Vés al contingut

Museu Episcopal de Vic

De Viki.cat
Museu Episcopal de Vic
MEV
Fitxer:Logotip Museu Episcopal de Vic.svg
Logotip del Museu Episcopal
Error creant la miniatura: <div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;">
<div style="font-size: %; line-height: 110%; z-index:90; position: relative; top: -1.5em; width: 6em; Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["">
Localització respecte Catalunya
Fundat 1891
Localització Pl. Bisbe Oliba, 3
Vic (Barcelona)
ÀmbitMuseu d'Art
N. de visitants28.735 (2008)
Superfície6.200 m2 (total)
2.700 m2 (exposició)
Director/a Josep Maria Riba
Transport públicEstació de Vic
(R3 de Renfe)
Lloc web www.museuepiscopalvic.com

El Museu Episcopal de Vic (MEV) és un museu d'art medieval especialitzat en art litúrgic, pintura i escultura del període gòtic i romànic català, situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona.[1] Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Història

El Museu va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà de Vic l'any 1882, base del Museu Episcopal.

Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Conill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. Amb el gran augment de les col·leccions, el 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic.

L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.

El Museu Episcopal de Vic té per objectiu realitzar accions per conservar, documentar, estudiar,exhibir i difondre els fons que integren les seves col·leccions per tal de contribuir a la salvaguarda del patrimoni cultural, posant un èmfasi especial en la conservació, la investigació i la difusió del seu fons amb programes i activitats dirigits a involucrar a tot tipus de públics.[2]

Col·leccions

Fitxer:Montgrony Sant Pau.jpg
Lateral d'altar de Montgrony.

Les seves seccions, ordenades en sentit cronològic i estilístic, es troben dividides entre la col·lecció d'arqueologia, la de romànic i gòtic, la de teixit i indumentària i la secció dedicada al vidre, la pell, l'orfebreria i la ceràmica.

  1. Planta soterrani: Arqueologia i lapidari. Ubicada al soterrani de l'edifici, conté obres que abarquen des de la prehistòria fins a l'època altmedieval. Es poden observar pergamins, restes arqueològiques gregues, ibèriques i romanes i una col·lecció de lapidaris.
  2. Planta baixa: Pintura i escultura romànica i gòtica (segles XII -XV). Col·lecció romànica: és la col·lecció més extensa, on es troben les obres més preuades. El Baldaquí de Ribes, de la Vall de Ribes. També es poden veure diverses pintures murals i sobre taula, escultura sobre pedra i sobre fusta, el portal de l'església de Sant Vicenç de Malla o elements de la catedral de Vic i així com una col·lecció de marededéus. També s'hi poden veure les pintures murals d'Osomort, Brull, Sescorts, la Seu d'Urgell etc. També compta amb una gran col·lecció de frontals d'altar, com ara el de Santa Margarida de Vilaseca.[3] Col·lecció del gòtic: pel que fa al gòtic, destaquen la Marededéu dels Boixadors, un retaule de Bernat Saulet i les obres de Pere Serra, Bernat Martorell, Ramon de Mur, Jaume Huguet i el Retaule de Santa Clara de Lluís Borrassà, de 1414 i el retaule d'alabastre del monestir de Sant Joan de les Abadesses.[4]
  3. Planta primera: Pintura i escultura (segles XV-XIX). Teixit, indumentària i vidre.Col·lecció de teixit i indumentària litúrgica: es poden veure vestits realitzats entre el segle IV i el segle XX, juntament amb altres obres i peces relacionades.[5]
  4. Planta segona: Pell, orfebreria, numismàtica, forja i ceràmica. Pell, orfebreria i ceràmica: ubicada a l'última planta de l'edifici ofereix un recorregut per les diferents arts decoratives catalanes.

Visita online

La visita online, mitjançant la web, permet des de 2009, veure en alta resolució algunes de les seves obres mestres, com el Retaule Gòtic de Santa Clara, de Lluís Borrassà, el Retaule de la Passió de Bernat Saulet i el Retaule de Guimerà de Ramon de Mur.[6]

Premis i condecoracions

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya el va declarar museu d'interès nacional, i el 2003 va aconseguir el Premi Nacional de Patrimoni Cultural: per la important contribució que ha suposat per a la difusió de l'art medieval català la seva inauguració el 18 de maig de 2002 i per la qualitat del seu projecte museològic comprès en un edifici de nova planta dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà. [7]

Referències

  1. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. ↑ «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|15/03/2007|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  3. ↑ «Romànic». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  4. ↑ «Gòtic». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  5. ↑ «Teixit i indumentària». [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  6. ↑ Plantilla:Citar publicació
  7. ↑ «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

Bibliografia

 Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets.

