Namur
| |||||
| Localització | |||||
| País • Regió • Comunitat • Província • Districte |
Valònia francesa Namur Namur | ||||
| Predom. ling. | Francès | ||||
| Superfície | 175,69 km² | ||||
| Població (2008) • Densitat |
107.939 hab. 614,37 hab/km² | ||||
| Coordenades | 50° 28′ N, 4° 52′ E / 50.467°N,4.867°E{{#coordinates:50 | 28 | N | 4 | 52 | E | type:city(12802) | | | primary|name=
}}Error de l'expressió: Operador < inesperat | ||||
| Organització Nuclis • Burgmestre: |
25 Jacques Étienne | ||||
| Codi postal | Namur 5000
| ||||
| Majoria política | cdH-Ecolo-MR | ||||
| Escons cdH Ecolo MR PS |
47 13 10 9 15 | ||||
| Estrangers | 5,5% (2008) | ||||
| Taxa d'atur | 18,42% (2006) | ||||
| Zona telefònica | +32-(0)4 | ||||
| Web | |||||
Namur (Nameur en való, Namen en flamenc) és una ciutat francòfona de Bèlgica al sud de Brussel·les en la confluència dels rius Sambre i Mosa. . És la capital de la Regió de Valònia, de la província homònima i, des de 1559, seu de l'arquebisbat de Namur.
Comprèn tres zones: Hesbaye al nord, Condroz al sud-est i Entre-Sambre-et-Meuse al sud-oest. La llengua oficial és el francès. El dialecte local és el való de Namur. Namur és també una ciutat universitària, seu de les Facultats Universitàries Notre Dame de la Paix, la qual cosa atorga característiques particulars a l'estil de vida i ambient del lloc. També és la seu del Parlament való.
Inclou les localitats de Champion, Erpent, Naninne, Marche-les-Dames, Bouge, Jambes, Salzinnes, Saint-Servais, Beez, Saint-Marc, Daussoulx, Flawinne, Malonne, Suarlée, Temploux, Vedrin, Boninne, Cognelée, Gelbressée, Dave, Lives-sur-Meuse, Loyers, Wierde (i Andoy), Wépion, Belgrade.
Història


El territori va començar com un important assentament comercial celta en les rutes comercials a través de les Ardenes. Els romans, també va establir una presència després que Juli Cèsar hi derrotés els aduatuci. Namur començà a ser important durant la primerenca Edat Mitjana, quan els merovingis van construir-hi un castell o ciutadella en l'esperó rocallós amb vista a la ciutat, en la confluència d'ambdós rius.
En el segle X el territori es va convertir en un país amb el seu propi dret. La ciutat es va desenvolupar desigualment, ja que els comtes de Namur es van assentar al marge nord del Mosa, mentre que el marge sud era propietat del bisbe de Lieja i es desenvolupà més lentament, a la ciutat de Jambes ( ara efectivament un suburbi de Namur). El 1262, Namur va caure en mans del comte de Flandes, i va passar a ser possessió del duc Felip el Bo de Borgonya en 1421.
Després, Namur va passar a formar part dels Països Baixos espanyols i en la dècada de 1640 la seva ciutadella es va reforçar considerablement. El rei Lluís XIV de França la va envair en 1692 i la va annexionar a França. El seu famós enginyer militar Sébastien Le Prestre de Vauban, va reconstruir la ciutadella. El control francès fou de curta durada, ja que Guillem III d'Orange-Nassau va capturar Namur només tres anys més tard, en 1695, durant la Guerra dels Nou Anys. En virtut del Tractat Barrera de 1709, els Països Baixos van guanyar el dret a la guarnició de Namur, encara que el posterior Tractat d'Utrecht de 1713, va donar el control dels antics Països Baixos espanyols a l'arxiducat d'Àustria dels Habsburg. D'aquesta manera, encara que els austríacs van dominar la ciutat, la ciutadella va ser controlada pels neerlandesos i va ser reconstruïda novament sota el seu mandat.
Durant les guerres que van seguir a la Revolució francesa, França la va envair el 1794. Un règim repressiu revolucionari es va imposar. Després de la derrota de Napoleó Bonaparte el 1815, el Congrés de Viena va incorporar el que avui és Bèlgica en el Regne Unit dels Països Baixos. Bèlgica es va separar dels Països Baixos en 1830 després de la Revolució belga i Namur va seguir sent una important guarnició de la ciutat en el marc del nou règim. La ciutadella va ser reconstruïda un cop més el 1887.
Namur va ser un important objectiu de l'Imperi Alemany durant la invasió de Bèlgica el 1914, que va tractar d'utilitzar la vall del Mosa com a ruta cap a França (Pla Schlieffen). Malgrat ser considerada com a pràcticament inexpugnable, la ciutat va caure després de només tres dies de combats i va ser ocupada pels alemanys durant la resta de la guerra. Namur no va tenir millor sort en la Segona Guerra Mundial, ja que es trobava en les línies del front de la Batalla de les Ardenes de 1940 i la Batalla de les Ardenes de 1944. La ciutat va sofrir greus danys en ambdues guerres. Posteriorment va seguir acollint l'Exèrcit belga i els seus paracaigudistes fins la seva retirada el 1977.
