Novelda
| |||
| Localització | |||
|
| |||
| Municipi del Vinalopó Mitjà | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Vinalopó Mitjà Novelda | ||
| Gentilici | Novelder, noveldera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 75,7 km² | ||
| Altitud | 241 msnm | ||
| Població (Plantilla:Padró INE/ref) • Densitat |
Plantilla:Padró INE hab. | ||
| Coordenades | {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:38|Plantilla:Puntdecimal|N|0|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}} | ||
| Distàncies | 28 km de Alacant 150 km de València 14 km de Elx 29 km de Villena | ||
| Dirigents: • Batlle: |
María Milagrosa Martínez Navarro (PP) | ||
| Codi postal | 03660
| ||
| Agermanament | Sàhara Occidental Daira de Bir Lehlú, Sàhara Occidental | ||
| Web | |||
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà. Coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre, el 2011 era la segona ciutat en població de la comarca amb 26.873 habitants.
Geografia
La ciutat, amb una superfície de 75,7 km², és a la ribera dreta del riu Vinalopó, a 241 m d'altitud sobre el nivell del mar, al cor de la comarca. Ocupa un lloc privilegiat en el que seria el pas natural entre la meseta castellana i la costa mediterrània. Aquests trets físics han ajudat a que Novelda sempre haja estat terra de pas per a mercaderies i persones. Al nord limita amb Elda, al nord-oest amb Monòver, al nord-est amb Petrer, a l'oest amb la Romana, al sud amb Asp i al sud-est amb Montfort.
| Monòver | Elda | Petrer |
| la Romana | ||
| Asp | Montfort |
En termes físics, Novelda és en una de les zones més muntanyenques del sud del País Valencià. Envoltada per les serres de La Mola de 541 m., el Montagut de 559 m., la Serreta de 489 m., Beties de 695 m., el Sambo de 467 m., Bateig de 552 m., l'Alforna de 513 m., la Serra de les Àguiles de 513 m. i la serra del Sit de 1127 m., la vall de Novelda, Asp i Montfort.
Clima
El clima de Novelda és mediterrani sec, però les seues temperatures durant tot l'any són constants i agradables. En hivern fa un fred relatiu, sent la temperatura mitjana 8 °C, però en estiu la calor també es manté amb temperatures mitjanes de 24 °C.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
La seua ubicació determina una tipologia de precipitacions en la qual una part de les mateixes, durant els mesos centrals de l'hivern, sobretot gener i febrer, són minses i s'associen, en general, a l'entrada de fronts que, des de l'Atlàntic i molt desgastats després del seu pas per tota la península, perden la seua efectivitat pluviomètrica i tan sols deixen febles pluges en la zona. És durant la tardor i la primavera quan se solen donar més pluges. Així, són conegudes les situacions de gota freda i desenvolupaments ciclogenètics, causa atmosfèrica principal de xàfecs copiosos i de forta intensitat horària. A més, altres factors intrínsecs que influeixen en les precipitacions de Novelda són: el relleu, gradient d'altitud, distància al mar, i en particular l'enclavament geogràfic en una zona de vall.
Hidrologia superficial
En un context general, el municipi de Novelda és a la conca del Xúquer, a nivell de confederacions hidrogràfiques. Els cabals dels seus cursos d'aigua són variables segons l'època de l'any, en funció de les precipitacions hagudes, estant generalment secs en els mesos d'estiu. A excepció del curs del Riu Vinalopó i la Rambla de Salinetes, les lleres de la qual són permanents.
La zona es nodreix principalment pels aportes de l'aigua de pluja, que discorre superficialment i de forma temporal per les diferents xarxes de drenatge existents en la zona. A més es poden registrar importants pujades temporals del nivell piezomètric en els aqüífers al·luvials, provocades també per les precipitacions.
Història
Novelda és a la conca mitjana del riu Vinalopó, des de la prehistòria àrea de pas o via natural de comunicació entre la meseta, el sud-est i el litoral Mediterrani. Aquest fet unit als seus bons recursos agrícoles i ramaders, han sigut factors determinants per a l'assentament humà i la convergència i desenvolupament de diferents cultures a través dels diversos períodes històrics.
