Monestir de Sant Andreu de Sureda
El Monestir de Sant Andreu de Sureda és un antic monestir romànic benedictí situat a Sant Andreu de Sureda, al Rosselló, entre el Tec i la serra de l'Albera. L'antiga església de Sant Andreu és la parròquia actual del nucli.
Fundat per l'abat Miró vers el 800, primerament era emplaçat a la Vall de Sant Martí i després sobre el riu de Tatzó, on és actualment. Miró fundà les cel·les de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà.
El monestir va conèixer la prosperitat molt aviat i el 823 ja posseïa les viles de Sant Martí de la Vall i de Sant Vicenç de Tatzó d'Amunt, a més del nucli de Garrigues i les terres adjacents. L'any 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l'uní a Santa Maria de la Grassa, encara que mantingué la protecció dels comtes de Rosselló.
L'església fou consagrada el 1121 per Pere, bisbe d'Elna, que també va confirmar la possessió de l'església de Santa Maria, contigua al monestir i parroquial del nucli, a més d'altres de la comarca.
La importància de l'abadia va anar creixent al llarg del segle XII, però a partir del segle XIII comença a declinar. Malgrat tot, el 1225 Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el va restaurar i assegurar la protecció. El 1592 el rei Felip II va obtenir del papa Climent VIII la unió de Sant Andreu de Sureda a l'abadia d'Arles, lligam que va subsistir fins a la Revolució Francesa. Des d'aleshores els abats d'Arles s'anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda. La sèrie d'abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801.
L'església
L'església romànica és l'únic edifici que resta de l'antic monestir. Conserva elements de tres etapes constructives que s'aprecien clarament en el parament dels murs. La planta correspon sens dubte a l'etapa més primitiva, la preromànica. És de creu llatina, amb una nau, transsepte i capçalera triabsidal, amb l'absis central força profund.
A banda i banda de la nau hi ha uns estrets passadissos que no arriben a ser altres naus, no tenen comunicació amb la capçalera i estan separats de la nau per pilars de basament forca alt i semicolumnes adossades de capitell simple que sostenen els arcs torals.
Tots els espais del temple són coberts amb voltes de canó menys l'absis i les absidioles que són de quart desfera. L'arc triomfal, adovellat i amb la clau sortint a l'estil clàssic, és sostingut per dues columnes prismàtiques -que han estat restaurades- amb capitell esculpit.
A la façana oest hi ha la portada, coronada amb un arc de mig punt que queda definit per un arc guardapols, un timpà decorat per una creu grega esculpida i un crismó inscrit dins un cercle, decorat amb motius florals i geomètrics, i una llinda esculpida de gran qualitat, semblant a la de Sant Genís de Fontanes. Els relleus mostren Crist en majestat al centre, envoltat d'una aureola sostinguda per dos àngels i flanquejat per dos serafins i dues parelles d'apòstols, tots ells emmarcats per un arc i envoltats per una ampla sanefa d'ornaments vegetals.
Al damunt del portal hi ha altres elements decorats. Al tram del segon tipus d'aparell (petit i sense escairar), hi ha dos carreus amb figures esculpides en alt relleu que representen dos animals lleonins devorant una serp (a l'esquerra) i un altre animal quadrúpede (a la dreta).
Corona la portada una finestra composta per tres muntants de marbre blanc amb relleus esculpits del segle XI, que originàriament formaven part d'un altre conjunt. Els muntants laterals presenten una decoració a base de sanefes vegetals i acaben en un medalló amb el símbol dels evangelistes Mateu (l'ànqel) i Joan (l'àguila). El muntant inferior presenta quatre cercles amb les figures dels evangelistes Marc (el lleó) i Lluc (el bou), als extrems, i àngels amb trompetes al centre, separats per serafins.
A l'interior, a la mesa de l'altar major, del mateix mestre que el timpà, hi ha una pica d'aigua beneita i un apòstol encastat als murs, que en fan un dels primers testimoniatges de l'escultura romànica catalana. Tres làpides cippi romanes indiquen que al lloc existí una vella edificació romana. Sobre un pilar de l'església i en un dels murs de l'antic i destruït claustre es troben també restes d'antiga pintura romànica.
Referències
- Carabasa, Lluïsa; Pladevall, Antoni. Guies Catalunya Romànica. El Roselló Ed. Pòrtic. 2001. ISBN 84-7306-664-2
{{#coordinates:42 | 33 | 09 | N | 2 | 58 | 16 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat