Segre (diari)
  Segre | ||
| Gènere | Informació general | |
| Idioma | Castellà i català | |
| Periodicitat | Diari | |
| Àmbit de distribució | Terres de Ponent | |
| Adreça | Carrer del Riu,6 (Lleida) | |
|---|---|---|
| Empresa editora | Diari Segre | |
| Tirada | 17.121 (2008) | |
| Difusió | 12.994 (2008) | |
| Lloc web oficial | ||
El Segre és un diari publicat a Lleida per la societat limitada Diari Segre del Grup Segre i amb difusió a les Terres de Ponent i a l'Alt Pirineu. Es va fundar el 1982 i inicialment es publicava només en castellà. L'edició en català va iniciar-se el dia 11 de setembre de 1997. Té delegacions a Balaguer, Tàrrega i també a la Seu d'Urgell, el Pont de Suert i Tremp, i publica suplements comarcals.
Dades [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
President: Robert Serentill Utgés Director executiu: Juan Cal Sánchez Director de redacció: Santiago Costa Sotsdirectors: Joan Miras Muntadas, Anna Gómez Marsol i Glòria Farré Lorente Redactors en cap: José Carlos Miranda i Joan Martí Alegre
Seccions [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Lleonard Delshams Valdés (Fotografia) Anna Barcala (Disseny) José Carlos Monge (Esports) Jordi Gabernet (Comarques) Josep Grau (Societat) Eva Martínez (Economia) Albert Samper (Edició en català) Maria Terré (Secretària de redacció)
Delegacions [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Delegat de l'Urgell i la Segarra: Xavier Santesmasses Delegada de la Noguera: Esmeralda Farnell Delegada de l'Alt Urgell: Cynthia Sans Delegat del Pla d'Urgell: Joan Gómez
Orígens[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El diari Segre va aparèixer per primera vegada el 3 de setembre de 1982 sota la direcció de Manuel Fernández Areal (que va substituir a última hora al que va ser el seu promotor, Emilio Rey) i ajudat per un grup d'empresaris locals, que contemplaven la viabilitat del diari davant la imminent desaparició del Canal de Mitjans de Comunicació Social de l'Estat, entre els que s'hi trobava el primer diari local, La Mañana.
La curta vida del govern de la UCD i l'ajornament de la decisió del nou govern socialista fins el mes de maig del 1984 va provocar la primera crisi en la societat editora que es va veure en el dilema de tancar el diari o fer una operació acordió, traspassant la majoria de la propietat als treballadors que estaven disposats a sacrificis laborals per tirar endavant el projecte periodístic. A l'abril de 1983 es va produir una ampliació de capital a la qual van acudir els treballadors gràcies als crèdits concedits pel Fons Nacional de Protecció del Treball. El canvi de l'accionariat va provocar també un canvi en la direcció del diari que va ser assumida per Carles Revés Escalé, qui va donar una orientació més moderna i plural al diari. L'entrada dels nous accionistes no va acabar de resoldre els problemes econòmics de la societat, a la qual faltava capital inicial i un projecte empresarial clar. Al 1984 es nomenà a Ramón Perelló Capdevila i al mateix temps desapareix el diari La Mañana durant gairebé un any concretament fins al març del 1985, mentre que al mateix temps entrà a la societat un nou accionista, Robert Serentill Utgés que a més d'aportar una nova injecció de capital, introduí criteris de gestió, comercials i objectius empresarials clars a la societat. Al 1986 cessa el director Ramon Perelló i és substituït per Juan Cal Sánchez. Des d'aquest moment, el diari experimenta un constant creixement en les vendes, en els ingressos i equilibra el seu compte de resultats, tancant amb beneficis l'exercici de 1987.
Des de llavors, l'empresa renova tota la seva maquinària i adquireix una nova rotativa News King de la marca King Press de vuit cossos d'impressió que permeten imprimir 61 pàgines en blanc i negre, i així, es substitueix la vella Harris V-15 de tres cossos i 24 pàgines amb que es va iniciar el diari. També s'adquireix un nou sistema d'edició que substitueix a l'antic Harris amb que començà el diari, i ara opta per un Sistema Edicomp 3000, de Protec, que ha estat actualitzat i que en l'actualitat és Edicomp 4000. A mesura que la situació de l'empresa millorava i creixien els beneficis, el Diari Segre S.L ha adquirit participacions en diverses societats editores de zones limítrofes, destacant el 33% de la participació en Premsa Andorrana S.A, editora del Diari d'Andorra. També té el 60% d'Eco Serra S.L, societat editora del seminari Nova Tàrrega, d'aquesta ciutat i propietària també d'una agència de publicitat , Eco Serra l'àmbit d'actuació de la qual és la comarca de l'Urgell. El seminari té una difusió setmanal de 1.600 exemplars i una factura d'uns 25 milions de les antigues pessetes anuals, sempre però, amb resultats positius. Al 1992 va adquirir el 15% de la societat editora del Pati de Valls, seminari que llavors imprimia als tallers del Segre i juntament amb el qual es va iniciar el projecte frustrat d'editar el seminari La Veu de Reus.
