Taula dels temps geològics
(S'ha redirigit des de: Període geològic)
La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra. S'estima que la Terra té al voltant de 4.570 milions d'anys. La taula dels temps geològics s'ha organitzat en períodes, normalment anomenats a partir d'esdeveniments geològics o paleontològics rellevants. Cada quatre anys, la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS) organitza el Congrés Geològic Internacional. La darrera edició (i 32a) se celebrà l'agost del 2004 a Florència, Itàlia. En aquesta ocasió, la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Commission on Stratigraphy (ICS)), que depèn de l'UIGS, donà una sèrie de termes oficials de les diferents divisions i subdivisions dels temps geològics. Aquest congrés també ha estat apadrinat per d'altres organismes, com ara la Commission de la carte géologique du monde (CCGM), establerta a París. Les darreres escales publicades integren sobretot les magnetocronies (inversions del camp magnètic terrestre) i comporten uns cinc o sis nivells i subnivells normalitzats. Les antigues nomenclatures, sobretot les de les eres Primària, Secundària, Terciària i Quaternari, han estat abandonades en favor de subdivisions més precises i rigoroses. La taula que es presenta a sota utilitza les dades i nomenclatura proposats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. La versió catalana segueix les recomanacions fetes per l'Institut Geològic de Catalunya.
| Eó | Era | Període[1] | Sèrie/ Època |
Esdeveniments importants | Data de començament en milions d'anys en el passat[2] | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Fane- rozoic |
Cenozoic | Neogen[3] | Holocè | Fi de l'edat glacial més recent i aparició de la civilització. | 0.011430 ± 0.00013 [4] | |
| Plistocè | Expansió i posterior extinció de molts grans mamífers (megafauna del Plistocè); evolució dels humans moderns. | 1.806 ± 0.005 * | ||||
| Pliocè | Intensificació de l'edat glacial. Clima fred i sec; apareixen els australopitecs, molts dels gèneres actuals de mamífers i els mol·luscs moderns. | 5.332 ± 0.005 * | ||||
| Miocè | Clima moderat; orogènesi a l'hemisferi nord; les famílies modernes de mamífers i aus esdevenen recognoscibles. Els cavalls i mastodonts es diversifiquen. L'herba s'estén arreu. Apareixen els primers homínids. | 23.03 ± 0.05 * | ||||
| Paleogen [3] |
Oligocè | Clima càlid; la fauna evoluciona i es diversifica ràpidament, especialment els mamífers. Evolució i propagació dels tipus moderns d'angiospermes. | 33.9±0.1 * | |||
| Eocè | Els mamífers arcaics (e.g. creodonts, condilartres, uintateris, etc) prosperen i continuen desenvolupant-se durant el període. Aparició de diverses famílies "modernes" de mamífers. Els cetacis primitius es diversifiquen. Aparició de l'herba. Reglaciació de l'Antàrtida i començament de l'edat glacial actual. | 55.8±0.2 * | ||||
| Paleocè | Clima tropical amb plantes modernes; els mamífers es diversifiquen en una sèrie de llinatges primitius després de l'extinció dels dinosaures. Primers mamífers grans. | 65.5±0.3 * | ||||
| Mesozoic | Cretaci | Superior | Aparició de les plantes de flor, juntament amb nous tipus d'insecte. Apareixen peixos teleostis moderns. Els ammonites, belemnites, rudists, equinoïdeus i esponges marines són comuns. Evolucionen molts tipus nous de dinosaure (tiranosaures, titanosaures, hadrosaures i dinosaures banyuts...) i apareixen els cocodrils moderns; al mar hi evolucionen els mosasaures i els taurons moderns. Poc a poc, les aus primitives substitueixen els pterosaures. Apareixen els monotremes, els marsupials i els mamífers placentaris. Fragmentació de Gondwana. | 99.6±0.9 * | ||
