Cerdanya

La Cerdanya és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre. Està caracteritzada per ser una comarca muntanyenca amb una plana elevada única als Pirineus, ja que no n'hi ha cap altra de magnitud considerable.^[1]

Hom sol dividir la Cerdanya en l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya. Aquesta divisió rau al fet que administrativament pertanyen a dos estats diferents: l'Alta Cerdanya, administrada per França i no constituïda com a entitat administrativa, es troba inclosa al departament dels Pirineus Orientals (regió Llenguadoc-Rosselló) conegut popularment com la Catalunya del Nord. La Baixa Cerdanya, administrada per Espanya, es troba a la comunitat autònoma de Catalunya i està constituïda com a comarca, administrada pel Consell Comarcal de la Cerdanya. A la vegada, la Baixa Cerdanya està dividida per les províncies de Girona (11 municipis) i Lleida (6 municipis).

Tot i l'ús d'Alta i Baixa Cerdanya per diferenciar-les, en l'ús habitual els residents francesos anomenen a l'Alta Cerdanya simplement la Cerdanya (o la Cerdagne en francès). El mateix passa amb la Baixa Cerdanya, que a més es dóna el fet que el seu nom oficial és la Cerdanya.

Història

La Cerdanya ha estat un territori històric de Catalunya i va ser dividit com a conseqüència del Tractat dels Pirineus (1659) entre el Regne d'Espanya i el Regne de França, pel qual Espanya va cedir a França 33 pobles de la part nord cerdana. Es varen cedir tots els pobles de l'Alta Cerdanya menys la població de Llívia ja que té el títol de vila, i és per aquesta raó que Llívia és un enclavament d'Espanya a França. Després, el 1833, el sector espanyol quedà fraccionat entre les demarcacions de Lleida i Girona. L'agricultura i la ramaderia van ser durant molts anys la base econòmica, però al final del segle XIX els primers estiuejants, gent benestant de Barcelona, construïren cases luxoses on passar l'estiu. Les millores urbanístiques a la capital cerdana es van notar i l'any 1922 hi arribava el tren de Barcelona, i més tard, al 1927 el Tren Groc. Amb les estacions d'esquí i l'obertura del túnel del Cadí al 1984, el turisme va fer recular l'agricultura i la ramaderia. Avui el turisme és el motor que impulsa l'esquí, l'hosteleria, la construcció i el comerç.

Geografia

Hom pot distingir dos subcomarques naturals a la Baixa Cerdanya anomenades la Batllia o petita Cerdanya, al voltant de Bellver de Cerdanya, i el Baridà que actualment s'extén també per la comarca de l'Alt Urgell.

Els municipis que formen la Cerdanya són:

Museus i centres patrimonials

Museu del Bosc de Bellver de Cerdanya
Col·lecció Museu de Das
Museu Municipal de Llívia
Museu Casa del Riu de Martinet
Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet
Museu de l'Esclop de Meranges
Museu Cerdà de Puigcerdà^[2]

Referències

↑ «La Cerdanya». GGCC. GREC. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
↑ Plantilla:Citar llibre

Vegeu també

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Vegeu Cerdanya en el Viccionari, el diccionari lliure.

[1] «La Cerdanya». GGCC. GREC. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

[2] Plantilla:Citar llibre

[1]

[2]