Al 1991 va adquirir una nova rotativa, 845 A, de quatre cossos d'impressió i un màxim de 64 pàgines en blanc i negre o 48 en color. Amb ella es pretenia fer front als nous reptes de la premsa com la introducció del color, l'augment de la productivitat i la millora de la qualitat d'impressió, així com satisfer la demanda de la creixent clientela per la qual s'han arribat a imprimir fins a un milió d'exemplars setmanals. També s'adquireixen nous sistemes de pre-impressió amb ordinadors Macintossh i gravadores Postscript, que s'uneixen a les AR1000, amb llenguatge ACE que ja funcionen a la redacció. Actualment s'han adquirit dos nous cossos fabricats l'any 1990 de la rotativa Harris. A més el taller del Segre compta amb dues màquines d'imprimir fulla a fulla per poder atendre les pròpies necessitats i les de petits clients d'impremta.
Al 1994 l'empresa editora va veure satisfet el seu desig d'entrar al negoci multimèdia i va participar en la compra a la cadena Cope, de l'emissora lleidatana Ràdio Terraferma, en la que posseeix el 40% del capital i des de l'onze de setembre de 1994 ha canviat el nom per de Segre Ràdio amb una fórmula radiofònica a base de música “adulta contemporània” i notícies locals cada hora, que son subministrades per la redacció del diari. L'emissora és gestionada també per l'editora de Segre.
Des del 1997 i per primera vegada a Espanya, el Segre disposa de dues edicions simultànies i idèntiques en castellà i català, gràcies a un sistema de traducció automàtica desenvolupat en col•laboració amb l'empresa incyta i en que els tècnics del diari Segre han desenvolupat tots els automatismes en la transferència de fitxers des del sistema editorial de castellà al programa de traducció automàtica i d'aquest sistema editorial català, això com els filtres per facilitar la compatibilitat de textos entre tots els sistemes informàtics. Aquesta idea molta gent es pensava que l'havien copiada del diari El Periódico, però va ser en realitat el diari lleidatà qui va innovar en aquest aspecte.
D'altra banda, Diari Segre S.L. ha desenvolupat un sistema d'intercanvi d'informació interna que permet elaborar un suplement informatiu setmanal per cada comarca lleidatana amb l'única intervenció de dos persones, aprofitant tots els continguts generats per la xarxa de corresponsals del mateix diari.
El diari Segre doncs, ha estat la primera empresa editora espanyola que ha ensenyat amb èxit la redacció única per tots els seus mitjans de comunicació (premsa, radio, Internet i televisió) gràcies a una base de dades comú disfressada per la pròpia empresa que facilita la distribució de la informació a través dels diferents canals informatius.
En col•laboració amb tres diaris catalans (Regió 7, El 9 Nou y Diari de Girona) i el proveïdor d'Internet, el Segre ha liderat la posada en marxa d'un sistema d'Intercanvi Regional que permet als quatre diaris compartir les informacions a través d'Internet. L'associació Catalana de Premsa Comarcal, l'Associació de Periodistes Inter pirinencs i l'associació de diaris en llengües minoritàries d'Europa ja han mostrat el seu interès per adquirir aquest sistema.
El diari Segre S.L. ha desenvolupat a més, un imaginatiu sistema de diari digital que consisteix en facilitar butlletins informatius cada hora a través d'Internet en lloc del tradicional abocament de continguts que efectuen la major part dels diaris espanyols des de l'edició convencional a l'electrònica.
