen un passatge a l'altre costat de l'avinguda Sant Ramon Nonat (ptge. Xile) i quatre passatges paral·lels a la Travessera de les Corts i, per tant, perpendiculars al mur de tanca de la fàbrica. D'aquests, el passatge del carrer Sant Ramon Nonat ha perdut els habitatges unifamiliars. La resta són adossats i de planta baixa, ocupen unes parcel·les estretes i allargades. La decoració del mur de tancament, de rectangles amb cistelles de flors, es repeteix també en els coronaments d'algunes de les cases del passatge Madrona Piera.	Noucentisme. Degradada
1931-1934	Conjunt d'edificis ptg. Xile	22 | 36,74 | N | 2 | 6 | 58,66 | E | type:landmark | |name= }}	Passatge creat urbanísticament cap a l'any 1927 i que va construir-se entre el 1931 i el 1934. Originalment hi havia habitatges amb jardí davanter situats a la vorera dels números parells i els que la façana donava directament al carrer. Tots estaven adossats, eren de planta baixa amb coberta terrat i un coronament de balustrada cega i un element central on bé consta la data, bé el nom de la casa, o bé senzillament amb una discreta decoració bàsicament floral. Els buits arquitectònics presenten dues solucions: arc rebaixat o llindes. Tipològicament, els habitatges sense jardí segueixen el model ja establert des del 1928 per Modest Feu als passatges de Jordi Ferran, Madrona Piera i Pere Rodríguez, situats a l'altra banda de l'avinguda Xile.	Noucentisme. Degradada

Cornellà de Llobregat

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estil i Estat	Foto
1920	Fàbrica Bagaria	21 | 58,55 | N | 2 | 4 | 36,1 | E | type:landmark | |name= }}	Antiga fàbrica de teixits de llana i cotó. Consta d'un conjunt d'edificis que conformen un enorme complex amb un cos central, tres edificis conformant un perímetre i la casa del director. Feta amb maó vist i pilars de foneria que sostenen voltes de maó amb tirants de ferro. Les teulades compta amb lluernes als dos vessants que aporten llum indirecta a l'interior. L'entrada principal té un cos quadrangular elevat sobre la teulada i cobert amb una cúpula modernista.	Modernisme. Regular

Igualada

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estil i Estat	Foto
1906	Edifici per a Francesc Reixacs	N | 1,615427 | E | type:landmark | | | | | |name= }}	Edifici entre mitjaneres, amb projecte del 17 d'octubre de 1906, promogut per Francesc Reixacs Mabres. Ressalten especialment els guardapols lobulats que emmarquen les obertures.	Modernisme. Degradada	Casa Francesc Reixacs (Igualada)

Molins de Rei

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estil i Estat	Foto
1916	Magatzems Figueras	24 | 34,69 | N | 2 | 0 | 57,27 | E | type:landmark | |name= }}	La nau rectangular, coberta a dues aigües, es veu embellida per una façana de gran personalitat que juga amb les línies corbes i les formes el·líptiques. També hi ha detalls ornamentals fets amb trencadís ceràmic, com el plafó del coronament, on hi figura l'any, i el que hi ha sota les finestres.	Modernisme. Regular	Magatzems Figueras

Sant Andreu de la Barca

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estil i Estat	Foto
1925	Celler de Can Julià	Carrer Major, 12	Es tracta d'un antic edifici d'una planta amb teulada a dues aigües dedicat a ús agrícola i industrial actualment convertit en comerç. Destaca l'ampla porta executada amb un arc de mig punt fet en maó.	Modernisme. Regular
1930-1931	Casa Pedemonte	Carretera de Barcelona, 59	Va ser construïda com a residència d'estiu per al seu gendre, Bonaventura Pedemonte Falguera, un farmacèutic que s'havia casat amb la seva filla Concepció. És un edifici d'estil eclèctic de tres plantes on destaquen les dues grans torres quadrades amb mirador. Havia tingut un jardí amb laberint, amb xiprers i un molí de vent. És propietat de l'Ajuntament des de l'any 1988 i fa funcions d'escola bressol.	Modernisme. Molt bo

Sant Feliu de Guíxols

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1901	Edifici	Carrer de Campmany, 74	És un edifici de disseny senzill de planta baixa.	?

Bibliografia

• «Glossari d'artístes». A: El Modernisme. Vol 2. Barcelona: Ed. Olimpíada Cultural i Lundwerg, 1990. ISBN 84-87647-006.