Museu de les Trementinaires
| Museu de les Trementinaires | |
| Fundat | 1998 |
|---|---|
| Localització | Tuixent, Alt Urgell |
| Àmbit | Museu etnològic |
| Xarxa | Ruta dels oficis d'ahir |
| Lloc web | trementinaires.org |
El Museu de les Trementinaires és un museu ubicat a Tuixent, a l'Alt Urgell. El museu explica la història de l'ofici de les Trementinaires, dones que històricament obtenien trementina i d'altres herbes dels arbres per fer remeis i els comercialitzaven a masies de tota Catalunya, organitzant rutes, sempre a peu.[1] El museu es va obrir les portes durant el mes de desembre de 1998 i forma part de la Ruta dels oficis d'ahir promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell.[2]
Cada trementinaire fabricava la seva pròpia trementina, que s'elabora extraient resina del pi roig i un cop purificada estava llesta per utilitzar. L'ús més freqüent és la d'aplicar-la en forma de pegat sobre la zona afectada per combatir el dolor, cops, torçades, picades d'aranya o escurçó, úlceres i grans infectats.[3]
Alguns remeis de les trementinaires
| Nom del ungüent | Indicat per aquestes malalties |
|---|---|
| Oli d'avet | Les seves aplicacions són per guarir malalties pulmonars i dels ronyons. |
| Pega negra | Pasta resinosa utilitzada per immobilitzar mans i peus del bestiar en cas de dislocació. |
| Oli de ginebró | Remei destacat per eliminar els cucs de la panxa, tant de les persones com del bestiar. |
| Oli del tífus | Oli composat per gran quantitat d'ingredients, molt sol·licitat durant els diferents brots de l'epidèmia. |
| Orella d'ós | La seva aigua és bona tant per les morenes com per guarir la tos més rebeca i el constipat. |
| Corona de rei | És una herba abortiva, utilitzada tant en les persones com en el bestiar. |
| Te de roca | És una infusió estomacal i lleugerament purgant. |
| Salsufragi | La seva infusió la recomanaven pel mal de pedra dels ronyons. |
| Escabiosa | Es pren per depurar la sang i per quan es té el xarampió. És sudorífera. |
| Sàlvia | Guareix totes les malalties, clarifica la sang i és vulnerària. |
| Hisop | Diu la dita que: dues cullerades de flor d'hisop "tornen la mare a puesto i la filla a lloc". |
| "Tabaco negro" | Les trementinaires elaboraven aquest remei que guaria el "garrotillo", o el que coneixem per diftèria i el tifus. |
| Serpildó | La seva infusió és digestiva i bona per quan es té la "tos ferina". |
Referències
- ↑ Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 70. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.33. ISBN 978-84-96779-45-7.
Bibliografia
- XICOTA, Josep. Museu de les trementinaires, Diari Segre 1991.
Enllaç extern
- Plana sobre les trementinaires (català)
- Vídeo al youtube (castellà)
{{#coordinates:42 | 13 | 51,12 | N | 1 | 34 | 0,77 | E | type:city_region:ES-CT | primary|name= }}Error de l'expressió: Operador < inesperat