Vielha e Mijaran

Bandera de Viella i Mitjaran	Escut de Viella i Mitjaran
(En detall)	(En detall)

Localització

[[file:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Error de l'expressió: Operador < inesperatpx|Vielha e Mijaran is located in Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5]]<div style="position: absolute; z-index: 2; top: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; left: Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["%; height: 0; width: 0; margin: 0; padding: 0;"><div style="position: relative; text-align: center; left: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; top: -Error de l'expressió: Signe de puntuació no reconegut "["px; width: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; font-size: Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px; line-height: 0; z-index:100;" title="">[[File:Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5|Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5x Plantilla:Location map Catalunya NUTS-ES5px|Vielha e Mijaran|link=|alt=]]

Municipi de la Vall d'Aran

Església de Sant Martí, a Gausac

Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Vall d'Aran

Llengua pròpia

Occità aranès

Superfície 211,74 km²

Altitud 980 msnm

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades UTM(ED50) Plantilla:Coord ICC{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:42|42|Plantilla:Puntdecimal|N|0|47|Plantilla:Puntdecimal|E|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-CT|primary|name=}}

Organització
Entitats de població
• Alcalde: 13
Alejandro Moga Vidal (CDA)

Codi postal 25530

Codi territorial 252430

Agermanament Sent Gaudenç (Alta Garona, França)

Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins el 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.

El municipi, que ocupa la part central de la comarca i n'és el segon més extens, es va constituir el 1970 amb la fusió dels termes d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Viella i Vilac. El cap del municipi és a Viella (en aranès Vielha). Comprèn set entitats municipals descentralitzades: Arròs e Vila, Aubèrt e Betlan, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac i Vilac.

És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

Entitats de població

Entitat de població	Habitants
Arròs	103
Aubèrt	122
Betlan	34
Betren	483
Casarilh	74
Casau	100
Escunhau	105
Gausac	566
Mont	28
Montcorbau	18
Viella	3.156
Vila	31
Vilac	200
Font: Municat

Geografia

El municipi té una situació central a la vall, i n'ocupa una extensió de 212 Km²; s'aixeca a 980 m d'altitud, a la confluència de la Garona amb el seu afluent Nere. Per la part esquerra, comprèn la Vall del Nere i arriba a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, més enllà del Port de Viella, i a l'oest hi trobem la capçalera de la Vall Deth Joeu.

Els boscos de Vielha e Mijaran (1.031 ha) són principalment d'avet, faig, pi roig i pi negre, però també compta amb 5.560 ha per a pastura.^[1]

Economia

És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, d'entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.

La central hidroelèctrica, inaugurada el 1947, utilitza l'aigua del riu Garona.

L'agricultura compta amb alguns prats regats i de secà, algunes hectàrees de farratge de regadiu, de patates de secà i 100 de sègol. Hi ha ramaderia bovina, ovina i cavallina, però la quantitat de bestiar ha minvat de manera considerable. Tradicionalment s'han celebrat tres fires ramaderes, però actualment només es conserva la del 8 d'octubre, a més del mercat setmanal. La indústria drapera, tradicional a la Vall d'Aran, ja no es conserva; es fabricava teixit de lli i cànem. Les dues serradores i la petita indústria lletera també han desaparegut.

L'any 1985 es va obrir un nou hospital, més gran i amb pista d'helicòpters.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	237	-	1.899	2.910	2.254	2.268	1.995	1.879

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.866	1.917	1.530	2.139	2.206	2.142	2.961	3.262	3.309	3.608

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
3.692	3.896	4.139	4.352	4.838	5.239	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors al 1970 són la suma dels antics municipis.

Llocs d'interès

A Viella:

Església de Sant Miquèu, amb elements romànics i gòtics (en destaca la portalada), allotja el Crist de Mijaran, talla romànica considerada la principal mostra escultòrica de l'Aran.
El Musèu dera Val d'Aran, instal·lat a la Tor deth Generau Martinhon, casa senyorial del segle XVII que exhibeix diversos aspectes i elements de la geologia, la vegetació, la fauna, la climatologia, la història, l'arqueologia, l'art, la llengua i l'etnologia de la vall.
Diverses cases i palaus de la part vella de la vila, a la dreta del riu Nere, com ara Çò de Rodés, Çò de Fedusa o Çò de Burgaròl.
La Fabrica dera Lan, edifici del segle XIX dedicat a mostrar l'antiga indústria de la llana.^[2]
El Parador de Turisme, dalt el turó d'Eth Castèth, construït el 1966.
El Palai de Gèu (Palau de Gel), modern poliesportiu i pista de gel, construït l'any 1994 i inaugurat per l'aleshores President de la Generalitat Jordi Pujol.

A altres pobles: ^[3]

Església de Sant Esteve de Betren, d'estil romànic i gòtic, considerada com un dels més bells exemplars de l’Aran
Església de Sant Martí de Gausac, d'estil gòtic
Església romànica de Sant Pere d'Escunhau, del segle XII
A Escunhau també hi podem trobar antigues cases nobles, algunes amb finestres del segle XV; la de Perejoan data del 1393

Festes locals

Arròs: 29 d'agost
Aubert: 11 de novembre
Betlan: 5 d'agost
Betren: 7 d'octubre
Casarilh: 21 de desembre
Casau: 25 de juliol
Escunhau: 29 de juny
Gausac: 17 d'agost
Mont: 10 d'agost
Montcorbau: 3 d'agost
Vielha: 8 de setembre i 8 d'octubre
Vila: 17 d'agost
Vilac: 1 d'agost

Altres festes i celebracions

Carnaval de Vielha (febrer)^[4]
Hèsta d'Aran: Dia Nacional de la Val d'Aran (17 de juny)
Sant Joan (23 de juny)
Hèira d'artesans dera Val d'Aran e des Pirenèus: fira d'artesania (15 i 16 de juliol)
Aran per sa lengua: cursa en defensa de l'aranès, organitzat pel col·lectiu "Lengua Viua" (juliol)^[5]
Festa major de Vielha (del 6 a l'11 de setembre)
Fira de bestiar: comercial i ramadera (8 d'octubre)
AnticVielha: fira d'antiguitats, brocanters i col·leccionisme de Vielha-Mijaran (del 28 de desembre al 4 de gener)

Vegeu també

Tuc des Crabes.

Referències

↑ Vielha e Mijaran a l'Enciclopèdia Catalana [1]
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1.
↑ Llocs d'interès al portal Turismedia.com [2]
↑ Festes, fires i altres celebracions a Lleida.com [3]
↑ Aran per sa lengua (occità) [4]

Enllaços externs

Plantilla:Sister

[1] Vielha e Mijaran a l'Enciclopèdia Catalana [1]

[2] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 132. ISBN 84-393-5437-1.

[3] Llocs d'interès al portal Turismedia.com [2]

[4] Festes, fires i altres celebracions a Lleida.com [3]

[5] Aran per sa lengua (occità) [4]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]