Montfort (Vinalopó Mitjà)

Montfort
Monforte del Cid

(En detall)
Localització
Municipi del Vinalopó Mitjà
Barri de la Moreria de Montfort Barri de la Moreria de Montfort
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Vinalopó Mitjà Novelda
Gentilici	Monfortí, monfortina
Predom. ling.	Castellà
Pressupost	9.980.087,16
Superfície	79,5 km²
Altitud	230 msnm
Població (2016)   • Densitat	7.500 hab. 94,34 hab/km²
Coordenades	38° 22′ 45″ N, 0° 43′ 49″ O{{#coordinates:38 | 22 | 45 | N | 0 | 43 | 49 | W | type:city(7500)_region:ES-VC | primary|name= }}
Organització Nuclis Ajuntament • Batllessa:	2 8 PP, 3 PSPV i 2 EUPV Antonia Cervera Carrasco (PP)
Codi postal	03670
Web	www.monfortedelcid.es

Montfort és un municipi del País Valencià situat a l'interior de la província d'Alacant, a la comarca del Vinalopó Mitjà. Compta amb 7.803 habitants (INE 2012).

Etimologia

En el segle XIII, la localitat rebia el nom de Nompot (com consta als furs de la ciutat d'Alacant), i després es canvià el nom pel de Montfort, potser perquè es trobava als peus d'una muntanya coronada per una fortalesa; d'aquí es va adoptar la forma en castellà de Monforte. A causa de l'existència de tres localitats espanyoles més amb el mateix nom va rebre oficialment, a la dècada del 1910, l'apèndix del Cid, en referència a la Serra del Sit que s'aixeca als voltants.

Geografia

El terme de Montfort té una extensió de 79,5 km². La localitat es troba a 230 metres d'altura i a 22 km de Alacant, amb fàcil accés des de l'A-31.

Entre les seues serres més importants destaquen la Serra del Sit, frontera amb les poblacions d'Elda i Petrer; la Serra de les Àguiles, prop dels límits amb la ciutat d'Alacant o el Portitxol, de 330m d'altura sobre el nivell del mar. El municipi compta, a més del nucli urbà principal, amb la pedania d'Orito, important centre de peregrinacions entorn de la figura de Sant Pasqual Baylon, i amb la urbanització d'Alenda Golf, situada als voltants del Portitxol. Al nordoest del terme es troba el llogaret de Poublanc, a la partida del mateix nom, és l'únic nucli de poblament valencianoparlant del municipi.

Història

En el seu terme s'ha trobat un toro ibèric, en un paratge proper al riu Vinalopó, i una làpida romana que demostraria l'existència d'una antiga ciutat romana a les proximitats del riu; ambdues restes es troben exposades a l'Ajuntament. En qualsevol cas, la població ja existia a l'època musulmana. Va ser inclosa per Alfons X de Castella al terme d'Alacant, després de la seva conquesta a mitjan segle XIII. Jaume el Just la va conquistar per al Regne de València i la va mantenir jurisdiccionalment en la municipalitat alacantina. Fins a l'expulsió dels moriscs (1609), va mantenir una població mixta de cristians i musulmans. Durant la guerra de Successió, Montfort es va mantenir fidel al bàndol borbònic; en agraïment, Felip V li va concedir el Toisó d'Or i el títol de vila amb jurisdicció pròpia l'any 1706. Els límits definitius entre Montfort i Alacant es fixarien el 1775. La vila va experimentar un extraordinari creixement demogràfic durant el segle XVIII; segons el geògraf Cavanilles, va arribar a 820 cases el 1794 (uns 3.300 habitants).

Demografia

Montfort compta amb 7.803 habitants (INE 2012).

Un 9,94% de la seva població és de nacionalitat estrangera; les principals nacionalitats presents són la boliviana i l'equatoriana. (INE, 2007)

Evolució demogràfica de Montfort
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007	2012
Població	3.898	3.234	3.798	3.720	3.429	3.205	3.217	3.437	3.133	4.020	4.605	4.962	5.389	6.157	6.497	7.803

Economia

Montfort, junt a Novelda i Asp componen una de les zones de producció de "Raïm de Taula" més importants d'Europa

Actualment l'economia de Montfort gira entorn de la raïm de taula; cultiu d'excel·lent qualitat pel microclima en el qual es desenvolupa, que fa possible que aquest cultiu siga únic en el seu gènere, amb un producte d'excel·lents propietats alimentoses.

Al llarg de l'any es desenvolupen tots els processos de la cura d'aquest fruit, on destaca la col·locació de la bossa de paper, que protegeix el penjoll, retarda la maduració i manté els elements naturals del cultiu. Aquesta característica va fer possible el reconeixement de la Denominació d'Origen "Raïm de Taula Embutxacada del Vinalopó" en 1988.

Les varietats de raïm de taula més importants són l'Aledo i l'Ideal

Les varietats que es conreen principalment són l'Ideal, amb un lleuger sabor a moscatell i Aledo, amb sabor dolç neutre i to més pàl·lid. Aquests cultius són exportats per a Europa, principalment.

L'economia local també es recolza en una creixent indústria, que compta amb el temptador oferiment d'un modern polígon industrial, molt ben comunicat. El marbre és la principal indústria de Montfort, produint al costat de la resta de municipis de la comarca el 60% de la producció total de marbre de Espanya. Aquesta indústria ofereix productes d'alta qualitat, disseny i bellesa que compta amb un gran prestigi nacional i internacional. També destaquen igualment altres sectors com el comerç, en auge després de la creació de l'Associació de Comerciants.

Montfort compta a més amb una indústria tradicional i artesanal: l'elaboració de Anisats i Licors; sent la beguda més famosa la "paloma monfortina", l'elaboració de la qual s'ha mantingut en el municipi des del segle XIX. Es destil·len diverses varietats de licors, entre ells: l'anís coloma, tomaní, canyella, mandarina, xarops i el famós "Cafè Licor" Monfortí.

Política

En Monfort conviuen diferents forces polítiques, de les quals són majoritàries el PP, el PSPV i l'EUPV.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Francisco Limiñana Limiñana	UCD
1983 - 1987	Casildo Berenguer Simón	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Casildo Berenguer Simón	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Casildo Berenguer Simón	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Casildo Berenguer Simón	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Casildo Berenguer Simón	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Antonia Cervera Carrasco	PP
2007 - 2011	Antonia Cervera Carrasco	PP
Des del 2011	Antonia Cervera Carrasco	PP

Enllaços externs

• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• País Valencià. Poble a poble, comarca a comarca.