| Inferior | 145.5 ± 4.0 | |||||
| Juràssic | Superior | Les gimnospermes (especialment les coníferes, les Benettitales, i són comuns les ciques) i les falgueres. Hi ha molts tipus de dinosaure, com ara els sauròpodes, carnosaures o estegosaures. Els mamífers són comuns però petits. Primers ocells i sargantanes. Gran varietat d'ictiosaures i plesiosaures. Els bivalves, els ammonites i els belemnites són abundants. Els equinoïdeus, els crinoïdeus, les estrelles de mar, les esponges de mar i els braquiòpodes terebratúlids i rinconèl·lids són molt comuns. Divisió de Pangea en Gondwana i Lauràsia. | 161.2 ± 4.0 | |||
| Mitjà | 175.6 ± 2.0 * | |||||
| Inferior | 199.6 ± 0.6 | |||||
| Triàsic | Superior | Els arcosaures dominen i es diversifiquen a la terra, incloent-hi moltes formes grans; els cinodonts es tornen més petits i més similars als mamífers. Primers dinosaures, mamífers, pterosaures i cocodrils. Els Dicrodium són comuns a la terra. Molts grans amfibis temnospòndils aquàtics. Els ictiosaures i notosaures són comuns al mar. El ammonites són extremament comuns. Els coralls moderns i els peixos teleostis fan la seva aparició, així com molts clades d'insectes moderns. | 228.0 ± 2.0 | |||
| Mitjà | 245.0 ± 1.5 | |||||
| Inferior | 251.0 ± 0.4 * | |||||
| Paleozoic | Permià | Lopingià | Les masses continentals s'uneixen per formar Pangea. Els rèptils sinàpsids (pelicosaures i teràpsids) esdevenen comuns, i els pararèptils i amfibis temnospòndils encara són comuns. Els gimnospermes substitueixen la flora del Carbonífer a mitjans del període. Evolucionen els escarabats i les mosques. La vida marina prospera als coralls d'aigües càlides i someres. Els braquiòpodes espirifèrids i prodúctids, els bivalves, els foraminífers i els ammonites són abundants. Fi de l'edat glacial permianocarbonífera. A finals del període té lloc l'extinció permiana - el 95% de la vida a la Terra s'extingeix. | 260.4 ± 0.7 * | ||
| Guadalupià | 270.6 ± 0.7 * | |||||
| Cisuralià | 299.0 ± 0.8 * | |||||
| Carbo- nífer[5] / Pennsil- vanià |
Superior | Apareixen els insectes amb ales i prosperen aviat, i alguns d'ells (Protodonata i Palaeodictyoptera) assoleixen grans dimensions. Els amfibis són comuns i diversos. Primers rèptils i boscos carbonífers (Lepidodendron, Sigillaria, Anularia, Calamites, Cordaites, etc.). Contingut atmosfèric d'oxigen molt alt. Al mar, són comuns els goniatites, braquiòpodes, briozous, bivalves i coralls. | 306.5 ± 1.0 | |||
| Mitjà | 311.7 ± 1.1 | |||||
| Inferior | 318.1 ± 1.3 * | |||||
| Carbo- nífer[5] / Missis- sipià |
Superior | Grans arbres primitius, primers vertebrats terrestres, aigua salobre i amfibis euriptèrids; els rizodonts són els depredadors d'aigua dolça dominant. Al mar, els taurons primitius són comuns i molt diversos, els equinoderms (especialment els crinoïdeus i els blastoides) són abundants. Els coralls, briozous i els braquiòpodes són molt comuns, així com els goniatites. Els trilobits i els nautiloides es troben en declini. Glaciació a l'oest de Gondwana. | 326.4 ± 1.6 | |||
| Mitjà | 345.3 ± 2.1 | |||||
| Inferior | 359.2 ± 2.5 * | |||||
