Necròpolis paleocristiana de Tarragona

Infotaula edifici Necròpolis paleocristiana de Tarragona
Q494756
Q130788
Q184590 Q206615
Q158454
Q853614	Q1309508 :
Q1681293
Q15069452
Q1914636
Q65962785	–

La necròpolis paleocristiana de Tarragona és un conjunt funerari d'època tardoromana de mitjans del segle III dC ubicat fora del nucli urbà, prop del riu Francolí, que perdura fins al segle V. Fou descoberta l'any 1923 durant els treballs de fonamentació per bastir una fàbrica. Forma part del Conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L'àrea de cementiri compta amb unes 2.051 tombes que abracen des del segle III fins al període visigòtic i configura l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà. El recinte de la Necròpolis està format per una zona excavada a l'aire lliure (protegida per una estructura metàl·lica), l'edifici del museu, unes criptes funeràries i una zona de jardins amb sarcòfags exposats al públic.

Història

Inicialment aquesta àrea fou ocupada per un cementiri pagà i un establiment rural als afores de Tàrraco. Un cop abandonades aquestes funcions, l'àrea fou utilitzada com a necròpolis de la ciutat, des de mitjan segle III. Els estudis indiquen que la consolidació d'aquest espai com a cementiri es produí probablement quan hi foren enterrats els màrtirs de Tarragona, Fructuós, Auguri i Eulogi, i s'edificà una basílica en el seu honor al mateix indret. La basílica documentada constava de tres naus i capçalera amb absis exterior. Posteriorment s'hi afegiren algunes cambres funeràries i un baptisteri.

La necròpolis té un clar caràcter cristià, des dels primers moments. L'àrea del cementiri està datada aproximadament entre els segles III i V, tot i que la basílica s'estima que va durar un temps més.

Les restes d'aquesta basílica van desaparèixer per deixar pas a la construcció de la Fàbrica de Tabacs de Tarragona durant la primera meitat del segle XX.

Museu

Amb la denominació Necròpolis Paleocristiana es coneix l'àrea d'enterraments localitzada en el suburbi del riu Francolí i excavada, en gran part, per Mossèn J. Serra Vilaró en els terrenys de la Fàbrica de Tabacs entre els anys 1926-1931. Es van identificar i excavar més de 2.000 enterraments, constituint l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà. A més dels treballs pròpiament científics (excavació, documentació i publicació dels resultats), es va erigir un museu monogràfic delimitat en dos dels seus costats per una àrea d'exposició in situ que mostrava una part de les restes.

L'àrea in situ es va complementar amb un circuit de visita perimetral enlairat, amb dos viaductes perpendiculars a l'eix longitudinal i dos accessos a les criptes (“dels Arcs” i “dels Enginyer”) localitzades en terrenys de la fàbrica de Tabacs. Un conjunt –àrea in situ i museu monogràfic– que il·lustra i exemplifica perfectament el món de la mort al llarg de gairebé mig mil·lenni, mostrant el trànsit entre la romanitat pagana i la cristiana a través dels rituals i de les formes d'entendre i expressar el vincle entre la vida i la mort.

L'any 1971, aquesta àrea va ser coberta amb un sistema cupular per protegir les restes de la degradació generada durant les dècades que va romandre a la intempèrie. Entre 1986 i 1987 es va a dur a terme una nova senyalització i la remodelació parcial del semisoterrani del museu.

L'any 1992 el conjunt va ser tancat i entre 1993 i 1996 es van elaborar diverses propostes i projectes museogràfics que no s'han executat. També es van fer diverses actuacions de caràcter arqueològic i arquitectònic, com la consolidació parcial de les restes arqueològiques in situ, la substitució de les cobertes per les actuals de policarbonat i la construcció d'un nou mòdul d'accés on s'exhibeix l'exposició El Món de la Mort. Síntesi prefigurativa del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, l'únic espai visitable i situat en el talús que limita amb l'avinguda de Ramón y Cajal.

Reobertura

El mes de juliol de 2012 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va anunciar que obrirà al públic la Necròpolis Paleocristiana de Tarragona a partir del gener del 2013, després d'haver estat tancada 20 anys. Prèviament s'hi faran tasques de rehabilitació que serviran per millorar la comprensió de les característiques i la significació del conjunt al visitant i la preservació de les restes arqueològiques.

Projecte d'actuació

L'objectiu del projecte d'adequació i millora de la Necròpolis Romana és obrir el jaciment a la visita pública i fer més comprensible al visitant les restes conservades en l'àrea d'exposició in situ. El projecte respon a la necessitat d'obrir al públic un espai que ha estat tancat des de l'any 1992.