Remuntant-nos a l'època Prehistòrica, l'assentament humà més antic detectat a Novelda, correspon a l'època Neolítica. En el terme són diverses les coves trobades amb restes arqueològiques, així tenim la Cova dels Misteris i la Cova del Migdia, en la Mola, on aparegueren diversos enterraments portant amb ells els utensilis utilitzats en vida pel difunt i que formaven el seu aixovar funerari. El poblament ibèric ha sigut detectat en el pla, concretament en l'àrea del Campet, formada per les terrasses del Riu Vinalopó, estenent-se pel marge dret i esquerre del riu, entre els termes de Montfort del Cid, Novelda i Asp. En l'àrea del Campet són abundants les troballes ceràmiques de sigil·lada del sud de la Gàl·lia, hispànica i clares, lluernes de volutes, "olpes", gerros, àmfores, monedes i fíbules. Tots ells amb una cronologia que abraça des del segle I al segle V dC
Dins del període visigot-bizantí, a l'àrea de Novelda es tenen poques notícies, estant a partir de mitjan del segle IX, en època ja islàmica, concretament dins del període emiral, quan novament constatem la presència d'una comunitat islamitzada, amb el material ceràmic encontrat, a la Serra del Zambo. Aquest control, a partir del mitjan segle XI, és desenvolupat per una petita comunitat rural assentada en el massís sud-oriental de la Mola, lloc on més tard es construeix el castell en el tercer quart del segle XII, en època almohade.
Amb la conquesta d'aquestes terres La Mola i Novelda, passen a formar part del "alfoz" alacantí, segons consta en el privilegi donat a la Ciutat d'Alacant en 1252, per Alfons X el Savi. Però aviat passa novament a la corona. Les disputes dinàstiques al regne castellà reviscolen les pretensions aragoneses pel domini de l'antic regne de Múrcia, cosa que motiva el setge de moltes ciutats, fortaleses i viles per les tropes aragoneses dirigides pel rei Jaume el Just, durant 1296-1300. Conquerit Emirat de Múrcia, es signa una concòrdia i pacte (Torrelles-Elx, 1304-1305), en què resten fixats definitivament els límits territorials entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, passant aquestes terres meridionals entre el Vinalopó i el Baix Segura (Oriola) a formar part del Regne de València, que alhora era dins de la Corona Aragonesa. Durant el segle XIV, es consolida el nucli de població cristiana de La Mola, enfront de l'assentament sarraí de Novelda.
Sent aquestes terres del senyoriu de l'Infant en Ferran, i després al conestable de França Bertran du Glesquin, en 1366. Un any després passa a les mans de Sir Hugo de Calviley, mentre que Novelda és donada a Mateo de Gournay. En l'any 1378, la fortalesa és donada pel rei Pere el Cerimoniós a la seua esposa Sibil·la de Fortià, atorgant-li la jurisdicció civil i criminal. Més tard és Violant de Bar, dona de Joan I el Caçador, qui ven Novelda i La Mola en 1393, a Pere Maça de Liçana, almirall d'Aragó i senyor de Moixent. En 1449 hom crea la Baronia de Novelda, de la qual formen part la Romana, Monòver i Xinorla.

La vila de Novelda veu augmentada la seua població de cristians vells, enfront d'un contingent poblacional majoritàriament morisc, que fou obligat a batejar-se a partir de 1565. Van estar finalment expulsats en 1609, quedant la vila quasi despoblada quan se n'anaren més de 300 famílies. El segle XVII passa entre epidèmies, sequeres i males collites, estant a finals de la centúria quan es produeix una recuperació de la població que aplega a quotes de més del 200%, i així es consoliden les millores en l'agricultura i en la ramaderia, base econòmica de la població. La població dedicada no sols a les feines del camp, i a la ramaderia, desenvolupa una important feina artesanal amb el treball de la randa que ocupava més de 2.000 dones i xiquetes, d'una població de 7.587 ànimes, segons el geògraf Cavanilles.
Mor executat en Barcelona pels francesos el subtinent de l'exèrcit, José Navarro Terol, el sergent Navarro, heroi de la Guerra del Francés. Amb l'abolició dels senyorius en 1837, i la posterior desamortització, es va consolidant una incipient burgesia agrària i comercial, comptant-se en 1879, amb una població que ultrapassa els 8.000 habitants. Tot allò fa que nasca i es desenvolupe una burgesia comercial que en contacte amb la seua homònima catalana, de principis de segle, impregnara els novelders del nou estil arquitectònic i ornamental que era el modernisme, construint ací a la ciutat un important nombre de cases escampades per la part urbana de la població, que havia experimentat un notable creixement urbanístic de la població des de mitjan segle XVIII.
