Monestir de Sant Genís de Fontanes
El monestir de Sant Genís de Fontanes és un monestir benedictí romànic situat al centre de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya Nord. No hi ha monjos a l'abadia des de la Revolució Francesa, però els edificis es mantenen, sobretot l'església, avui església parroquial, i el claustre. Els altres edificis en la seva majoria han esdevingut propietats privades.
Història
El monestir va ser fundat a principis del segle IX pel monjo Sentimir. Assaric, el seu successor va aconseguir que el rei francès Lluís el Pietós li concedís el 819 la seua protecció i un precepte d'immunitat. Semblaria que, entre el 858 i el 868 el cenobi fou atacat pels normands.[1] Per mor d'aquesta destrucció, l'emperador Lotari va emetre el 9 de juliol de 981 un document en el qual es declarava benefactor i restaurador del monestir. A partir d'aquell moment les possessions del cenobi van anar augmentant fins a arribar a posseir propietats al Conflent i a la Cerdanya. El 1068 el comte Gausfred II del comtat del Rosselló va prendre el monestir sota la seua protecció.
La importància de Sant Genís es va perllongar durant els segles XIII i XIV, però el segle següent va començar a minvar. A partir de 1507 fou unit al monestir de Montserrat. S'anaren succeint els abats procedents de Montserrat fins a la revolució francesa, moment a partir del qual es va acabar la vida monacal a Sant Genís.
L'església abacial
L'església abacial està dedicada a Sant Miquel. Es va edificar al mateix temps que el monestir al segle VIII, ara bé, avui romanen pocs elements visibles de l'església primitiva (els seus vestigis es troben dins el fonament de l'església actual). L'església que trobem avui remunta al segle XI, quan va ser reconstruïda després de la destrucció al segle IX o al segle X, molt semblant a la de Sant Andreu de Sureda. El nou edifici fou consagrat el 1127 pels bisbes Pere Bernat d'Elna i Arnau de Carcassona, a partir d'aquell moment els comtes de Rosselló i els reis de la Corona d'Aragó van protegir el monestir.
L'església presenta una planta en forma de creu llatina, característic de l'arquitectura romànica, amb una sola nau que desemboca en un transsepte proveït de tres absis de planta semicircular que es comuniquen entre ells per mitjà de arcs molt estrets.
El mobiliari consisteix bàsicament en alguns retaules barrocs, sobretot el retaule central realitzat a començaments del segle XVII, enterament de fusta pintada.
S'alça un campanar de torre sobre el creuer reformat posteriorment.
La façana principal
- Article principal: Llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes
A la façana de l'església destaquen nombrosos ossaris i escultures romàniques, però es coneix essencialment per la seva portalada de marbre blanc on hi ha la cèlebre llinda de marbre blanc, l'escultura romànica datada més antiga, segons la inscripció de l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre del 1019 i l'octubre del 1020. Malgrat que la talla és feta amb bisell, bàsicament en dos plans, s'hi inicia la tècnica dita dels plecs repassats: cada plec dels vestits està lleugerament en relleu sobre el següent; és el punt on comença la veritable escultura.
Semblant a la llinda de Sant Andreu de Sureda, la peça és rectangular, emmarcada tot al volt per una sanefa de palmetes a ambdós costats d'una tija ondulada. En la part central, al mig, hi ha Crist beneint, a l'interior d'una màndorla doble que és portada per uns àngels agenollats. A banda i banda hi ha sengles sèries de tres apòstols, emmarcats per arcades de ferradura i perlejades que parteixen d'uns capitells amb fulles estilitzades.
Hi ha una inscripció que traduïda diu:
| « | L'any vint-i-quatre del regne de Robert, rei, Guillem, abat per la gràcia de Déu, ordenà de fer aquesta obra en honor de sant Genís del cenobi que hom anomena Fontanes | » |
Les inscripcions funeràries sobre els ossaris indiquen les sepultures d'uns monjos o de personalitats properes al monestir. S'hi troben dues lloses sepulcrals que representen el difunt jacent amb els braços creuats.
El claustre
El claustre del monestir de marbre policromat data dels anys 1270-1280. Va ser desmantellat i venut el 1924. Una petita part d'aquest, mesclada amb moltes còpies, anà a parar al Philadelphia Museum of Art (EUA), una altra part, la major, va ser venuda al castell de Les Mesnuls (a Montfort-l'Amaury, Illa de França), i tres capitells al Museu del Louvre. A Sant Genís restaven onze capitells de l'angle sud-est en una casa veïna. Els de Les Mesnuls van ser adquirits per l'estat i portats el 1984, amb els del Louvre, a Sant Genís, on ha estat restituït el claustre.
Integren el claustre quatre galeries al voltant d'un pati central de planta quadrada. Cada costat consta de vuit arcades, sobre columnes i pilars cruciformes al tram central de la galeria que recolzen sobre un mur. Els capitells mostren una decoració d'estil gòtic.
Referències
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 552.
Bibliografia
- Antoni Pladevall Els monestirs catalans Barcelona: Edicions Destino 1970 ISBN 8423305112
Vegeu també
Enllaços externs
- El monestir de Sant Genís a aquesta web de l'art romànic a la Catalunya del Nord (francès)
- Pàgina de l'Ajuntament (francès)
- Enciclopèdia catalana
{{#coordinates:42 | 32 | 36,26 | N | 2 | 55 | 18,81 | E | type:landmark | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat