Nicolás Redondo Urbieta
Nicolás Redondo Urbieta (Barakaldo, Biscaia, 1927) és un sindicalista i polític espanyol. Obrer metal·lúrgic, es va afiliar als il·legals Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i a la Unió General de Treballadors (UGT) el 1945. Va ser detingut i processat pel règim franquista en nombroses ocasions a causa de les seves activitats polítiques i sindicals. Va ser bandejat a las Hurdes el 1967.
El 18 d'abril de 1976 va ser escollit secretari general de la Unió General de Treballadors en el 30è Congrés de la central sindical socialista. Prèviament havia exercit, des de 1971, el càrrec de secretari polític, predecessor del de secretari general. Va ser escollit diputat del PSOE per Biscaia a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982 i 1986.
El 1987 va renunciar al seu escó per a mostrar el seu desacord amb la política laboral i social del govern de Felipe González, després de votar en contra dels Pressupostos Generals de l'Estat per a 1988. Va convocar al costat de Comissions Obreres (CCOO) la vaga general del 14 de desembre de 1988, que comptà amb un fort seguiment. També va convocar al costat de CCOO dues vagues generals més durant el govern socialista, el juny de 1992 i gener de 1994. El 10 d'abril de 1994, en el 36è Congrés, va deixar pas a Cándido Méndez com a secretari general de la UGT, retirant-se de tota activitat política i sindical. És pare del polític socialista basc Nicolás Redondo Terreros.
| Precedit per: Manuel Muiño |
Secretari general de la UGT 1976–1994 |
Succeït per: Cándido Méndez |