| Devonià | Superior | Primers licòpsids i equisets, aparició dels progimnospermes (primeres plantes amb llavors), primers arbres (Archaeopteris). Primers insectes (sense ales). Al mar, els braquiòpodes strofomènids i atrípids, els coralls rugosos i tabulats, així com els crinoïdeus, són abundants. Els ammonoides goniatítics són comuns i apareixen els coleoids. Es redueix el nombre de trilobits. Els àgnats amb armadura entren en declini; les formes de vida importants al mar són els placoderms, sarcopterigis i osteïctis, així com els taurons primitius. Primers amfibis. Euramèrica.) | 385.3 ± 2.6 * | |||
| Mitjà | 397.5 ± 2.7 * | |||||
| Inferior | 416.0 ± 2.8 * | |||||
| Silurià | Pridoli | Primeres plantes vasculars terrestres; centpeus i artroplèurids, els primers peixos amb mandíbula i agnats ostracoderms. Els escorpins de mar assoleixen grans dimensions. Els coralls tabulats i rugosos, els braquiòpodes i els crinoïdeus són abundants; els trilobits i els mol·luscs són diversos; els graptòlits no tant. | 418.7 ± 2.7 * | |||
| Ludlow | 422.9 ± 2.5 * | |||||
| Wenlock | 428.2 ± 2.3 * | |||||
| Llandovery | 443.7 ± 1.5 * | |||||
| Ordovicià | Superior | Els invertebrats són molt diversos i inclouen molts nous tipus. Els coralls primitius, braquiòpodes, bivalves, nautiloides, trilobits, ostràcodes, briozous, molts tipus d'equinoderms i graptòlits són comuns. Els conodonts foren vertebrats primitius que s'alimentaven de plàncton i que aparegueren a principis de l'Ordovicià. Edat glacial a finals del període. Primeres plantes terrestres, molt primitives. | 460.9 ± 1.6 * | |||
| Mitjà | 471.8 ± 1.6 | |||||
| Inferior | 488.3 ± 1.7 * | |||||
| Cambrià | Furongià | Gran diversificació de les formes de vida a l'explosió cambriana; apareixen més de la meitat dels fílums moderns d'animals, així com fílums extints i problemàtics. Els Archeocyatha foren abundants a principis del Cambrià. Són comuns els trilobits, priapúlids, esponges de mar, braquiòpodes i moltes altres formes. Apareixen els primers cordats. Els anomalocàrids són els predadors dominants. La fauna vendiana entra en declini i s'extingeix. | 501.0 ± 2.0 * | |||
| Mitjà | 513.0 ± 2.0 | |||||
| Inferior | 542.0 ± 1.0 * | |||||
| Proter- ozoic [6] |
Neo- proterozoic |
Ediacarià | Primers animals multicel·lulars. La fauna ediacariana prospera arreu del món. Primers porífers. | 630 +5/-30 * | ||
| Criogenià | Possible període de Terra bola de neu; Rodínia comença a fragmentar-se Primeres algues pluricel·lulars [~750ma] |
850 [7] | ||||
| Tonià | Primera radiació d'acritarcs | 1000 [7] | ||||
| Meso- proterozoic |
Estenià | Plataformes altament metamòrfiques, com ara Rodínia, es formen a causa de l'orogènia Primers rodòfits [1.200ma] |
1200 [7] | |||
| Ectasià | Els sediments de les plataformes continuen expandint-se | 1400 [7] | ||||
| Calimmià | Els sediments de les plataformes continuen expandint-se | 1600 [7] | ||||
| Paleo- proterozoic |
Estaterià | Primers acritarcs (ecuariotes?). Colúmbia. | 1800 [7] | |||
| Orosirià | L'atmosfera terrestre increment el seu contingut d'oxigen. Cràter de Vredefort i Conca de Sudbury. Intensa orogènia. | 2050 [7] | ||||
| Riacià | Formació de Bushvekd Glaciació huroniana. | 2300 [7] | ||||
| Siderià | A la base: màxima abundància de les banded iron formations [2.500ma] | 2500 [7] | ||||
| Arqueà [6] |
Neoarqueà | Estabilització dels cratons més moderns, possible esdeveniment d'inversió del mantell | 2800 [7] | |||
| Mesoarqueà | 3200 [7] | |||||
| Paleoarqueà | Primers estromatòlits [∼3.300ma] Primers cianobacteris productors d'oxigen [∼3.400ma] |
3600 [7] | ||||
| Eoarqueà | Origen de la vida: Procariotes [∼3.900ma] | 3800 | ||||
| Hadeà [6][8] |
Imbrià inferior[9] | Aquesta era s'encavalca amb la fase final del darrer bombardeig pesant del sistema solar interior. | c.3850 | |||