El projecte es formula com a pas previ a la redacció d'un projecte de més abast que inclogui una intervenció completa al conjunt monumental de la Necròpolis, pensat ja des d'un punt de vista urbà, relacionant-lo amb el futur complex d'equipament patrimonial “La Tabacalera”. Emmarcat en aquesta temporalitat, el que es pretén assolir mitjançant aquest projecte és reobrir la Necròpolis amb unes condicions que permetin al visitant comprendre les característiques i la significació del conjunt, alhora que es conservin i preservin les restes arqueològiques d'una forma correcta.

Necròpolis

La Necròpolis Paleocristiana forma part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000. És un jaciment considerat d'importància cabdal per als estudis sobre el procés de cristianització de la Tarraconensis romana, on s'hi han trobat restes arqueològiques que comprenen un període de temps molt llarg, des del segle I aC fins al segle VII Dc. L'àrea de cementiri compta amb unes 2.051 tombes que cronològicament abracen des del segle III fins al període visigòtic, i configura l'àrea funerària tardoromana a cel obert més important de l'Occident romà.

La tipologia dels sepulcres és molt variada i va des d'enterraments simples amb àmfora o teula (tegulae) fins als mausoleus, passant per una gran diversitat de sarcòfags, alguns de procedència nord-africana, o en taüts de fusta. Una peça que cal significar és la nina d'ivori, datada del segle IV dC, que va aparèixer dins d'un sarcòfag amb les despulles d'una nena d'uns sis anys. Medeix 23 cm. d'alçada i és articulada per les espatlles, colzes, malucs i genolls. Tot plegat permet endinsar-se en l'essència de la societat cristiana de Tàrraco.

Descripció

Els treballs d'excavació han permès la descoberta d'enterraments generalment pobres, tot i que també s'hi poden trobar alguns exemples de més categoria, com mausoleus, sarcòfags i làpides de pedra o de marbre. Els enterraments més corrents són fets amb teules, tot i que del conjunt visitable de la necròpoli destaca un seguit d'inhumacions conservades in situ en què es poden apreciar els diversos tipus d'enterrament utilitzats en aquell moment: tombes en àmfores, teules, túmuls en mensa i cupa, així com tres criptes, una d'elles conservada íntegrament.

Destaquen les tombes amb sarcòfags, i amb la coberta feta de mosaics policromàtics, amb representacions de gran qualitat, com la coneguda d'Òptimus. Per a la construcció d'aquests sepulcres es va aprofitar material d'edificis anteriors i també del cementiri primitiu. Aquest fet explica l'existència d'elements funeraris pagans i d'altres de tema profà trobats a la necròpolis.

L'àrea de cementiri d'època paleocristiana la formen unes 2.051 tombes que cronològicament abracen des del segle III fins al període visigòtic. La categoria de les tombes és diversa, des de mausoleus i panteons familiars (Cripta dels Arcs i de les Roses), fins a inhumacions en taüts de fusta, àmfores o sarcòfags de marbre importat.

En aquesta zona també hi havia una basílica visigòtica en commemoració al bisbe Sant Fructuós, de la qual s'han localitzat bona part de les estructures. Constituiria una edificació de tres naus amb cambres funeràries annexes i un baptisteri. Entre els materials arqueològics pertanyents a l'aixovar funerari de les tombes es trobaren objectes de vidre, ceràmica, os i marfil, i destaca una nina articulada de marfil. D'altra banda, destaca un important conjunt d'inscripcions d'època paleocristiana.

Contingut i significació del conjunt

Les restes conservades mostren l'evolució d'aquest espai suburbial de la ciutat romana des d'època romanorepublicana fins a la fi del domini visigot (segles I aC – VII dC).

D'aquest llarg període destaca la formació, a partir del segle III dC, d'una àrea funerària extensa i densa que es consolida amb la construcció a inicis del segle V d'una basílica cementirial en memòria de Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi, martiritzats a l'arena de l'amfiteatre l'any 259 dC. El desig dels membres de la puixant comunitat cristiana de Tàrraco de reposar vora les despulles dels sants (ad sanctos) explica tant la construcció de la basílica que commemora i monumentalitza la seva presència com la intensitat i densitat d'enterraments.

Les tombes i sepultures més rellevants des del punt de vista arquitectònic i decoratiu, símbol de destacats personatges de les elits locals, cerquen aquesta proximitat. Tot el subsòl de la basílica era una continu de sarcòfags esculturats, magnífiques laudes sepulcrals en mosaic, etc. Un conjunt ampli i únic per explicar la conversió d'un petit espai suburbial en un focus d'expressió del poder i lideratge del cristianisme en els territoris de l'Imperi romà.

