Vés al contingut

Paleogen

De Viki.cat

Aquest article forma part de la sèrie
Fanerozoic
Les xifres són les dates d'inici dels períodes
expressats en milions d'anys.
Paleozoic
Cambrià 542,0 ± 1,0
Ordovicià 488,3 ± 1,7
Silurià 443,7 ± 1,5
Devonià 416,0 ± 2,8
Carbonífer 359,2 ± 2,5
Permià 299,0 ± 0,8
Mesozoic
Triàsic 251,0 ± 0,4
Juràssic 199,6 ± 0,6
Cretaci 145,5 ± 4,0
Paleogen
Paleocè 65,5±0,3
Eocè 55,8±0,2
Oligocè 33,9±0,1
Neogen
Miocè 23,03 ± 0,05
Pliocè 5,332 ± 0,005
Quaternari
Plistocè 1,806 ± 0,005
Holocè 0,011430 ± 0,00013
Període Època Estatge Edat (Ma)
Neogen Miocè Aquitanià (més recent)
Paleogen Oligocè Catià 27,82
Rupelià 33,9
Eocè Priabonià 37,2
Bartonià 40,4
Lutecià 48,6
Ipresià 55,8
Paleocè Thanetià 58,7
Selandià 61,6
Danià 66,0
Cretaci Superior Maastrichtià (més antic)
Comissió Internacional d'Estratigrafia (2023)

El Paleogen és un període geològic que va començar fa 65 milions d'anys i va acabar fa 23 milions d'anys.

D'una durada de 42 milions d'anys, aquest període és notable perquè va ser el temps en què els mamífers evolucionaren de petites formes simples en animals molt diversos després de l'extinció en massa que acabà l'anterior període Cretaci. Alguns d'aquests mamífers evolucionarien en grans especímens que dominarien la terra, mentre que altres esdevindrien capaços de viure en medis especialitzats marins, terrestres i fins i tot aeris. Les aus també evolucionaren considerablement durant aquest període, convertint-se en les formes més o menys modernes. La majoria de les altres branques de la vida a la terra romangueren comparativament estables en comparació amb els ocells i mamífers durant aquest període. Tingueren lloc alguns moviments de plaques tectòniques. El clima es refredà lleugerament durant el Paleogen i els mars interiors desaparegueren de Nordamèrica al principi del període.

El Paleogen conté els períodes Paleocè, Eocè i Oligocè. El Paleogen segueix el Cretaci i precedeix el Miocè, que és part del Neogen.

Vegeu també