| Nectarià[9] | El nom prové d'un període de l'escala geològica lunar en el que es formaren molts dels grans cràters de la Lluna. | c.3920 | ||||
| Grups Basin[9] | Les primeres formes de vida que dupliquen molècules de ARN poden haver evolucionat a la terra ara fa uns 4.000 milions d'anys. | c.3920 | ||||
| Críptic[9] | 4400 Ma - Mineral més antic conegut, el zircó; 4570 Ma - Formació de la Terra | c.4570 | ||||
<timeline> ImageSize = width:800 height:120 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify
Colors =
id:neogene value:rgb(1,0.902,0.1) id:paleogene value:rgb(1,0.7019,0) id:cretaceous value:rgb(0.5,0.764,0.1098) id:jurassic value:rgb(0.204,0.698,0.788) id:triassic value:rgb(0.506,0.167,0.573) id:permian value:rgb(0.941,0.251,0.157) id:carboniferous value:rgb(0.4039,0.6471,0.6) id:devonian value:rgb(0.7961,0.5490,0.2157) id:silurian value:rgb(0.7019,0.8824,0.7137) id:ordovician value:rgb(0,0.5725,0.4392) id:cambrian value:rgb(0.4980,0.6275,0.3373) id:neoproterozoic value:rgb(0.996,0.702,0.259) id:mesoproterozoic value:rgb(0.992,0.706,0.384) id:paleoproterozoic value:rgb(0.968,0.263,0.439) id:eoarchean value:rgb(0.855,0.011,0.498) id:paleoarchean value:rgb(0.957,0.266,0.623) id:mesoarchean value:rgb(0.968,0.408,0.663) id:neoarchean value:rgb(0.976,0.608,0.757) id:ediacaran value:rgb(0.996,0.851,0.4157) id:cryogenian value:rgb(0.996,0.8,0.361) id:tonian value:rgb(0.996,0.749,0.306) id:calymmian value:rgb(0.9921,0.7529,0.4784) # light yellow id:statherian value:rgb(0.9725,0.459,0.655) # light yellow id:orosirian value:rgb(0.9686,0.4078,0.5961) # light yellow id:rhyacian value:rgb(0.9686,0.357,0.537) # light yellow id:siderian value:rgb(0.9686,0.3098,0.486) # light yellow id:ectasian value:rgb(0.9921,0.8,0.5412) # light yellow id:stenian value:rgb(0.9961,0.851,0.6039) # light yellow id:cenozoic value:rgb(1,1,0) id:mesozoic value:rgb(0.404,0.773,0.792) id:paleozoic value:rgb(0.6,0.753,0.553) id:phanerozoic value:rgb(0.7019,0.886,0.819) id:proterozoic value:rgb(0.968,0.208,0.388) id:archean value:rgb(0.941,0.0156,0.498) id:hadean value:rgb(0.682,0.008,0.494) id:precambrian value:rgb(0.968,0.263,0.439) id:black value:black id:white value:white
Period = from:-4567.17 till:0 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:500 start:-4500 ScaleMinor = unit:year increment:100 start:-4500
Define $markred = text:"*" textcolor:red shift:(0,3) fontsize:10
PlotData=
align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
bar:supereò
from: start till: -542 text:Precambrià color:precambrian
bar:eò
at: 0 align:right $markred at: -542 align:left $markred shift:(2,3) from: -542 till: 0 text:Fanerozoic color:phanerozoic from:-2500 till: -542 text:Proterozoic color:proterozoic from:-3800 till: -2500 text:Arqueà color:archean from: start till: -3800 text:Hadeà color:hadean
bar:era
from: -65.5 till: 0 text:C~z shift:(0,1.5) color:cenozoic from: -251 till: -65.5 text:Meso~zoic shift:(0,1.5) color:mesozoic from: -542 till: -251 text:Paleo~zoic shift:(0,1.5) color:paleozoic from: -1000 till: -542 text:Neoprote-~rozoic shift:(0,1.8) color:neoproterozoic from:-1600 till: -1000 text:Mesoproterozoic color:mesoproterozoic from:-2500 till: -1600 text:Paleoproterozoic color:paleoproterozoic from:-2800 till: -2500 text:Neo-~arqueà shift:(0,1.5) color:neoarchean from:-3200 till: -2800 text:Meso-~arqueà shift:(0,1.5) color:mesoarchean from:-3600 till: -3200 text:Paleo-~arqueà shift:(0,1.5) color:paleoarchean from:-3800 till: -3600 text:Eoar-~queà shift:(0,0.5) color:eoarchean fontsize:6 from:start till: -3800 color:white