A aquest anys de finals del segle XIX i principis del XX correspon la construcció del Casino i del Santuari de Santa Maria Magdalena en l'altiplà de La Mola, acabat en la dècada dels quaranta. El 1901 li va ser concedit el títol de Ciutat. El 1929 se li segregà l'actual municipi de la Romana.
Evolució demogràfica
Novelda compta amb 26.873 habitants (INE 2011).
| Evolució demogràfica de Novelda[1] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2001 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2011 | ||
| Població | 7.927 | 9.648 | 11.388 | 12.045 | 11.994 | 9.508 | 10.349 | 10.598 | 12.911 | 17.344 | 20.776 | 21.928 | 24.111 | 26.335 | 26.525 | 27.008 | 27.135 | 26.873 | |
Economia
L'agricultura noveldera gira entorn del monocultiu del raïm de taula dins de les seues dues varietats principals Aledo i Ideal. Aquestes són famoses per la bossa de paper en la qual s'introdueix el raïm. La bossa de paper protegeix per una part de les inclemències del temps i per altra dels tractaments fitosanitaris. En conclusió, es tracta d'un fruit d'alt valor comercial amb una qualitat excepcional, el qual és una de les escasses fruites europees capaç de ser consumida fresca en Nadal, especialment la Nit de cap d'any.
L'activitat industrial més important és la fabricació i elaboració de marbre i de pedra natural. Se pot afirmar que Novelda s'ha convertit en un gran centre especialitzat que fa de la ciutat lider estatal, si és té en compte el volum de vendes i producció aconseguit.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Una altra activitat industrial representada al municipi és l'agroalimentària, especialitzada en l'envasament i comercialització d'espècies, condiments (especialment el safrà) i infusions. Aquesta indústria va nàixer a finals del segle XIX, fent de Novelda, des d'aleshores i fins ara, un centre important d'envasament. Existeixen actualment un gran nombre d'empreses, la majoria familiars, dedicades a aquest ofici.
Política
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Salvador Sánchez Arnaldos | PSPV |
| 1983 - 1987 | Salvador Sánchez Arnaldos | PSPV |
| 1987 - 1991 | Salvador Sánchez Arnaldos | PSPV |
| 1991 - 1995 | Salvador Sánchez Arnaldos |
PSPV |
| 1995 - 1999 | Mª Milagrosa Martínez Navarro |
|
| 1999 - 2003 | M. Milagrosa Martínez Navarro | PP |
| 2003 - 2007 | Mª Milagrosa Martínez Navarro |
PP |
| 2007 - 2011 | Mariano Beltrá Alted | PSPV |
| Des del 2011 | Mª Milagrosa Martínez Navarro | PP |
Modernisme
La situació socioeconòmica nacional, a les acaballes del segle XIX va provocar a Novelda la formació d'una burgesia originada per la revitalització del comerç i el desenvolupament de l'agricultura. Aquesta classe alta noveldera es va preocupar per aplicar als seus edificis els cànons marcats per la moda imperant en eixe moment: el modernisme, que constitueix avui dia un conjunt monumental de gran valor històrico-artístic.
En referència als trets que caracteritzen estes cases palatines modernistes, cal dir que presenten una distribució corresponent a tres funcions: la funció social (entrades, vestíbuls, salons), la funció privada (sala, menjador, gabinet, despatx, biblioteca) i la funció unitària (cuina, safareig, bany, servei domèstic). Esta estructura interna de la casa òbviament es complica o se simplifica segons les diferents capes socials i el seu respectiu nivell econòmic.
Curiosament, en esta ciutat hi han tres dels millors exemples d'este estil en terres valencianes: La Casa Museu Modernista, el Centre Cultural Gómez-Tortosa i la Casa Mira. Esta última, no visitable en tractar-se d'una propietat privada, alberga característiques comunes a les abans esmentades i és també una de les millor conservades.
Edificis i llocs d'interés
Ajuntament
La façana i el pòrtic són una clara mostra de l'arquitectura civil valenciana del segle XVII. Destaca per la seua rigidesa i solidesa. El pòrtic, de doble arc, constituïa l'antiga llotja. Enfront de l'Ajuntament, a la plaça Vella, és al centre el monument a Jorge Juan i Santacilia inaugurat en 1913.
