Morella vera
P2348  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Q494756 | |||||||||
| Q83093 | |||||||||
| Q756 | |||||||||
| Q7211 | |||||||||
| ''''' | |||||||||
| Q863247 | |||||||||
| Q13557414 | |||||||||
| Distribució | |||||||||
| Q322481 | |||||||||
.svg){kind=icon}
La morella vera[1], morella negra,[1] solatre, herba mora, pebre d’ase i tomaca borda (Solanum nigrum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies d'origen sud-americà i emparentada amb l'albergínia (Solanum melongena) i el tomàquet (Solanum lycopersicum) que actualment creix pràcticament a tot el món.
Segons el terreny i les condicions de nutrició, pot arribar a ser molt tòxica ja què, conté elevades concentracions de solanina, un alcaloide que la planta empra com a defensa contra els depredadors i què s'acumula a les parts verdes de la planta. Malgrat això, té un cert ús en fitoteràpia.
Descripció
S. nigrum és una herba lleugerament "pubescent" de fins 50 cm d'alçada, amb fulles grans, alternes i peciolades, amb limbe ovoide més o menys sinuós, i inflorescències formades per 3 a 6 flors hermafrodites de entre 5 i 7 mil·límetres; aquestes s'agrupen en cims pedunculats, amb pètals blancs que sobresurten les anteres grogues molt destacades. El calze té 5 separes. Les flors són tan petites que no es poden distingir a simple vista. Els fruits són baies d'1 cm de diàmetre; verds quant son immadurs (amb grans quantitats de solanina) i es tornen negres quan maduren.
Principis actius
- Alcaloides: Solanina, solasonina, solanigrina, solamargina, asparagina
- Tanins
- Saponines
- Àcid nítric
- Nitrats
Ús medicinal
Les solanines resulten molt tòxiques, al igual que altres alcaloides (xaconina i solasodina) presents en el fruit i les fulles de la planta. L'enverinament produeix vòmits, dolor estomacal, sopor, augment de temperatura i en casos extrems, paràlisis i finalment la mort per fallida cardíaca. La concentració de solanina depèn del grau de maduresa (en els fruits), del terreny de cultiu i de les condicions nutricionals de la planta. El seu valor tòxic fa que la infusió s'usi a vegades com insecticida per protegir els cultius, en especial en combinació amb el bacteri Agrobacterium tumefaciens.
En medicina popular, les fulles o la infusió en fred s'usa com a sedant, antiinflamatori, antipirètic i purgant; la sobredosi, però, pot ser fatal.
Donat que la cocció destrueix la solanina, els fruits madurs s'usen ocasionalment en melmelades i conserves.
Toxicitat
Molt alta. Les intoxicacions es produeixen per ingestió de baies verdes especialment en els nens, pels quals els resulten molt atractives. La ingestió d'uns 6 fruits per part d'un nen pot resultar mortal. La toxicitat dels fruits en alguns períodes de l'any pot doblar la de la Solanum dulcamara o dolçamara. Els alcaloides continguts en aquests resulten molt tòxics produint lesions en l'aparell digestiu i en els pulmons. Una ingestió elevada pot produir necrosi en el fetge o edemes en els pulmons.
En quant als fruits, resulten molt més perillosos abans de madurar que és quan presenten una dosi més elevada de solanina. S'han produït intoxicacions alimentàries a partir de menjar fruits de morella vera. Té molta semblança amb els pèsols, per tant, la toxicitat per ingestió accidental és la més comuna.
Els símptomes són: dolors de panxa, salivació, diarrea i problemes hepàtics. En dosis elevades, disminueix el pols, dificulta la respiració, convulsions, aturada cardiorespiratòria, mort.
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «morella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.