Mulassa de Barcelona
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Mulassa». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2013 |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Mulassa de Barcelona és un element del bestiari popular català de la ciutat de Barcelona, al Barcelonès, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'Àliga, el Lleó, el Drac o la Víbria.
Origen
La Mulassa sempre ha estat vinculada a la Basílica del Pi, on el gremi dels paraires, a qui el Consell Municipal encarrega la responsabilitat del seu manteniment, hi tenen capella.
Les primeres referències les trobem l'any 1601 quan consta en el Dietari del Consell la seva participació a les festes de canonització de Sant Ramon de Penyafort com a membre de la Parròquia de Santa Maria del Pi. També hi ha cosntància des de 1627 del ús de pirotècnia, si bé l'any 1771 el Consell de la Ciutat li prohibí l'ús de coets, segurament degut a les seves extravagàncies.
La Mulassa surt amb regularitat fins al 1701, però a partir de les restriccions del Decret de Nova Planta de 1716 anà caiguent en desús fins que a partir de 1812 ja no se'n troba cap més referència.
Actualitat
Com a part del Projecte de Recuperació de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, gràcies a l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi com a entitat responsable, el 1988 es recupera la Mulassa de Barcelona tot integrant-la al Seguici Popular de la ciutat amb ball i música pròpies.
Actualment la Mulassa torna a fer ús de pirotècnia, participant assíduament als diferents correfocs de les festes barcelonines. La peça actual és obra del solsoní Manel Casserres i Boix.