Monument a Jorge Juan
L'estàtua de bronze fou inaugurada el 1913. Jorge Juan, cèlebre científic i marí nasqué en Novelda el 1713. Aquest era conegut a Europa com el Savi Espanyol, i va formar part de la Royal Academie des Sciences i de la Royal Society. Sens dubte va ser un dels personatges més importants del segle XVIII. A més dels seus treballs científics i acadèmics, va tindre tasques prou difícils de fer: va ser espia al Regne Unit i també va elaborar un informe secret sobre la situació política, social i econòmica dels virregnats. Però Jordi Joan és més conegut pel descobriment que va fer junt amb el seu company, Antonio d'Ulloa, sobre la mesura de l'arc de meridià i d'un grau terrestre. El seu retrat ha sigut familiar als espanyols durant uns anys ja que ocupava una de las cares d'un dels bitllets de deu mil pessetes.
La Glorieta
Els terrenys on s'ubica van ser cedits pel Duc de Medina Sidònia, descendent dels Marquesos de La Romana, en les últimes dècades del segle XIX. El primer nom por la qual es coneixia aleshores a La Glorieta fou "Plaça de la Fernandina" en agraïment a la donació efectuada i en honor a una de las filles del Duc. Va estar reconeguda com Plaça de la Fernandina durant molts anys fins que la pròpia ciutadania la va batejar popularment amb el nom de La Glorieta, que segueix conservant actualment.
En el seu origen, foren diverses les activitats que se projectaren sobre ella, com el Mercat d'Abastos, sense que cap d'elles aplegara a bon termini, atès que amb les construccions dels primers habitatges i els seus corresponents carrers, la seua utilitat fou per a zona de esplai, plantant-se els seus primers arbres i instal·lant-se la seua primera font. A pesar de tot, va acollir el mercat dels dimecres i els dissabtes. Al llarg de la seua història, La Glorieta ha patit varies remodelacions. El 1927, s'inaugurà un quiosc amb l'objectiu de allotjar bandes de música en la seua part superior, utilitzant la seua part inferior com a cafeteria. El 1943, aquest quiosc fou substituït por una lluminosa font que, al poc temps, va ser reemplaçada por un templet obert i el traçat del qual se deu al novelder D. Patrici Payá. En els anys 80 La Glorieta pateix altra remodelació, adquirint la imatge i l'estructura que ha tingut durant qualque més de vint anys. Ha patit la seua última reforma o remodelació, la qual se dissenya amb l'objectiu de testimoniar la realitat de la Novelda actual, tant en el seu estil i realitat arquitectònica, com en el simbolisme dels diferents elements que la conformen. La Glorieta segueix sent l'espai urbà emblemàtic de la ciutat, pràcticament al centre geogràfic de la trama urbana de la mateixa. D'estil clarament "minimalista" tant per les formes adoptades en el seu disseny com per l'elecció dels materials empleats, o pels elements de mobiliari urbà.
Santuari de Santa Maria Magdalena

El santuari de Santa Maria Magdalena fou construït a partir d'un projecte que va traçar l'enginyer novelder Josep Sala Sala que impregnant així el seu projecte de l'estil modernista català. Aquest santuari recorda al Temple Expiatori de la Sagrada Família. La seua construcció, començada en 1918, va necessitar de tres fases, per donar per acabada l'obra en 1946. A la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'alçada culminades per una creu pètria que també és en la cúpula i sobre els arcs superiors de la façana. Té forma de pitxer, simbolitzant el pitxer que la Santa portà de bàlsam a Jesús. Aquesta forma original és també única en el món. Els motius decoratius deuen tenir antecedents en els estils medievals, barrocs i en la pròpia naturalesa. Influències aquestes que van dur l'autor a combinar cudols del riu Vinalopó, taulells policromats, rajoles rogenques, maçoneria, etc., hi ha santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i al darrere de l'altar podem admirar un bell quatre atribuït a Gaston Castelló.
Museu Arqueològic
La seua creació data de 1980, sent reconegut oficialment pel Ministeri de Cultura, Direcció General de Belles Arts, Arxius i Museus en 1983, any en què va ser traslladat a la Casa de la Cultura, ubicació actual. L'any 1996, el Museu Arqueològic és reconegut oficialment per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana com a Museu Històric de la Ciutat. Seccions d'Arqueologia i Paleontologia. El 2003 va patir una remodelació per al seu condicionament a les noves tendències museístiques, la qual cosa ha permés la conservació, exposició i difusió dels costums i vida quotidianes dels nostres avantpassats, fent un recorregut des del Paleolític fins als nostres dies. El Museu Arqueològic compta amb un important fons fundacional de materials de bronze, ferro, ceràmics, restes de fauna, etc., que superen els 2.500 objectes i que van, cronològicament, des del Paleolític fins a l'Edat Mitjana. Objectes provinents de jaciments de la conca del Vinalopó, així com d'altres zones peninsulars, exposats en vitrines seguint períodes culturals que comprenen des del Paleolític Inferior, algunes fases del Paleolític Superior, Època de Bronze, cultura Ibèrica i Romana; i comptant amb objectes d'èpoques islàmica i medieval. El Museu Arqueològic guarda un gran conjunt d'important valor patrimonial que ens ha permés recuperar i conservar materials de caràcter històric i etnogràfic dels nostres antics pobladors.
