Núria de Gispert i Català

Núria de Gispert i Català
	;
	13a Presidenta del Parlament de Catalunya ;
	En el càrrec
	Assumpció del càrrec; 16 de desembre de 2010
Precedida per	Ernest Benach i Pascual
Consellera de Justícia; de la Generalitat de Catalunya;
	Mandat; 1 de febrer de 1995 – 5 de febrer de 2001
Precedida per	Antoni Isac i Aguilar
Succeïda per	Josep-Delfí Guàrdia i Canela
Consellera de Governació; de la Generalitat de Catalunya;
	Mandat; 5 de febrer de 2001 – 4 de novembre de 2002
Precedida per	Josep Antoni Duran i Lleida
Succeïda per	Josep Maria Pelegrí
Consellera de Justícia i Interior; de la Generalitat de Catalunya;
	Mandat; 4 de novembre de 2002 – 17 de desembre de 2003
Precedida per	Josep-Delfí Guàrdia i Canela (Justícia); i Xavier Pomés i Abella (Interior)
Succeïda per	Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia); i Montserrat Tura i Camafreita (Interior)
Naixement	6 d'abril de 1949 ; Barcelona (Barcelonès)
Partit polític	Unió Democràtica de Catalunya
Professió	Advocada

Núria de Gispert i Català (Barcelona, 6 d'abril de 1949) és una política i advocada catalana, actual presidenta del Parlament de Catalunya.^[1]

Biografia

Casada i amb quatre fills, Núria de Gispert és la filla del també polític i advocat Ignasi de Gispert i Jordà, i rebesnéta de Dorotea de Chopitea, protectora i benefactora de diverses ordes catòliques.^[2] De Gispert es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i té el títol d'interpretació jurada pel Ministeri d'Afers Exteriors. Va exercir d'advocada des del 1971 fins el 1973 fins que va ingressar al cos de funcionaris de la Diputació de Barcelona el 1974, per passar al de la Generalitat més endavant, el 1980.

És col·legiada, sense exercici, del Col·legi d'Advocats de Barcelona, i per la seva tasca com a lletrada, va rebre la Creu d'honor de Sant Ramon de Penyafort (1998), la Creu al Mèrit al Servei de l'Advocacia Espanyola (2002) i la Medalla del Col·legi d'Advocats de Barcelona (2004). També és membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya des del 2006 i defensora del mutualista a la Mútua dels Advocats des de(2005).^[1]

Trajectòria Política

És militant d’Unió Democràtica de Catalunya des del 1986 i membre de la Federació de Convergència i Unió. En el si de la seva formació política ha estat presidenta de l'executiu de Barcelona ciutat, secretaria general d'UDC, presidenta de la Mesa del Consell Nacional i membre permanent del Consell de Govern. També ha estat vicepresidenta de Relacions Institucionals del Comitè de Govern d'UDC i membre del Consell Nacional.

La seva primera implicació amb l'administració catalana va ser com a secretària general de Justícia i de Governació (1984-1993) i com a vicepresidenta del Comitè Director per a l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (1993-1994).

El president de la Generalitat, Jordi Pujol la va incloure en el Govern de Catalunya com a consellera de Justícia en substitució d'Antoni Isac i Aguilar en una remodelació del Govern que hi va haver l'1 de gener de 1995. Va exercir aquest càrrec fins el 5 de febrer de 2001, quan va substituir a Josep Antoni Duran i Lleida com a conseller de Governació arran dels ajustos en el govern que hi va haver arran de la dimissió com a membre de l'executiu català de Duran i Lleida. Un any després, una nova remodelació del Govern la va dur de nou a Justícia, aquest cop però al capdavant del Departament de Justícia i Interior en una unificació de les dues àrees. En el seu pas pel Govern, va presidir la part catalana de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalita.

El 2003 va deixar de ser consllera de la Generalitat, però la seva activitat política va seguir com a diputada al Parlament de Catalunya en la VII legislatura on va presidir la Comissió de Justícia i va ser ponent en la redacció de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va tornar a ser escollida diputada i Convergència i Unió la va proposar com candidata a presidir la cambra, tot i que Ernest Benach va guanyar la confiança de la majoria dels diputats per tornar a ser reelegit. En els comicis de 2010 va tornar a presentar-se a la candidatura de CiU per Barcelona i va resultar de nou escollida com a parlamentària. En la sessió constitutiva del Parlament en la IX legislatura, el 16 de desembre de 2010, va ser escollida presidenta de la cambra, essent la primera dona en ocupar aquest càrrec.

