Vés al contingut

Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

De Viki.cat

El conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya és el màxim representant del Departament de Justícia. L'actual conseller de Justícia és Germà Gordó i Aubarell, des del 27 de desembre de 2012.

Llista de consellers

Justícia (1980-2002)

Legislatura Nom Inici Fi Partit
I Ignasi de Gispert i Jordà 8 de maig de 1980 24 d'agost de 1982 UDC
I/II Agustí Bassols i Parés
24 d'agost de 1982 9 de maig de 1986 UDC
II Joaquim Xicoy i Bassegoda 9 de maig de 1986 4 de juliol de 1988 UDC
III/IV Agustí Bassols i Parés
4 de juliol de 1988 22 de desembre de 1992 UDC
IV Antoni Isac i Aguilar 22 de desembre de 1992 1 de febrer de 1995 UDC
IV/V/VI Núria de Gispert i Català
1 de febrer de 1995 5 de febrer de 2001 UDC
VI Josep-Delfí Guàrdia i Canela 5 de febrer de 2001 4 de novembre de 2002 UDC

Justícia i Interior (2002-2003)

Legislatura Nom Inici Fi Partit
VI Núria de Gispert i Català
4 de novembre de 2002 17 de desembre de 2003 UDC

Justícia (2003-actualitat)

Legislatura Nom Inici Fi Partit
VII Josep Maria Vallès i Casadevall 17 de desembre de 2003 29 de novembre de 2006 CpC
VIII Montserrat Tura i Camafreita 29 de novembre de 2006 29 de desembre de 2010 PSC
IX Pilar Fernández i Bozal 29 de desembre de 2010 27 de desembre de 2012 (independent)
X Germà Gordó i Aubarell 27 de desembre de 2012 actualitat CDC

Institut de Medicina Legal de Catalunya

L'Institut de Medicina Legal de Catalunya és un òrgan tècnic al servei de l'administració de justícia, adscrit al Departament de Justícia i depenent de la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia,[1] amb seu a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat. [2] L'Institut té una doble missió d'auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies, etc. mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques previstes en la normativa[3] i de realitzar docència i investigació relacionades amb la medicina legal i forense.[4]

El servei de clínica medicoforense desenvolupa funcions de realització de peritacions medicolegals, control periòdic de lesionats i valoracions de danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals així com de l'assistència o vigilància facultativa de detinguts.[5] Depenent d'aquest servei es troba la secció de psiquiatria i la unitat de psicologia composada per psicòlegs i no per metges. Els psicòlegs forenses en aquest cas tindrien funcions de auxiliar als metges forenses en les exploracions psicològiques, auxiliar als òrgans judicials en referència a temes psicològics i emetre dictàmens pericials sol·licitats per metges forenses, fiscalia o per jutjats i tribunals.[3]

Referències

  1. «Institut de Medicina Legal de Catalunya». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  2. «Cataluña.-El Instituto de Medicina Legal de Catalunya se muda a la Ciudad de la Justicia de L'Hospitalet (Barcelona)» (en {{#invoke:llengua|nom|castellà}}). El economista. Ecoprensa, S.A, {{#invoke:data|data_format|22/12/2008|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  3. 3,0 3,1 Plantilla:Citar llibre
  4. «L'Institut de Medicina Legal estudia els casos de mort sobtada per evitar que es repeteixin en una família». 324.cat. CCRTV, {{#invoke:data|data_format|6 de juliol de 2012|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].
  5. «DECRET 302/2001, de 20 de novembre, pel qual es crea l’Institut de Medicina Legal de Catalunya». DOGC. Generalitat de Catalunya, {{#invoke:data|data_format|27 de novembre de 2011|d-m-Y}}. [Consulta: Plantilla:Data consulta].

Enllaços externs

Plantilla:Sister

{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:Plantilla:Puntdecimal|Plantilla:Puntdecimal|type:landmark_source:cawiki|primary|name=}}