bar:període
fontsize:6 from: -23.03 till: 0 color:neogene from: -65.5 till: -23.03 color:paleogene from: -145.5 till: -65.5 color:cretaceous from: -199.6 till: -145.5 color:jurassic from: -251 till: -199.6 color:triassic from: -299 till: -251 color:permian from: -359.2 till: -299 color:carboniferous from: -416 till: -359.2 color:devonian from: -443.7 till: -416 color:silurian from: -488.3 till: -443.7 color:ordovician from: -542 till: -488.3 color:cambrian
from: -630 till: -542 text:Ed. color:ediacaran from: -850 till: -630 text:Crio-~genià color:cryogenian shift:(0,0.5) from: -1000 till: -850 text:Ton-~ià color:tonian shift:(0,0.5) from: -1200 till: -1000 text:Este-~nià color:stenian shift:(0,0.5) from: -1400 till: -1200 text:Ect-~asià color:Ectasian shift:(0,0.5) from: -1600 till: -1400 text:Calim-~mià color:calymmian shift:(0,0.5) from: -1800 till: -1600 text:Estate-~rià color:statherian shift:(0,0.5) from: -2050 till: -1800 text:Orosirià color:orosirian shift:(0,0.5) from: -2300 till: -2050 text:Riacià color:rhyacian shift:(0,0.5) from: -2500 till: -2300 text:Siderià color:siderian shift:(0,0.5) from: start till: -2500 color:white
</timeline>
<timeline> ImageSize = width:800 height:100 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify
Colors =
id:quaternary value:rgb(0.976,0.976,0.498) id:neogene value:rgb(1,0.902,0.1) id:paleogene value:rgb(1,0.7019,0) id:cretaceous value:rgb(0.5,0.764,0.1098) id:jurassic value:rgb(0.204,0.698,0.788) id:triassic value:rgb(0.506,0.167,0.573) id:permian value:rgb(0.941,0.251,0.157) id:carboniferous value:rgb(0.4039,0.6471,0.6) id:devonian value:rgb(0.7961,0.5490,0.2157) id:silurian value:rgb(0.7019,0.8824,0.7137) id:ordovician value:rgb(0,0.5725,0.4392) id:cambrian value:rgb(0.4980,0.6275,0.3373) id:cenozoic value:rgb(1,1,0) id:mesozoic value:rgb(0.404,0.773,0.792) id:paleozoic value:rgb(0.6,0.753,0.553) id:phanerozoic value:rgb(0.7019,0.886,0.819) id:black value:black id:white value:white id:darkgreen value:rgb(0,0.35,0)
Period = from:-542 till:0
TimeAxis = orientation:horizontal
ScaleMajor = unit:year increment:100 start:-500
ScaleMinor = unit:year increment:10 start:-540
Define $markred = text:"*" textcolor:red shift:(0,3) fontsize:10 Define $markgreen = text:"*" textcolor:darkgreen shift:(0,3) fontsize:10
PlotData=
align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
bar:eò at: 0 align:right $markred at: -542 align:left $markred shift:(2,3) from: -542 till: 0 text:Fanerozoic color:phanerozoic
bar:era at: 0 align:right $markgreen at: -65.5 align:left $markgreen shift:(2,3) from: -65.5 till: 0 text:Cenozoic color:cenozoic from: -251 till: -65.5 text:Mesozoic color:mesozoic from: -542 till: -251 text:Paleozoic color:paleozoic
bar:període fontsize:8
from: -23.03 till: 0 text:Neo-~gen shift:(0,0.5) color:neogene from: -65.5 till: -23.03 text:Paleo-~gen shift:(0,0.5) color:paleogene from: -145.5 till: -65.5 text:Cretaci color:cretaceous from: -199.6 till: -145.5 text:Juràssic color:jurassic from: -251.4 till: -199.6 text:Triàsic color:triassic from: -299 till: -251.4 text:Permià color:permian from: -359.2 till: -299 text:Carbonifer color:carboniferous from: -416 till: -359.2 text:Devonià color:devonian from: -443.7 till: -416 text:Sil-~urià shift:(0,0.5) color:silurian from: -488.3 till: -443.7 text:Ordovicià color:ordovician from: -542 till: -488.3 text:Cambrià color:cambrian
</timeline>
<timeline> ImageSize = width:800 height:100 PlotArea = left:65 right:15 bottom:20 top:5 AlignBars = justify