En col•laboració amb la diputació de Lleida i amb el proveïdor d'Internet, IWS, el diari ha desenvolupat un portal d'Internet, Lleida.com, en el que s'ofereix una àmplia gamma de serveis a partir d'un sistema integrat en base de dades. El dia 9 de maig del 2001 va començar a emetre a Lleida Televisió, la tecnologia de la qual és tota digital i aprofita els butlletins dels informatius elaborats pels periodistes de la ràdio i la informació d'agenda que genera Lleida.com. I fins aquí la breu història introductòria del diari local lleidatà.
dues edicions [[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El diari Segre, com bé havíem dit, publica dues edicions: una en castellà, i l'altra en català. Tanmateix, les notícies s'escriuen primer en castellà, tant el text com els titulars. Un cop les notícies estan escrites, un conjunt de redactors i set filòlegs encapçalats per l'editor del diari en català, Albert Samper, comencen a perfilar el que serà l'edició del dia següent en llengua catalana. El procediment resulta senzill, ja que els textos prèviament escrits en castellà es passen per un traductor i, posteriorment, se'ls fa una repassada final perquè no hi hagi faltes d'ortografia o de sintaxi. L'edició en català serveix per incloure alguna notícia que ha succeït a partir del vespre i que no s'ha tingut temps d'incloure-la a l'edició en castellà, que tanca dues hores abans.
llibre d'estil[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El diari Segre no disposa d'un llibre d'estil publicat, com tenen la majoria de diaris. Això demostra que no és un diari de gran abast ni grans recursos. Això no vol dir, no obstant, que no tingui unes pautes generals d'actuació a nivell lingüístic. Destaca el fet que utilitza la variant estàndard del català i que descarti, per tant, decantar-se clarament pel dialecte nord-occidental. De totes maneres, sí que utilitza trets característics de les terres de ponent, però només aquells trets que s'usen a tota la província. Tot seguit viem un exemple de les principals característiques lingüístiques que recull el Segre i s'allunyen de l'estàndard:
- Ús dels determinants possessius femenins: meua/meues, teua/teues, seua/seues.
- Ús de mots molt habituals a tota l'àrea de parla nord-occidental: arena, acotxar-se, atansar, caragol, corder, entrepussar, espill, padrí, redó, tomata, unflar, xocolate.
- Infinitiu d'alguns verbs de la tercera conjugació acabats amb “-dre”: tindre, vindre.
Publicacions i suplements[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
En els seus inicis, el diari Segre va començar publicant 24 pàgines, mentre que en l'actualitat la paginació ha arribat fins a les 56 o 64. Alguns cops, fins i tot s'ha pogut arribar a les 80 pàgines. El redisseny del diari el va realitzar Anna Barcala. En un principi, el diari Segre no sortia els dilluns, mentre que ara ho fa cada dia de l'any excepte del Divendres Sant, el dia de Nadal i el dia de Cap d'Any. A més a més, cada dia de la setmana el diari va acompanyat d'algun suplement. D'aquesta manera, s'editen els suplements comarcals del Pla d'Urgell, l'Urgell – La Segarra, la Noguera, Pirineus i la Franja, amb les notícies més destacades que s'han produït en aquestes zones durant la setmana. D'altra banda, els dijous surt el suplement Segre Cap de Setmana, que recull totes les propostes d'oci a les comarques de Lleida. Els divendres surt amb el diari el suplement Esport de Base, on hi apareixen tots els resultats de les categories inferiors dels diferents esports que se celebren a les terres de Lleida. El dissabte, el diari va acompanyat pel suplement Viure bé, en el qual hi apareixen entrevistes, consells de salut i bellesa, viatges i diferents propostes. El diumenge és el dia de Lectura, amb reportatges i entrevistes relacionats amb l'actualitat de Lleida. El Presència també és un suplement que apareix el diumenge i representa una de les revistes més importants de la premsa en català.
Premis i reconeixements[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
El diari Segre i alguns dels seus treballadors han estat reconeguts per la realització de diferents tasques informatives. Així doncs, el rotatiu ha estat guardonat per organismes i institucions entre les quals destaquen el premi de disseny de la Society for News Design, el Premi Nacional de Periodisme, el Mèrit Esportiu de la Generalitat i diferents Pica d'Estats i Tasis Torrent.
- El 1987, Lleonard Delshams va guanyar el Premi Fotopress en la modalitat d'Esports.
- El 1991, Glòria Farré va obtenir el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat.
- El 1995 una infografia de Josep Pulido li va valer per obtenir el Premi Malofiej.
- El 2005, el president de Segre, Robert Serentill, va rebre el Premi Pimec.
- El 2007, Juanjo Ballabriga guanya el Premi Pica d'Estats a la seva trajectòria periodística i la Generalitat guardona Xavier Madrona amb el premi de Periodisme Esportiu.
