Olocau

Localització

Localització d'Olocau respecte del País Valencià

Localització d'Olocau respecte del Camp de Túria

Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Túria
Manc. Camp de Túria
Llíria

Gentilici Olocauí, olocauïna / olocauer, olocauera

Predom. ling.

Valencià

Superfície 37,40 km²

Altitud n/d
(màx.:200 )

Població (Plantilla:Padró INE/ref)
• Densitat Plantilla:Padró INE hab.

Coordenades {{#invoke:Coordenades|coord}}{{#coordinates:39|42|Plantilla:Puntdecimal|N|0|31|Plantilla:Puntdecimal|W|type:city(Plantilla:Padró INE)_region:ES-VC|primary|name=}}

Distàncies 29,5 km de València
11 km de Llíria

Organització
Nuclis
Ajuntament
• Batlle: 1
6 PSPV, 2 PP i 1 EUPV
Antonio Ropero Morales

Codi postal 46169

Festes majors Agost

Patró/Patrons Mare de Déu del Roser i Sant Roc

Agermanament Gavà (Baix Llobregat, Catalunya)

Web

olocau.es

Olocau, també conegut com Olocau de Carraixet^[1], és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Túria.

Limita amb la Pobla de Vallbona, Llíria, Marines, Gàtova i Serra.

Geografia

Municipi situat en el vessant merdional de la Serra Calderona. El clima és mediterrani.

Història

Hi ha proves de pobladors des del neolític (cova sepulcral de la Penyeta Roja); del Bronze hi ha els poblats de Portitxol, Puntal de Pere i Puntal Blanc; és interessant la cova del Cavall, jaciment de restes arqueològiques, que va albergar un santuari pagà, on es retia culte a un cavall de pedra, i que, com assolia certa importància, hagué de ser prohibit pel papa valencià, Calixt III (1378-1458); dels ibers s'ha trobat i restaurat totalment la fortalesa del Puntal dels Llops;^[2] romans són l'Arquet (resta d'un aqüeducte), les romanalles de vil·les a les partides de Pitxiri, El Caçó, Darrere la Sella i els forns de ceràmica de la Pedra Grossa ; els musulmans, però, foren els fundadors d'un castell en què el rei moro Al Qadir guardava el seu tresor i que fou ocupat pel Cid (aprox.1043-1099) en 1092; apareix citat en 1237 en el Llibre de Repartiment, que donava les alqueries àrabs a cavallers cristians; el 1286 el rei Alfons el Franc (1265-1291) va donar-lo al seu secretari Raimon Escorna , en 1355 el senyoriu passa a l'almirall Mateu Mercer del qual passà, en 1368 per compra, a Antoni de Vilaragut i Visconti; Pere el Cerimoniós (1319-1387) l'elevaria a comtat d'Olocau el 1369 i va confirmar-lo Joan I (1358-1390) el 1388; lloc de moriscs, de la fillola de Sogorb, comptava el 1602 amb 30 focs; l'expulsió de 1609 delmà la població obligant al baró vigent, Alons de Vilaragut i Pardo de la Casta , a donar, en 1611, nova carta pobla a vint-i-sis famílies de cristians vells; Felip IV (1606-1665), el 18 de febrer de 1628, eleva la baronia a comtat i nomena com a primer comte a Alons de Vilaragut i Sanz ; en 1649 el comtat passa a mans de Miquel Alons de Fenollet i Sanç de Vilaragut ; una epidèmia va delmar la seva població, en el segle XVIII, de la qual es va reposar gràcies a l'ajuda dels monjos de Portaceli; en 1865 Pasqual de Fenollet, Crespí de Valldaura i el municipi de la vila pacten la redempció del senyoriu amb la qual cosa acaba el domini feudal; el segle XX es caracteritza per una forta emigració, principalment cap al Principat, que pareix aturar-se des de fa dues dècades mercès a l'influx del turisme rural i de temporada empentat per la proximitat a València ciutat.

Demografia

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
619	662	685	768	786	884	964	1.127	1.195	1.338

Economia

La seva economia és bàsicament agrària. Els productes principals són oliveres, garroferes, ametllers i vinya. El regadiu tradicional produïx hortalisses, taronges i altres fruites. La ramaderia és escassa i la indústria es limita a la de fusteria metàl·lica, pel que a pesar de les perspectives de regadiu la població disminuïx progressivament des de 1910, encara que ha canviat la tendència en l'últim decenni, ja que gràcies al turisme interior i la seva proximitat amb la capital de la província, s'ha convertit en centre residencial. Des de la dècada dels 70 l'activitat econòmica d'Olocau s'ha vist afectada pel detriment de l'agricultura.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Zurriaga Máñez	CIO
1983 - 1987	Vicente Zurriaga Máñez	CIO
1987 - 1991	José Agustín Agustí Sanchis	PSPV
1991 - 1995	José Agustín Agustí Sanchis	PSPV
1995 - 1999	José Agustín Agustí Sanchis	PSPV
1999 - 2003	José Agustín Agustí Sanchis	PSPV
2003 - 2007	José Agustín Agustí Sanchis	PSPV
2007 - 2011	Mª Ascensión Arnal Navarro	PP
Des del 2011	Antonio Ropero Morales	PSPV

Monuments

Església de la Mare de Déu del Rosari. Va ser construïda al segle XVIII i el seu campanar reformat i consolidat en 1907.
Castell d'Ali Maimo o del Reial. Musulmà, malgrat l'estat de ruïna general es pot observar part de les seues estructures.
El Castell. Mot amb què es coneix el conjunt que formen el palau dels comtes d'Olocau i la Torre de Pardines, del segle XIII, encara que alguns l'atribueixen orígens romans i que es troba en estat de ruïna. Rera diverses viccisituds és propietat municipal des del 25 de novembre de 1998.
Font del Frare. Construïda al 1796 pel comte Diego de Fenollet al fons d'una vall. Recentment s'ha celebrat els seu bicentenari.
L'Arquet. Sols queden les restes d'un aqüeducte romà. En la actualitat forma conjunt amb un parc municipal.

Festes i celebracions

Sant Antoni Abad. Se celebra al gener amb la tradicional foguera i benedicció dels animals, "cordà" i repartiment dels rotllos del sant.
Festes d'Agost. Se celebren en honor a la Mare de Déu d'Agost i a Sant Roc, patró del poble.