Mussa ibn Fortun
Mussa ibn Fortun també conegut com Mussa I (?, v.740 - Saraqusta, 802) fou governador musulmà d'Arnedo, Saragossa i Tarassona el segle VIII.
Antecedents familiars
El nom complert en àrab de Mussa era موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون (Mūsà ibn Furtūn ibn Qāsī ibn Furtūn) i pertanyia a la família muladina dels Banu Qassi: El seu avi era el comte Casius Fortunius, noble visigot que es va convertir a l'islam amb l'arribada dels àrabs a la Península Ibèrica.
Els pares de Mussa eren Fortun, fill primogènit de Cassi i nat abans de la conversió religiosa del comte, i Àïxa, néta alhora de l'últim rei visigot, Roderic, i del conqueridor musulmà d'Hispània Mussa ibn Nussayr i, a més, descendent directe del profeta Mahoma.[1]
Núpcies i descendents
Mussa es casà amb Ònnega (que es casaria posteriorment amb Ènnec Ximenes, llegendari Comte de Sobrarb, i tindria el seu fill Ènnec Aritza, primer rei cristià de Pamplona) i tingueren diversos fills:
- Mutàrrif, valí de Pamplona.
- Yunus
- Mussa II, valí de Saragossa.
- Llop, senyor de Borja.
- Yuqàrtaix
- Garcia
Biografia
El 788 moria l'emir de Còrdova Abd-ar-Rahman I i es produí una lluita entre els seus tres fills (Sulayman, Hixam i Abd-Al·lah) per la successió. Mussa ibn Fortun ajudà Hixam i quan aquest fou proclamat emir, Mussa guanyà en influència i poder. També va ajudar Hixam I en la revolta antiomeia que es va estendre des de Saraqusta a Tortosa, lluitant per la zona dels Ports de Beseit contra Saïd ibn al-Hussayn, qui s'havia alçat en armes contra Hixam I.
Durant el sufocació de la revolta va ocupar la ciutat de Saraqusta en nom de l'emir (789) però la perdé l'any següent quan Matruh ibn Sulayman de Barcelona va arribar amb el seu exèrcit. Després de diverses conspiracions, el desembre de 802 va revoltar-se a Saraqusta, tot morint durant la revolta.
| Precedit per: Saïd ibn al-Hussayn |
Valí de Saraqusta 789 - 790 |
Succeït per: Matruh ibn Sulayman |
Referències
Bibliografia
- (castellà) Cañada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Núm. 158-159, 1980 , pàgs. 5-96