Les restes conservades en aquesta àrea in situ responen a la següent seqüència historicoarqueològica, característica d'un sector suburbial on es desenvolupen distints usos (funerari, residencial, viari i productiu) que varien al llarg del temps:

1. Sitges relacionades amb l'explotació agrícola (segle I aC).
2. Vials suburbans (segles I – VII dC).
3. Enterraments al costat de les vies (segles I – II dC).
4. Domus suburbanes (segles I – VII dC).
5. Edificacions de caràcter productiu i artesanal (segles I – VII dC).
6. Cementiri que es desenvolupa intensament a partir de la segona meitat del segle III dC en relació amb l'enterrament dels martiritzats Fructuós, Auguri i Eulogi. La necròpolis continua en ús fins a mitjan segle V, conformant l'àrea d'enterrament més extensa i densa de les conegudes a l'Occident romà, amb una àmplia varietat tipològica d'enterraments: criptes i túmuls amb distints contenidors (caixa de tegulae, planes i a doble vessant; sarcòfags de pedra i plom; taüts de fusta, caixes de lloses; àmfores, etc), alguns d'ells amb destacats elements arquitectònics i decoratius.
7. Construcció de la basílica en record i memòria dels sants martiritzats enterrats en el cementiri, que experimenta una expansió i projecció notables tal com mostren les magnífiques criptes, sarcòfags, laudes i altres elements funeraris.

A l'interior de la basílica l'activitat funerària continua fins a la fi del domini visigot a inicis del segle VIII.

En definitiva, la Necròpolis Paleocristiana continua constituint, més de 80 anys després del seu descobriment, un referent imprescindible per explicar el món funerari romà entre el paganisme i el triomf del cristianisme i un actiu patrimonial indispensable per mostrar a la societat que fou Tàrraco, porta de Roma a Hispània i capital de la província més extensa de l'Imperi romà.

Edifici del Museu

Quan es realitzava l'excavació per a construir la fàbrica de tabacs, al NO es va trobar la necròpoli romanocristiana, començada a excavar el 1923. El 1928 el ministre d'hisenda Josep Calvo i Sotelo, durant una visita a Tarragona, valorà la troballa i manà immediatament a la direcció de la fàbrica la construcció del Museu, sent l'autor del projecte Llorenç Rosell i Casal, sota les ordres de l'enginyer Josep Trulla Planelles, que fou inaugurat el 1930.

Descripció

Edifici de planta quadrada amb semisoterrani, planta baixa elevada, amb terrat, i planta superior de petites dimensions, coberta a dues vessants. A la façana principal hi ha una escalinata d'accés amb dues columnes al mig i sis pilastres que defineixen una galeria a banda i banda. La resta de façanes són ocupades per un seguit de grans obertures allindades. El pis superior té finestres petites i allindades a totes les façanes, i a la principal la part superior està ornada amb un gran frontó de tipus grec.

Protecció genèrica

• L'any 2000 la UNESCO va incloure la necròpolis dins la llista de Patrimoni Mundial com a integrant del "Conjunt Arqueològic de Tàrraco".
• Tot el terme municipal de Tarragona està protegit i declarat pel Decret 652/1966, de 10 de març (BOE de 22 de març de 1966) i d’acord a l’àmbit III amb un nivell de protecció d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català, Bé Cultural d’Interès Nacional a la categoria de BCIN-zona arqueològica.
• La necròpolis es declarada monument historicoartístic per Decret de 3 de juny de 1931 (Gazeta de 4 de juny de 1931). Nivell de protecció d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català: BCIN (R-I-55-0057). Bé Cultural d’Interès Nacional a la categoria ZONA ARQUEOLÒGICA
• L’edifici del Museu té la categoria de BCIN pel seu contingut, segons declaració de 1 de març de 1962 i d’acord amb la vigent Llei 9/93 del Patrimoni Cultural Català (RI-51-0001408-00000). També està protegida la seva estructura.

Enllaços externs

• Pàgina del MNAT
• «Necròpolis paleocristiana». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2013].
• «Necròpolis paleocristiana». Fitxes zona d (Oest-centre) - Volum IV. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.89-91. Ajuntament de Tarragona, 01-01-2011. [Consulta: 19 abril 2013].
• «Museu de la necròpolis paleocristiana». Pat.mapa: Arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 abril 2013].
• «Museu de la necròpolis paleocristiana». Fitxes zona d (Oest-centre) - Volum IV. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d’ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.37-38. Ajuntament de Tarragona, 01-01-2011. [Consulta: 19 abril 2013].