Llista de burgmestres
Demografia
- Evolució demogràfica des de 1806
<timeline> Colors=
id:a value:gray(0.9) id:b value:gray(0.7) id:c value:rgb(1,1,1) id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9) id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8) id:f value:rgb(0.5,0.6,0.7)
ImageSize = width:800 height:373 PlotArea = left:50 bottom:30 top:30 right:30 DateFormat = x.y Period = from:0 till:110000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = justify ScaleMajor = gridcolor:b increment:12500 start:0 ScaleMinor = gridcolor:a increment:2500 start:0 BackgroundColors = canvas:c
BarData=
bar:1806 text:1806 bar:1816 text:1816 bar:1830 text:1830 bar:1846 text:1846 bar:1856 text:1856 bar:1866 text:1866 bar:1876 text:1876 bar:1880 text:1880 bar:1890 text:1890 bar:1900 text:1900 bar:1910 text:1910 bar:1920 text:1920 bar:1930 text:1930 bar:1947 text:1947 bar:1961 text:1961 bar:1990 text:1990 bar:2000 text:2000 bar:2008 text:2008
PlotData=
color:d width:20 align:left bar:1806 from:0 till: 16165 bar:1816 from:0 till: 15876 bar:1830 from:0 till: 21571 bar:1846 from:0 till: 22218 bar:1856 from:0 till: 24716 bar:1866 from:0 till: 22643 bar:1876 from:0 till: 25066 bar:1880 from:0 till: 25354 bar:1890 from:0 till: 30087 bar:1900 from:0 till: 31196 bar:1910 from:0 till: 32362 bar:1920 from:0 till: 30919 bar:1930 from:0 till: 31437 bar:1947 from:0 till: 31444 bar:1961 from:0 till: 32511 bar:1990 from:0 till: 103466 bar:2000 from:0 till: 105419 bar:2008 from:0 till: 107939
PlotData=
bar:1806 at: 16165 fontsize:s text: 16.165 shift:(-10,5) bar:1816 at: 15876 fontsize:S text: 15.876 shift:(-10,5) bar:1830 at: 21571 fontsize:S text: 21.571 shift:(-10,5) bar:1846 at: 22218 fontsize:S text: 22.218 shift:(-10,5) bar:1856 at: 24716 fontsize:S text: 24.716 shift:(-10,5) bar:1866 at: 22643 fontsize:S text: 22.643 shift:(-10,5) bar:1876 at: 25066 fontsize:S text: 25.066 shift:(-10,5) bar:1880 at: 25354 fontsize:S text: 25.354 shift:(-10,5) bar:1890 at: 30087 fontsize:S text: 30.087 shift:(-10,5) bar:1900 at: 31196 fontsize:S text: 31.196 shift:(-10,5) bar:1910 at: 32362 fontsize:S text: 32.362 shift:(-10,5) bar:1920 at: 30919 fontsize:S text: 30.919 shift:(-10,5) bar:1930 at: 31437 fontsize:S text: 31.437 shift:(-10,5) bar:1947 at: 31444 fontsize:S text: 31.444 shift:(-10,5) bar:1961 at: 32511 fontsize:S text: 32.511 shift:(-10,5) bar:1990 at: 103466 fontsize:S text: 103.466 shift:(-10,5) bar:2000 at: 105419 fontsize:S text: 105.419 shift:(-10,5) bar:2008 at: 107939 fontsize:S text: 107.939 shift:(-10,5)
</timeline>
- <Font[1] : INS - Remarque : 1806 - 1970 = census ; a partir de 1972 = població a 1 de gener
- Comentaris
- 1977 : fusió de municipis
Agermanaments
Namur també forma part de la Xarxa Sésame que reagrupa 15 capitals regionals d'arreu del món. L'objectiu de la xarxa és desenvolupar una cooperació de caire institucional, però també econòmica entre empreses, administracions, universitats, escoles i organitzacions públiques i privades de llurs territoris.
Badalona
Koroliov (Regió de Moscou)
Lafayette (Louisiana)
Longueuil (Quebec, Canada)
Moncton (Nova Brunsvic, Canada)- Namur
- Error creant la miniatura: Northampton (Northamptonshire)
Parma (Emília-Romanya)
Pécs (Baranya)
Poitiers (Poitou-Charentes)
Syracuse (Nova York)
Vaasa (Ostrobòtnia)
Victoriaville (Québec)
Zhengzhou (Henan)
Personatges il·lustres
- François Bovesse, polític
- Henri Michaux, escriptor belga en francès
- Claude Piron, psicòleg
Referències
Enllaços externs
- Web municipal
- Namur, una vila, una capital, una província
- Web de l'oficina de turisme
- Article Namur capitale de la Wallonie a l'Encyclopédie du Mouvement wallon, 2a ed., online al web de l'Institut Destrée
| |||
| Arr. Dinant: Anhée | Beauraing | Bièvre | Ciney | Dinant | Gedinne | Hamois | Hastière | Havelange | Houyet | Onhaye | Rochefort | Somme-Leuze | Vresse-sur-Semois | Yvoir | |||
| Arr. Namur: Andenne | Assesse | Éghezée | Fernelmont | Floreffe | Fosses-la-Ville | Gembloux | Gesves | Jemeppe-sur-Sambre | La Bruyère | Mettet | Namur | Ohey | Profondeville | Sambreville | Sombreffe | |||
| Arr. Philippeville: Cerfontaine | Couvin | Doische | Florennes | Philippeville | Viroinval | Walcourt | |||
