Recinte de culte del Fòrum Provincial
El recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco era la plaça que presidia el Fòrum Provincial de Tàrraco. Al centre de la plaça, hi havia un temple romà dedicat a l'Emperador August. Es tractava d'un temple octàstil (amb un frontal de 8 columnes) d'una alçada 37 metres.Plantilla:Quan La seva base té unes mides de 1,80 metres d'ample i 2,30 de profunditat.Plantilla:Quan Es creu que l'amplada del temple coincidia amb la de l'actual nau central i part de les laterals de la Catedral de Tarragona. Va ser construït aproximadament al segle I després de Crist. Es considera un joia arquitectònica romana. [1] [2]
S'ubicava a la Part Alta de la ciutat de Tarragona. Concretament sota la nau central de la Catedral de Tarragona. La designació de Tàrraco com a capital de la Província d'Hispània Citerior comportà un programa de monumentalització de la ciutat, d'acord amb la seva representativitat. La Part Alta fou objecte d'un llarg procés que desembocà en la conformació d'un conjunt de tres terrasses esgraonades, dins de les muralles, amb una funció ben definida. A la primera i més alta de les terrasses de Tàrraco s'ubica el recinte de culte imperial, aproximadament on hi ha l'actual catedral.
L'historiador Tàcit esmenta que, l'any 15 dC, una representació de tarraconenses van demanar a l'emperador Tiberi autorització per aixecar un temple de culte al seu antecessor August. L'emperador August havia mort un any abans i va ser qui va atorgar a Tàrraco la capitalitat de la província Hispania Tarraconensis, la més gran de l'antic imperi, i qui va instaurar la teocràcia com a nou règim polític. L'emperador va romandre dos cops a la ciutat i hi va promoure importants reformes urbanes.
Els arqueòlegs indiquen que el temple de Tarragona podia haver estat el primer que se li dedicà fora de Roma com ho indiquen les fonts clàssiques: «In omnes provincias exemplum».
La investigació arqueològica actual coincideix a creure que sota la catedral medieval es troba el temple romà. L'any 2007, després d'un acord entre l'Arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, es va excavar per primera vegada i en condicions al nord del claustre, sota les cases dels canonges. Les excavacions van localitzar el mur del recinte religiós, i bases de columnes i pilastres, capitells i incripcions. La zona de culte té uns quaranta-cinc metres.[3]
Durant el 2010 es va dur a terme una segona excavació, on es van trobar caixes sepulcrals d'arquebisbes tarragonins del segle XVII i XIX.[4]
Referències bibliogràfiques
- ↑ La Vanguardia 29 de Juliol de 2010
- ↑ La Vanguardia 2 de Juliol de 2010
- ↑ Masanés, Cristina (2007) "Descobert el temple d'August a Tàrraco", revista Sàpiens, maig de 2007, número 55, pàgina 6.
- ↑ Plantilla:Citar publicació
Vegeu també
Plantilla:Conjunt arqueològic de Tàrraco
 |
Aquest article del Tarragonès necessita una imatge. Afegiu-ne una o carregueu-la. |
{{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:41|7|Plantilla:Puntdecimal|N|1|15|Plantilla:Puntdecimal|E|type:landmark_region:ES-CT|primary|name=}}