Pa pla
Es denomina pa pla o fogassa a un conjunt ampli de pans elaborats de tal forma que la massa s'estén de forma molt similar a les truites. La massa es caracteritza per no estar elaborada amb massa mare i és comú que no empra llevat. Els pans plans solen tenir un grossor relativament fi, que sol anar des d'uns mil·límetres fins als pocs centímetres.
Història
El pa pla, que ja era conegut a l'Antic Egipte i Sumèria, és possiblement la forma més antiga de cuinat del pa, pel fet que, en part, és la forma més simple de ser cuinat. En l'antiguitat s'aixafava contra les parets dels forns, quedant d'aquesta forma. Alguns pans plans com el Matzà estan molt lligats a cultures ancestrals com la jueva.
Pa pla al món
- Aish mehahra (Egipte)
- Bazlama (Turquia)
- Bhakri (Índia)
- Bhatura (Índia)
- Bing (Xina)
- Chapati (Índia)
- Congyoubing (Xina)
- Flammkuchen (Alemanya)
- Flatbrød (Noruega)
- Focaccia (Itàlia)
- Injera (Etiòpia)
- Khanom buang (Tailàndia)
- Knäckebröd (Suècia)
- Laobing (Xina)
- Lavash (Mediterrània oriental)
- Laxoox (Somalilàndia)
- Lefse (Països nòrdics)
- Luchi (Est de l'Índia i Bangladesh)
- Malooga (Iemen)
- Matzà (Judaisme)
- Naan (Central i Sud-est asiàtic)
- Ngome (Mali)
- Pa barbari (Persa)
- Pa taftoon (Persa)
- Papadum (Índia, Sri Lanka)
- Paratha (Índia, Sri Lanka)
- Pita (Mediterrània oriental i Orient Mig)
- Pizza (Itàlia)
- Puri (Índia)
- Roti (Àsia central i el subcontinent indi)
- Sanchuisanda (en alguns pobles xinesos).
- Sangak (Pèrsia)
- Tortilla (Mèxic)
- Tunnbröd (Suècia)
- Yufka (Turquia)
Vegeu també
Bibliografia
- Gesammelte Aufsätze zur Brot- und Gebäckkunde und -geschichte 1940-1999, Max Währen, Deutsches Brotmuseum Ulm, ISBN 3000065644
- Kulturgeschichte des Essens und Trinkens, Gert von Paczensky, Anna Dünnebier, Orbis, München 1999, ISBN 3-572-10047-X