Mont Saint-Michel

**Mont Saint-Michel i la seva badia**
Patrimoni de la Humanitat · UNESCO
	Mont Saint-Michel i la seva badia
	; El Mont Saint-Michel de nit
Localització	Normandia, França
Tipus	Cultural
Criteris	i, iii, vi
ID	80
Inscripció	1979 (3a sessió)
Extensió	2007 Plantilla:Sessió Patrimoni Unesco
	* Segons les regions de la UNESCO.

El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França. Està localitzada a aproximadament un quilòmetre de la costa Nord del país, a la boca del riu Couesnon a prop Avranches.

Declarat monument històric el 1862, el Mont Saint-Michel forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. A la declaració de la UNESCO també s'hi inclouen la badia i l'antic molí de Moidrey, a uns quatre quilòmetres terra endins.

Geografia

El Mont Saint-Michel està situat a 48°38'10" de latitud Nord i a 1°30'40" de longitud Oest, banyant la seva badia a l'oceà Atlàntic. L'illot té quasi bé 960 metres de circumferència i té una superfície d'aproximadament 280 hectàrees, mentre que el penyal s'enlaira a 92 metres d'alçada.

Les marees

Las marees de la badia (fins 14,50 mts d'alçada, 2 cops al dia) van contribuir molt a fer del mont una fortalesa inexpugnable. Durant segles únicament era accessible per via terrestre en els moments de marea baixa, i per via marítima quan la marea era alta. Actualment es pot accedir a la badia en tot moment gràcies a la carretera que porta als peus de la roca.

Història

Els druïdes

Algunes tribus cèltiques van ocupar el bosc de Scissy als voltants del Mont Saint-Michel i s'hi acostaven per lliurar-se als seus cultes druídics. Segons l'abat Gil Deric, historiador bretó del segle XVIII, el penyal va ser dedicat sota el nom de "Mi vel Tumba Beneni", "Monte o Tumba de Belenus", el déu gal del Sol.

Els romans

Els romans en van dir Port Hèrcules. Amb la seva arribada van provocar la construcció de vies romanes que solquen l' Armorique, i una d'elles, que unia Dolo amb Fanarfmers, passava al Oest de Mons Belonus; no obstant això, va haver de ser desplaçada cap a l'Est amb la invasió del mar, que va acabar per fer-la desaparèixer, unint-se amb la via que passa per Avranches.

Segle XIII

El 1204, guerrers bretons dirigits per Guy de Thouars van cremar el Mont Saint-Michel. El rei Felip II va donar una bona quantitat de diners per a la reconstrucció del monestir. El nou monestir va ser acabat en estil normand.

En aquest segle, les lluites entre bretons, normands i anglesos van provocar la destrucció dels albergs, i llavors es va fortificar l'enclavament per que no torni a passar.

Guerra dels Cent Anys

Es va mantenir inexpugnable, ja que els anglesos no la van poder conquerir malgrat dels seus atacs continus. L'estil gòtic flamíguer prolifera a les construccions d'aquesta època. Hi ha una crisi econòmica i la badia entra en ruïna.

Les presons de la badia

El 1791, els últims benedictins deixen la badia a consequència de la revolució francesa. S'hi fa una presó on són engarjolats. Des del 1793, més de 300 sacerdots que neguen la nova constitució civil del clero.

Eugène Viollet-le-Duc va visitar el mont el 1835.

Després de la detenció dels socialistes al mont, denuncien la badia-presó.

La presó va ser tancada el 1863 en resposta a un decret imperial.