Parròquia Arxiprestal de Sant Pere Apòstol
Es va començar a construir en 1553 i ha anat patint amb el pas dels anys diferents i importants canvis. Destaquen, en 1740, una restauració de la façana principal que presenta característiques barroques i la construcció en 1742 de la Capella de l'Aurora, en 1910 la construcció d'un nou campanar. Presideix la façana principal una escultura de Sant Pere, realitzada en 1957 per un artista local, Gaspar Vicent Ramon.
Església de Sant Roc
És a la plaça de Santa Teresa de Jornet, adossada a l'asil d'ancians, antic hospital. S'inaugurà en 1668, acomplint el Consell amb la promesa feta davant una greu epidèmia de pesta que va assolar la població.
Casa Mira

A la placeta de Sant Vicent, és una de les joies arquitectòniques que enriqueixen el patrimoni cultural i artístic de Novelda. Construïda a principi de segle pel destacat colliter i exportador de vins i oli, el senyor Francisco Mira Abad, sobre el solar que ocupara l'antic habitatge dels seus pares, es compon de planta baixa i dos pisos. Va ser projectada, sobretot en el seu interior, seguint l'estil d'altres habitatges que s'acabaven de construir en aquell moment a Novelda, guardant una gran similitud amb la casa de la senyora Antonia Navarro Mira, la "Pitxotxa", actual Casa Museu Modernista, atés que en la seua construcció van intervindre els mateixos artesans que ja havien treballat en la construcció de la casa del carrer Major, com el mestre obrer Ceferino Escolano, qui utilitzaria alguns elements decoratius d'estes cases en la construcció de la seua vivenda en el carrer de Sant Alfons. També va intervindre el marbrista Felipe Navarro Segura, encarregant-se de la ferreria Samuel Pérez, en tant que José Yori Vidal i José Valero Mira es van fer càrrec de la talla en fusta i de la decoració, el murcià Andrés Puixant. L'electricitat va ser realitzada per la prestigiosa firma Juan Wenzel i CIA., que tenia oberts despatxos a Madrid i Barcelona. Tots estos artesans van mostrar la seua professionalitat en esta casa que produïx en el visitant una verdadera commoció dels sentits, a causa de la gran profusió d'ornaments decoratius, alguns dels quals també van ser utilitzats en la casa del carrer Major, amb l'aplicació de vius colors emprats en les zones on van ser utilitzades pintures a l'oli. La defunció del propietari en la finca que posseïa en Agost va deixar inconclusa la casa.
Centre Cultural Gómez Tortosa
Aquest edifici, propietat de l'Ajuntament de Novelda, mostra l'esplendor del modernisme de les cases particulars d'esta ciutat. Este immoble de tres plantes va ser construït al principi de l'últim terç del segle XIX, el qual va patir una profunda reestructuració i ampliació de la seua planta en 1901, al ser adquirit per Sra. Antonia Navarro Mira la qual va incorporar elements decoratius i arquitectònics propis del modernisme. Aquest edifici es va constituir com a vivenda familiar i va ser residència dels Comtes de Gómez-Tortosa-Tortosa. Encara que el seu aspecte exterior no crida l'antenció, a l'estar més prop de les composicions arquitectòniques del segle XIX, és el seu interior el que sí ho fa, ja que ofereix bons exemples de decoració i distribució típica de les cases de la burgesia de principis de segle XX. És de resenyar les columnes i enreixats de ferro colat, escala de buit ovalat, claraboia, pati rodejat de columnes de roca calcària d'estil corinti sobre base de marbre roig de la zona, saló dels tapissos pintats per Lorenzo Pericás rodejat de sòcol de roure tallat amb taulelleria policromada, capella, mobles d'època i la resta d'elements que reflecteixen l'exquisit gust modernista de l'època.