[[Categoria:Articles amb referències per millorar des Plantilla:Deod']]

  • PLADEVALL, Antoni, Guies Catalunya Romànica, Osona,1999. Editorial Pòrtic. ISBN 84 7306 528 X
  • GROS, Miquel dels Sants]], «Fragments de Bíblies llatines del Museu Episcopal de Vic», RCatT, 3, 1978, p. 153-171.
  • GROS, Miquel dels Sants]], «El Dr. Eduard Junyent i el Museu Episcopal», Ausa, VIII/91-92, 1979, p. 387-390.
  • GUDIOL RICART, Josep Maria, «La juventut del Dr. Eduard Junyent», Revista Vic, 5-VII-1979.
  • PLADEVALL, Antoni, «El doctor Eduard Junyent i la seva obra cabdal: el Museu episcopal de Vic», Serra d'Or, 235, IV-1979, p. 29-31.
  • ALCOLEA, Santi, «Pintors italogòtics del Museu Episcopal de Vic», Revista Vic, 5-VII-1981.
  • ORDEIG, R., «El Nadal a la pintura romànica del Museu de Vic», Ausona Festa, 24-XII-1981, XIX.
  • ALCOLEA, Santi, «L'obra pictòrica de Ramon de Mur. Museu Episcopal de Vic», Revista Vic, 5-VII-1982.
  • GROS, Miquel dels Sants, «Bisbat de Vic. Museu Episcopal de Vic», Taüll. Butlletí de les comissions per al patrimoni cultural dels bisbats catalans, 1, 1982, p. 62.
  • ALCOLEA, Santi, «Les col·leccions de pintura del Museu Episcopal de Vic», RevistaVic, 5-VII-1983.(Tracta de Pere Vall, Mestre de Sescorts, Jaume Ferrer I i altres pintors contemporanis de Lluís Borrassà).
  • BRACONS, Josep, Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic (Sèrie Catàlegs, 1), Vic, VI 1983.
  • ALCOLEA, Santi, «Lluís Borrassà i el primer estil internacional al Museu de Vic», Revista Vic, 29-VI-1984.
  • GROS, Miquel dels Sants, «Notes per a la història dels museus eclesiàstics de Catalunya», Thesaurus

(catàleg d'exposició), Barcelona, XII-1985, p. 64-75.

  • PASCUAL, V. i RIAL, R., Guia del romànic i del gòtic del Museu de Vic, Eumo Editorial, Vic, 1985.
  • ALCOLEA, Santi, «Les col·leccions de pintura del Museu Episcopal de Vic. El final del Gòtic i els inicis del Renaixement», Revista Vic, 29-VI-1987.
  • ORDEIG, R, «Vic i l'Exposició Universal de Barcelona de 1888», Revista Vic, VI-1988.(Orígens del MEV).
  • ORDEIG, R, Vic i els seus monuments. Guia itinerària (Estudis Històrics, Monografia 2), Vic, VII-1988.
  • GROS, Miquel dels Sants, Museu Episcopal de Vic. Pintura i Escultura Romànica, Editorial Ausa,(Col·lecció Museum), Sabadell, 1991.
  • ORDEIG, R, Museu Episcopal de Vic. Guia, Vic, VI-1991.(Segona edició de l'apareguda el 1989).
  • PÉREZ, J, «El Museu Episcopal de Vic. Notes entorn al centenari», L'Avenç. Revista d'Història, 150, VII/VIII-1991, p. 48-49.
  • ROVIRA J., CASANOVAS, A., «1891-1991: Cent anys del Museu Episcopal de Vic», Revista de Catalunya, 56, X-1991, p. 79-100.
  • SOCIAS, J, «Crónica de Barcelona. Centenario del Museo de Vic», Goya. Revista de Arte, 223-224, XI-1991, p. 111-113.
  • AINAUD DE LASARTE, J, «En el centenari del Museu Episcopal de Vic», Serra d'Or, 384, XII-1991, p. 57-61.
  • ORDEIG, R, «Museus, col·leccions i exposicions en el Vic del segle xix», Ausa, XIV/127, 1991, p. 325-356.
  • Quaderns del Museu Episcopal de Vic, ISSN electrònic: 2013-7400. ISSN paper: 2013-0384

Enllaços externs

Plantilla:Sister

Premis Nacionals de Patrimoni Cultural

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|55|Plantilla:Puntdecimal|N|2|15|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark|primary|name=}}

Obtingut de «https://www.viki.cat/w/index.php?title=Museu_Episcopal_de_Vic&oldid=100049»