Esdeveniments 1989: el diari trasllada el procés d'impressió a Alcoletge. 1990: També es va adquirir una nova rotativa, 845 A, de quatre cossos d'impressió i un màxim de 64 pàgines en blanc i negre o 48 en color. 1991: Es crea el Diari d'Andorra, amb participació molt important del diari Segre. 1994: El grup Segre compra a la Cope l'antiga Ràdio Terraferma i crea Segre Ràdio, una emissora independent i catalana. 1997: Nou pas endavant del diari. Apareix l'edició en català del Diari Segre. Ara el diari publica en català i en castellà. 2001: Neix Lleida Televisió, també del Grup Segre. La Generalitat també li atorga, uns anys més tard, la llicència per emetre en la Televisió Digital.
Periodistes[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Josep Maria Sanuy: Va ser cap de secció de Societat, redactor en cap i sotsdirector. Actualment és el director del diari gratuït ADN-Lleida. Carles Porta: Va començar a treballar a Segre com a becari, va treballar a TV3 i va posar en marxa una productora. Miquel Molina: Actualment redactor en cap de la secció de Societat a La Vanguardia. Havia estat anteriorment a Segre i a El Periódico de Aragón. Lluís Caelles: Va començar fent pràctiques a Segre, va estar al Circuit Català de TVE i va passar a TV3 Lleida i després a Barcelona. Ha estat al capdavant de diferents telenotícies. Xavier Ricou: Va treballar a la secció de Tribunals i Successos de Segre. Actualment, treballa a La Vanguardia i apareix també a la televisió. Marta Camps: Va treballar a la secció de Política de Segre i va ser diputada al Parlament de Catalunya pel PSC.
Seccions[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Portada: Hi apareixen les notícies més destacades del dia, ja siguin d'àmbit lleidatà, nacional o internacional. S'intenta buscar un equilibri amb notícies referents a la província de Lleida, encara que si hi ha alguna notícia destacada d'un altre àmbit, surt també a la portada. La dos: A la segona pàgina després de girar la portada ens trobem amb la informació meteorològica i la previsió del temps. Apareixen altres informacions com els resultats del dia anterior de les diferents loteries i sortejos, així com informen de les diferents farmàcies de guàrdia que estan obertes durant el dia. És notícia: Aquesta secció de la pàgina 3 ofereix la informació més rellevant del diari. És una de les considerades més importants per la seva transcendència. Opinió: Són les pàgines que acostumen a correspondre a la 4 i la 5, on hi apareixen les editorials dels diaris, les cartes al director, les columnes dels redactors i col.laboradors i altres articles d'opinió. Lleida: Apareixen les notícies que fan referència només a Lleida. Aquesta secció apareix després d'opinió i va davant d'altres importants com Economia i Política Nacional i Internacional. Comarques: Aquí hi apareixen les altres notícies de les comarques de Lleida, menys la capital, de la qual ja se n'ha parlat a la secció anterior. Panorama: Aquesta és la secció que correspon a l'actualitat política i social referent a Catalunya, Espanya i Internacional. Economia: Es parla de l'economia de Lleida i de l'Estat en general, encara que sempre es fa una interpretació de les notícies en clau lleidatana. No hi falten, però, el més destacat en l'àmbit econòmic a Catalunya, Espanya i la resta del món. També surt la informació de Borsa i la situació dels mercats agraris i ramaders, molt importants en el motor econòmic de la província. Esports: La informació esportiva ve acompanyada de l'actualitat dels diferents equips de la ciutat així com l'actualitat esportiva més mediàtica a nivell nacional i, fins i tot, Internacional. Guia: Aquesta és potser una de les seccions més denses del diari, que inclou diferents notícies de societat, cultura i dedicatòries. També hi apareix l'agenda del dia a la província i els diferents serveis de transport públic, subministraments, passatemps i per acabar es parla de l'actualitat televisiva i de la graella de programació. Contraportada: Apareix un article d'algun membre del diari o col.laborador referent a un tema d'actualitat.
Grup Segre
El Grup Segre és l'empresa lleidatana que edita i produeix el Diari Segre així com d'altres productes audiovisuals. Les empreses del grup són Diari Segre, Lleida TV, Nova Tàrrega, El Pati de Valls i Lerigraf SL.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] Segre Ràdio també fou propietat del grup però fou absorbida per la Cadena SER.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']] També participa a Lleida.com, Ràdio Ponent de Mollerussa, Premsa Andorra, editora del Diari d'Andorra, ADN, edició de Lleida i TOT TV, canal de TV de Grup Segre i Cadena Pirenaica.[[Categoria:Articles amb referències puntuals demanades des Plantilla:Deod']]
Enllaços externs
| ||||||||||||||||||||||||||||||||