Casa Museu Modernista
Casa Museu Modernista va ser manat construir a inicis del segle XX, concretament en 1901, per la seua propietària, Sra. Antonia Navarro Mira, a l'arquitecte D. Pedro Cerdán Martínez, autor del projecte. És una dels habitatges millor conservats en la que es hi ha amb major profusió i esplendor la decoració pròpiament modernista. Aquest habitatge, hui propietat de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), es compon de planta baixa i dos pisos, destaca una excel·lent obra d'enreixats en finestres i balcons, però és en el seu interior on es desenvolupen amb tota la seua opulència els elements propis del modernisme: fusta tallada, vidres, estucs, pintures de sostres i murals, marbres, mobles d'època, etc, destacant pel seu singular bellesa l'escala i el pati rodejat de columnes de marbre blanc.
Castell de la Mola

El Castell de la Mola és sobre un petit altiplà a 360 m. d'altitud amb relació a la mar. Dista a 3 km. de la població de Novelda, en direcció nord-oest. Destaca especialment la seua torre de planta triangular.
Gastronomia
Novelda ha recollit las influències gastronòmiques de tota la zona fins a treure el millor i oferir-lo en un menú en el que destaquen els gaspatxos, fassegures, la gatxamiga, l'arròs amb conill i caragols, els Alls en giraboix (cua de vedella, tomaques seques, nyores, alls, cebes, cards, botifarres blanques i dures, patates i oli crú, fetge de pollastre, ous durs, pà torrat i les botifarres que es trauen dels alls) o el caldo novelder, elaborat amb tomaques madures, albergina, pebrot roig, ceba, anxoves, olives i un gra d'all, el "bullitori" de bacallà (típic dels divendres de quaresma), el forment picat, l'arròs caldós amb verdures, el putxero, etc.
Festes
Entre el 19 i el 25 de juliol tenen lloc les festes de Moros i Cristians i les festes Patronals. El 20 de juliol se celebra una romeria de la Baixada de Santa Maria Magdalena (La Baixà de la Santa) baixant la imatge de la Santa al poble des del Santuari de Santa Maria Magdalena. El 22 de juliol se celebra la festivitat de Santa Maria Magdalena. El 21 i el 23 tenen lloc les desfilades de Moros i Cristians. El primer dilluns d'agost es trasllada la imatge de la Santa al Santuari.
Altra festa pròpia de la ciutat es la "processó de les 40 hores" que se celebra tots els dimarts de Carnestoltes. En aquest acte se trau la Sagrada Forma pels carrers del centre de la ciutat. Crida l'atenció que en un dia pagà com el Carnestoltes se celebre un acte religiós. L'origen ve per una pesta que va assetjar a la ciutat i, des d'aleshores, li fou concedida a la ciutat aquest privilegi papal per resoldre la pena.
La Setmana Santa també la podem considerar com una de les tradicions pròpies, religioses, patrimonials i populars que manté amb arrelament aquesta població. Amb quasi 3.000 confrares de participació en l'actualitat, es manté viva des que en l'any 1880 processó a Novelda de forma oficial el Sant Soterrament. És de gran bellesa la majoria del patrimoni escultòric processional, tenint en els Germans Blanc, un dels màxims exponents a Novelda de la imatgeria valenciana del segle XX.
Personatges il·lustres
- Jordi Joan i Santacília (Novelda; 1713 - † Madrid; 1773), científic, marí i diplomàtic.
- Tomàs Abad Alenda, alcalde de Novelda el 1901-1903.
- Francisco Escolano Gómez (Novelda, 1901-1962), catedràtic, escriptor i cronista de Novelda.
Referències
- ↑ Font: Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d' Espanya des de 1996.
Bibliografia
- Elías Abad Navarro: El Castillo de la Mola de la Ciudad de Novelda. Diputación y Consejo de la Grandeza de España, Tip. San Francisco (Murcia, 1928).
- Francisco Escolano Gómez: Sólo por que no se olvide. El Dado Verde (Novelda, 1956) y Edicions Locals (Novelda, 1998). ISBN 84-923771-0-0
- Antonio Laborda: Descripciones de Novelda. La Hoja del Monte (Madrid, 2012). ISBN 978-84-939472-1-7
- Antoni Rico i Garcia, Història de Novelda, Edicions locals, Ajuntament de Novelda (Novelda, 2011)
Enllaços externs
- Ajuntament de Novelda.
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca. De Paco González Ramírez.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
| |||||