Colors =
id:quaternary value:rgb(0.976,0.976,0.498) id:neogene value:rgb(1,0.902,0.1) id:paleogene value:rgb(1,0.7019,0) id:cenozoic value:rgb(1,1,0) id:holocene value:rgb(1,1,0.702) id:pleistocene value:rgb(1,0.922,0.384) id:pliocene value:rgb(1,0.922,0.675) id:miocene value:rgb(1,0.871,0) id:oligocene value:rgb(0.918,0.776,0.447) id:eocene value:rgb(0.918,0.678,0.263) id:paleocene value:rgb(0.92,0.576,0.005) id:black value:black id:white value:white id:darkgreen value:rgb(0,0.35,0)
Period = from:-65.5 till:0 TimeAxis = orientation:horizontal ScaleMajor = unit:year increment:10 start:-60 ScaleMinor = unit:year increment:1 start:-65
Define $markgreen = text:"*" textcolor:darkgreen shift:(0,3) fontsize:10
PlotData=
align:center textcolor:black fontsize:8 mark:(line,black) width:25 shift:(0,-5)
bar:era at: 0 align:right $markgreen at: start align:left $markgreen shift:(2,3) from:start till: 0 text:Cenozoic color:cenozoic
bar:període from: -2.588 till: 0 text:Q color:quaternary from: -23.03 till: -2.588 text:Neogen color:neogene from:start till: -23.03 text:Paleogen color:paleogene
bar:època from: -0.1 till: 0 color:holocene from: -1.80 till: -0.1 text:P color:pleistocene from: -5.332 till: -1.80 text:Plio-~cè shift:(0,1) color:pliocene fontsize:7 from:-23.03 till: -5.332 text:Miocè color:miocene from:-33.9 till:-23.03 text:Oligocè color:oligocene from:-55.8 till:-33.9 text:Eocè color:eocene from:start till:-55.8 text:Paleocè color:paleocene
</timeline>
Referències
- ↑ Els paleontòlegs prefereixen usar els estatges faunals que els períodes geològics. La nomenclatura d'aquests estatges és bastant complexa
- ↑ Les dates són lleugerament imprecises, amb petites diferències segons la font. Això és degut principalment a incerteses en la datació radiomètrica i el fet que els sediments aptes per la datació rarament es troben al lloc idoni de la columna geològica. Les dates i marges d'error indicats són segons la Comissió Internacional d'Estratigrafia (International Stratigraphic Chart, 2004). Les dates amb un asterisc indiquen límits en què s'ha trobat un GPSSP
- ↑ 3,0 3,1 Històricament, el Cenozoic estava dividit en les suberes Quaternària i Terciària, així com en els períodes Neogen i Paleogen. Tanmateix, la CIE ha decidit recentment deixar de reconèixer els termes Quaternari i Terciari en la nomenclatura formal
- ↑ Per més informació sobre la datació de l'Holocè, vegeu-ne l'article principal
- ↑ 5,0 5,1 A Amèrica del Nord, el Carbonífer se subdivideix en Mississipià i Pennsilvanià
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Se sol agrupar el Proterozoic, Arqueà i Hadeà en el Precambrià, a vegades anomenat Criptozoic
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 Definits per l'edat absoluta (GSSA)
- ↑ Tot i el seu ús comú, l'Hadeà no és un eó formal i no s'ha acordat un límit inferior de l'Eoarqueà. L'Hadeà també ha rebut els noms de Priscoà o Azoic
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Aquests noms vénen de l'escala geològica lunar. Els termes i seqüències, encara no reconegudes oficialment per l'ICS, van ser proposats pel geòleg Preston Cloud. Atès que no es troben mostres d'aquestes roques en la terra, Cloud va proposar d'utilitzar la seqüència establerta a la lluna, on sí que s'han conservat els afloraments
Enllaços externs
- International Union of Geological Sciences (IUGS) (anglès)
- International Commission on Stratigraphy (ICS) (anglès)
- Institut Geològic de Catalunya
- Taula dels temps geològics
- Explicació de les divisions de l'Hadeà (anglès)