Nou poetes lírics
Els nou poetes lírics eren una selecció de nou poetes de la grècia antiga seleccionada pels estudiosos de l'Alexandria hel·lènica com a dignes d'estudi crític.
La llista incloïa:
- Alcman (lírica coral, s. VII aC)
- Safo (lírica monòdica, vers 600 aC)
- Alceu (lírica monòdica, vers 600 aC)
- Anacreont (lírica monòdica, s. VI aC)
- Estesícor (lírica coral, s. VI aC)
- Íbic (lírica coral, s. VI aC)
- Simònides (lírica coral, s. V aC)
- Píndar (lírica coral, s. V aC)
- Baquílides (lírica coral, s. V aC)
En la majoria de fonts gregues la paraula usada és melikos (de melos "cançó"), però alguns autors usaven lyrikos, que es va acabar acabar convertint en la traducció habitual en llatí (lyricus) i en les llengües modernes.
Els estudiosos antics definien el gènere basant-se en la forma mètrica i no al continguit. Aixi, algunes de les formes poètiques que es considerarien líriques segons els estàndards literaris moderns en són excloses, com l'elegia i el iambe.
Tradicionalment s'ha dividit la poesia d'aquests poetes entre poesia coral i lírica monòdica, tot i que algins estudiosos moderns qüestionen la validesa d'aquesta separació.