Presidència del Parlament

Va iniciar el seu mandat com a presidenta del Parlament de Catalunya, proposant a Artur Mas com a candidat a presidir la Generalitat. En el si de la IX legislatura, la més curta de la història del Parlament català, va promoure juntament amb la Mesa de la cambra el lliurament de 6 milions d'euros al Govern de la Generalitat que la cambra havia estalviat^[3] o la reducció del pressupost del Parlament d'un 12,34 % per l'any 2011^[4] en sintonia amb la negativa situació econòmica del país.

Va protagonitzar algunes anècdotes que van rebre algunes crítiques per part d'algunes forces polítiques o sectors, com quan va es va disfressar de fada per a una entrevista a un diari ^[5] o quan va insinuar que les retribucions dels diputats del Parlament eren insufcients.^[6]

El 2012 el Parlament va ser dissolt arran de la convocatòria d'eleccions anticipades en les que De Gispert es va presentar resultant de nou escollida diputada a la cambra per la candidatura de CiU. En l'inici de la X legislautra, el 17 de desembre de 2012, va ser reelegida en el càrrec i l'endemà mateix va proposar com a candidat a la reelecció a la presidència de la Generalitat al president en funcions, Artur Mas.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Núria de Gispert i Català

↑ ^1,0 ^1,1 Fitxa al lloc web del Parlament de Catalunya: «H. Sra. Núria de Gispert i Català». www.parlament.cat. [Consulta: 17 desembre 2010].
↑ La Vanguardia, 4 d'abril de 1984 Homenaje a Dorotea de Chopitea, fundadora de treinta obras sociales (castellà)
↑ Parlament, 9 de febrer de 2011 El Parlament lliura al govern un xec amb els 6 milions d'euros que havia estalviat per construir el nou edifici (castellà)
↑ Parlament, 2 de novembre de 2011 El Parlament redueix el pressupost el 12,34 %, els diputats renuncien a una paga i els grups es retallen el 5 % la subvenció de funcionament (castellà)
↑ Ara, 24 d'abril de 2011 Núria de Gispert es vesteix de fada per "El País" (castellà)
↑ Rac1, 5 de setembre de 2012 Gispert: “Si els diputats cobren menys de 3.000 € ja no sé on anirem” (castellà)

Precedit per: Ernest Benach i Pascual	President del Parlament de Catalunya des de 2010	Succeït per: (en el càrrec)
Precedit per: Antoni Isac i Aguilar	Consellera de Justícia 1995 - 2001	Succeït per: Josep-Delfí Guàrdia i Canela
Precedit per: Josep Antoni Duran i Lleida	Consellera de Governació 2001 - 2002	Succeït per: Josep Maria Pelegrí
Precedit per: Josep-Delfí Guàrdia i Canela (Justícia) i Xavier Pomés i Abella (Interior)	Consellera de Justicia i Interior 2002 - 2003	Succeït per: Josep Maria Vallès i Casadevall (Justícia) i Montserrat Tura i Camafreita (Interior)

[Gispert_Parlament-1] 1,0 ^1,1 Fitxa al lloc web del Parlament de Catalunya: «H. Sra. Núria de Gispert i Català». www.parlament.cat. [Consulta: 17 desembre 2010].

[2] La Vanguardia, 4 d'abril de 1984 Homenaje a Dorotea de Chopitea, fundadora de treinta obras sociales (castellà)

[3] Parlament, 9 de febrer de 2011 El Parlament lliura al govern un xec amb els 6 milions d'euros que havia estalviat per construir el nou edifici (castellà)

[4] Parlament, 2 de novembre de 2011 El Parlament redueix el pressupost el 12,34 %, els diputats renuncien a una paga i els grups es retallen el 5 % la subvenció de funcionament (castellà)

[5] Ara, 24 d'abril de 2011 Núria de Gispert es vesteix de fada per "El País" (castellà)

[6] Rac1, 5 de setembre de 2012 Gispert: “Si els diputats cobren menys de 3.000 € ja no sé on anirem” (castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]